Amb la jornada habitual i vaga convocada: així començarà el curs 2023-24

El curs escolar arrenca el dia 6 i, a diferència de l'any passat, començaran alhora infantil, primària i secundària, mentre que el dia 12 serà el torn de batxillerat i cicles formatius. En total, hi haurà 8.000 alumnes menys al sistema que al curs anterior. 

Vaga convocada el primer dia

El 6 de setembre mestres i professors estan convocats a la vaga. Tot i que els mateixos sindicats no preveuen una gran mobilització, defensen l'aturada per reclamar la reversió de les retallades i millores laborals. 

La consellera d'Educació, Anna Simó, diu que no es pot comprometre a atendre les seves demandes fins que no es tanquin els pressupostos del 2024, mentre que la portaveu del sindicat majoritari USTEC-STEs, Iolanda Segura, ho veu com "una excusa per dilatar la recuperació de les retallades".

Les tardes de setembre, lectives

A diferència de l'any passat, les tardes de setembre seran lectives i no de lleure. És l'opció que genera més consens, segons una avaluació externa encarregada pel Departament que va entrevistar i enquestar una setantena de persones de diferents sectors de la comunitat educativa.

1.200 docents més per reforçar l'escola inclusiva

Pel que fa al professorat, s'incorporaran gairebé 1.200 mestres i professors més. D'aquests, 300 atendran l'alumnat amb necessitats educatives especials, una de les principals reivindicacions per part de centres i famílies, i també un dels principals reptes que té sobre la taula la nova titular d'Educació.

Els canvis en la selectivitat, ajornats

Aquesta setmana el govern espanyol en funcions ha comunicat a les comunitats autònomes que els canvis en les proves d'accés a la universitat queden congelats almenys fins al 2025. Segons un informe jurídic encarregat pel Ministeri d'Educació, l'executiu no pot aprovar el decret que ha de regular les proves perquè està en funcions.

Així, doncs, els alumnes que comencin segon de batxillerat es trobaran amb uns exàmens de selectivitat molt similars als d'enguany, i s'aplicaran només canvis discrets perquè siguin coherents amb els nous currículums de batxillerat, més competencials, que es van començar a implantar des del curs passat d'acord amb la nova llei d'educació.

Reducció de ràtios i lluita contra la segregació

En línia amb l'anterior conselleria, liderada per Josep Gonzàlez-Cambray, es continua amb la reducció de ràtios. El 86% dels grups d'infantil 3 i el 70% dels grups d'infantil 4 tindran 20 alumnes per classe o menys. L'objectiu és que el 2030 aquesta ràtio reduïda s'hagi estès a tota la primària.

La xifra d'alumnat a Catalunya no para de caure. En total, tornen a les aules més d'1,3 milions d'alumnes, però aquest any hi haurà 13.569 alumnes menys que el curs passat.

El descens més acusat està a Infantil i Primària amb 20.000 alumnes menys (20.338). En el cas d'I3, la pèrdua d'alumnes suposa tornar a dades de fa 20 anys.

Aquestes xifres, però, es compensen amb l'increment d'estudiants a l'FP que creix amb 8.293 alumnes més.

En paral·lel amb la reducció de ràtios, també es continuen desplegant mesures per lluitar contra la segregació escolar, contemplades en el decret d'admissió. Per primer cop, en la reserva de places s'ha diferenciat entre l'alumnat amb una situació de desavantatge per trastorns d'aprenentatge i per raons econòmiques amb l'objectiu d'ajustar els recursos per atendre aquests alumnes. 

A més, per segon any consecutiu, els infants vulnerables que entrin a I3 i a 1r d'ESO ho faran amb una motxilla econòmica per cobrir totes les despeses d'escolarització.

Sense finançament a les escoles que segreguen per sexe a l'ESO

El curs també començarà sense que cap centre educatiu que segregui per sexe a secundària rebi concert per part de la Generalitat. La decisió del TSJC es pot recórrer, tot i que la nova llei orgànica d'educació no permet que les escoles que reben recursos públics separin nens i nenes. 

En el cas de la primària, els concerts caduquen el 2026, i a partir de llavors els centres haurien de passar a ser mixtos o bé privats.

Pendents del Tribunal Constitucional

Es continua pendent de saber quin posicionament adoptarà el Tribunal Constitucional respecte a la nova normativa sobre el català a l'escola que el govern va aprovar el maig de l'any passat i que rebutjava l'aplicació de percentatges en l'ensenyament i l'ús de les llengües.

Actualment, hi ha 26 escoles on en una aula fan el 25% de les classes en castellà per ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sigui amb mesures cautelars o amb sentències definitives.

D'altra banda, fins ara 800 centres educatius s'han compromès a engegar accions concretes per potenciar l'ús del català dins el pla del departament per revertir el retrocés de l'ús de la llengua entre l'alumnat. L'objectiu és que el curs 2026-27 tots els centres hagin concretat mesures.

Reptes a llarg termini

Més enllà de l'inici de curs, el sistema educatiu té al davant reptes que caldrà abordar en profunditat. Entre els que es consideren prioritaris hi ha aconseguir que el 16,9% dels joves que abandonen els estudis prematurament continuïn formant-se, i millorar els nivells de comprensió lectora, que situen Catalunya a la cua de l'Estat i notablement per sota de la mitjana de la UE.