Amb antidepressius i sense airbags: Rússia es prepara per a una economia de guerra

Restaurants amb força ambient, els parcs a vessar i animació als carrers. És una estampa habitual del juliol a Moscou, i observant-la sembla que la guerra a Ucraïna no hagi canviat substancialment la vida dels moscovites. Hi ha, però, símptomes que sí, que les coses són diferents. Als hotels o al bus turístic, per exemple, gairebé només hi ha visitants d'altres regions russes o de països que havien format part de la Unió Soviètica.

També es poden trobar notícies breus a la premsa russa intrigants i que indicarien que la processó va per dins: ha augmentat un 66% la compra d'antidepressius en la primera meitat de l'any, en comparació amb el mateix període de l'any anterior.

A l'hora de dilucidar fins a quin punt l'atac que el Kremlin va llançar contra Ucraïna i les sancions posteriors han impactat en l'economia russa també hi ha senyals que poden semblar contradictòries. És veritat que la inflació es nota. En general, els preus han pujat (difícilment hi haurà una pujada de sous que ho compensi). Però els primers dies de guerra, el ruble es va desplomar enfront del dòlar i l'euro.

Als carrers, la gent ho assumia com una mostra que l'economia russa feia aigües. Però poc després va passar tot el contrari, la divisa russa es va apreciar a nivells que no es veien des del 2015. Com calia interpretar-ho, aleshores? La interpretació que en fan els experts és comprensible.

Si el ruble s'havia reforçat tant davant l'euro o el dòlar és perquè la moneda estrangera a Rússia aquests dies "fa la mateixa falta que a la Lluna. És a dir, no fan cap servei." Així ho explica Gueorgui Ostapkóvitx, director del Centre d'Investigació de Mercats, de l'Escola Superior d'Economia. A sota de casa seva, a Moscou, comenta que mentre que les importacions han caigut molt, per tant, no es necessiten dòlars per comprar, les exportacions russes no han baixat tant, i aquestes vendes es paguen en dòlars. De dòlars, doncs, n'hi ha hagut sense poder-los utilitzar com era habitual. Creu que aquesta situació ja s'està superant i que després de l'estiu s'estabilitzarà.

Més enllà d'aquest fet, com hem de valorar la situació econòmica en general a Rússia després de gairebé cinc mesos de guerra?

"Valoraria la situació de tensa, amb elements de dificultat alta, però no és una situació crítica."

Segons Ostapkóvitx, Rússia estava preparada per fer front a un moment així:

"Tenim la millor situació macroeconòmica des de qualsevol època de la Unió Soviètica i cap aquí. El fons de reserves acumulades és el més alt que hem tingut. 640 bilions de dòlars. La veritat és que 300 estan congelats per les sancions. Però tot i així, amb aquest marge es pot respondre a emergències."

Mentre hi ha aquest coixí, al mateix temps les pensions a Rússia són molt baixes, per exemple. Això indicaria que el Kremlin prefereix que els ciutadans s'estrenyin el cinturó, però a canvi tenir marge per poder obrar amb independència en l'arena internacional.

Ara, Moscou també es troba amb l'oxigen que representen els preus alts, recursos energètics, però no només, també altres matèries primeres.

S'observa també un viratge d'Occident cap a altres mercats. El més evident és la Xina, però l'Índia, per exemple, està comprant a Rússia molt petroli.

En canvi, la principal amenaça la té amb les sancions. Malgrat que les autoritats s'omplen la boca fa anys de la "substitució de les importacions", per ser més autosuficients, el cert és que s'ha avançat poc tenint en compte el repte plantejat.

Les sancions combinades amb l'efecte de la gran quantitat d'empreses occidentals que han abandonat el mercat rus han fet que de nou circulin tota mena de rumors amenaçadors. Alguns, però, amb base real. Quant de temps podran seguir volant els avions de les principals companyies aèries russes si els recanvis venien de l'estranger i ara ja no n'entren? Com estaran equipats els ordinadors que es comprin d'aquí uns mesos?

I què passarà amb els telèfons mòbils quan s'esgotin els que s'estan venent ara? Preguntes com aquestes poden aparèixer en qualsevol conversa. Traslladem-les de nou, a l'expert.

"Estem perdent gradualment tecnologies que són difícils de substituir. És el principal problema que tenim. Poden començar a faltar components cap al setembre o a l'octubre."

Cada dia s'anuncia alguna gran empresa que abandona Rússia. Quan ho va fer Renault, l'alcalde de Moscou va anunciar que s'aprofitarien les instal·lacions per rellançar el Moskvitx, la marca clàssica de vehicles de la capital. Es parla de models moderns i elèctrics. Però el director del Centre d'Investigació de Mercats, de l'Escola Superior d'Economia, augura dificultats a curt termini:

"Tindrem problemes per reemplaçar béns i serveis, fins i tot els més simples. És clar que no podem fabricar un Moskvitx ara, perquè no hi ha components. Farem un cotxe, això sí, i el cotxe funcionarà. Però no portarà els sistemes d'alerta sonora per aparcar, ni airbags... retrocedirem 10, 15, 20 anys. Això serà la primera fase. Posteriorment, potser serem capaços de millorar els Renault, de fer Mercedes o Maseratti."

Quan les primeres empreses occidentals van dir que marxaven, Vladímir Putin va dir que veient la llista de les marques, potser era una bona notícia. No en va anomenar cap, però vaig interpretar que es referia a McDonald's. Probablement, a molts russos i estrangers els va agradar la mordacitat de Putin: si el que ens ha d'oferir Occident és aquest tipus de menjar ràpid, no estem davant d'una gran pèrdua. Aquest era el missatge.

La realitat, però, està sent cruel. McDonald's està sent substituïda gradualment per Vkusno & Totxka (Bo i punt). I pels comentaris que he sentit aquests dies a Moscou, dedueixo que es tracta d'imitar McDonald's en tot el que s'ha pogut, i assolint un resultat molt inferior. I per postres, se'ls estan acabant les patates fregides.

Si traslladem aquesta situació a serveis que requereixen alta tecnologia molt més sofisticada, es poden pronosticar dificultats. Potser arribaran, o potser no. Però compte. A Occident detecto una tendència a forçar lectures que condueixin a la caiguda de Putin. Per això, per si algun lector ja està dibuixant el cicle de problemes de subministrament, malestar social, el carrer s'incendia i el president rus, acorralat, deixa el poder... és que segurament està aplicant una lògica que no és la de Rússia.

Les dificultats poden debilitar el president o tot al contrari. I és molt d'hora per fer aquest pronòstic. De moment, la Duma ja ha aprovat un seguit de lleis que permeten, entre altres coses, obligar les empreses a proveir de determinats productes l'exèrcit.

També s'ha modificat el codi laboral per poder forçar els treballadors, en casos de força major, a fer hores extres, torns de nit i a treballar en festius. Preparats per si cal implementar una economia de guerra.