Amb feina però sense un lloc on viure: la pandèmia fa créixer la precarietat
Una de cada cinc persones sense llar a Barcelona no havia dormit mai al carrer abans de la Covid
La pandèmia està portant moltes persones al límit. Les dades demostren que els nivells de pobresa no paren d'augmentar.
En els anys anteriors a la pandèmia es va triplicar el nombre de persones sense llar que vivien en centres d'acollida i tenien feina. Eren anys d'aparent bonança econòmica, però les condicions laborals d'aquestes persones eren precàries.
Ara, arran de la crisi de la Covid, hi ha més persones sense llar i, d'aquestes, n'hi ha menys que tenen feina. I les que en tenen no han sortit de la precarietat.
En el següent vídeo tres persones expliquen la seva situació: el Diego, sense papers, ha treballat de temporer i de pintor; la Carme, fa feines de neteja; i una altra persona que no es vol identificar treballa d'administrativa. Cap d'ells té prou diners per pagar-se un lloc on viure.
Segons l'enquesta d'Arrels Fundació en el darrer recompte del mes de novembre, una de cada cinc persones sense sostre que hi ha a Barcelona no havia dormit mai al carrer.
Arrels ha parlat amb 367 persones sensellar i constata com els albergs d'emergència habilitats expressament per a la Covid-19 no han estat prou solució perquè només un 11 per cent reconeix haver-los utilitzat.
La situació és tan greu, que 21 persones sense llar han mort durant aquest temps de pandèmia. 17 van morir directament al carrer, víctimes d'homicidi, fred o per problemes de salut.
Per entendre la complexitat d'aquesta realitat, TV3 ha recollit el testimoni de dos homes que ho encaren de manera molt diferent: un prefereix dormir al ras; l'altre va canviant d'alberg cada tres mesos.
Tots dos expliquen la seva experiència en aquest vídeo:
- ARXIVAT A:
- Pobresa
