Amb la primavera també arriba l'astènia: com podem combatre aquest cansament?

De la mateixa manera que cada estació de l'any té les seves tradicions, també podríem dir que cadascuna té les seves pròpies patologies associades. En el cas de la primavera, l'afecció estrella seria l'al·lèrgia, seguida de l'anomenada astènia primaveral. 

L'astènia es pot descriure com un cansament generalitzat, una falta d'energia i una sensació de debilitat tant física com mental. 

Tot i que darrerament algunes veus han tret ferro a l'astènia primaveral --amb l'argument que pot aparèixer en qualsevol època de l'any--, Sílvia Gómez, metgessa de família del CAP Adrià de Barcelona, assegura que cada primavera li arriben pacients a la consulta amb aquests mateixos símptomes que hem esmentat:

"L'astènia primaveral existeix! la gent no s'ho inventa, no perd el temps anant a la consulta si no li preocupa de debò alguna cosa"

La dietista-nutricionista Nuria Mallén també confirma que amb l'arribada de la primavera creixen les consultes per cansament. I per acabar amb les suspicàcies que genera el terme "astènia primaveral", proposa anomenar d'una altra manera aquest conjunt de símptomes.

Mallén explica que l'anomenada astènia primaveral "no està certificada científicament, no hi ha evidència científica":

"Potser hauríem de parlar de canvis en el ritme circadià. Aquí sí que hi ha evidència científica de la resposta de l'organisme als canvis de llum"

I això no és exclusiu de la primavera, quan guanyem hores de llum, sinó que també ens afecta a la tardor, quan cada cop es fa fosc més aviat.

Quan alterem els ritmes circadians, podem alterar també els nivells de segregació de melatonina, que és l'hormona que ens ajuda a agafar el son a la nit. I, com és evident, si no dormim bé, anem més cansats.

Més dones que homes

Independentment de com l'anomenem, el cert és que l'astènia primaveral no afecta tothom, ni ho fa de la mateixa manera.

Se sap, per exemple, que afecta més les dones que els homes i que la franja d'edat que nota més aquesta simptomatologia són els adults entre els 20 i els 40 anys.

El canvi d'hora no ajuda

Pel que fa a les causes de l'aparició d'aquest quadre d'esgotament general, són diverses. A banda de les alteracions derivades de tenir més hores de llum --que ja hem comentat--, també cal tenir en compte el canvi a l'horari d'estiu. 

El fet d'avançar el rellotge una hora fa que quan ens llevem, encara que al despertador llegim que són les 7, pel nostre cos encara són les 6. I això triga uns dies en corregir-se.

Si a tot això hi sumem que som al·lèrgics al pol·len, el quadre es pot complicar. La metgessa de família Sílvia Gómez recorda, en aquest sentit, que alguns dels fàrmacs que es recepten per minimitzar els efectes de les al·lèrgies poden provocar somnolència i potenciar la sensació de cansament.

Finalment, al darrere de l'astènia primaveral també hi poden haver aspectes socials. La doctora Gómez recorda que a mesura que els dies es fan més llargs i fa més bon temps, tendim a fer més vida social, a sortir més, i això també es nota.

Com podem combatre l'astènia?

Per explicar-ho ràpidament, podríem dir que aplicant el sentit comú: menjant bé, dormint les hores que toca i practicant esport de forma moderada. Però això que és tan fàcil i ràpid de dir, sovint és molt difícil de portar a la pràctica.

En qualsevol cas, la dietista-nutricionista Núria Mallén apunta el que no hem de fer en cap cas: un règim estricte per perdre pes abans de l'estiu. Explica que "amb una dieta de 1.200 kilocalories és impossible cobrir les necessitats energètiques" que una persona sana necessita en el seu dia a dia.

Aquesta nutricionista també fa un toc d'alerta pel que fa als dèficits de vitamina D, especialment en les dones que ja han entrat en la menopausa. Mallén recomana a la població en general controlar de tant en tant els nivells d'aquesta vitamina, ja que també pot ser causa d'esgotament.

Quan ens ha de preocupar l'astènia?

Quan el cansament dura massa. Per regla general, l'astènia primaveral pot afectar-nos entre una i quatre setmanes. Si passades aquestes 3-4 setmanes continuem sentint-nos dèbils o esgotats física o mentalment, cal anar al metge perquè podríem estar davant d'una altra patologia, com ara fatiga crònica, fibromiàlgia o depressió.

La metgessa de família Sílvia Gómez, del CAP Adrià, recorda que alguns centres d'atenció primària ja ofereixen sessions de teràpia grupal que podrien ser molt beneficioses per a aquelles persones a les quals l'astènia provoca malestar emocional:

"L'acompanyament psicològic pot anar bé quan aquest malestar dura setmanes i fa que et costi anar a la feina o socialitzar amb la resta de la gent"

Els suplements dietètics no fan miracles

Com dèiem en començar, cada estació de l'any té les seves patologies associades i, conseqüentment, els seus respectius remeis farmacèutics. 

L'astènia primaveral no és cap excepció, i aquesta època de l'any les lleixes de les farmàcies van plenes de tota mena de suplements vitamínics, gelees i derivats del ginseng, per citar només alguns exemples.

La dietista-nutricionista Núria Mallén explica que "el més fàcil és prendre aquests productes i pensar que amb això ja està tot resolt", quan el més aconsellable seria revisar la nostra dieta i introduir canvis per menjar bé tot l'any, cosa que ens ajudaria a minimitzar els efectes de l'astènia. I adverteix que en alguns casos cal ser prudents:

"El ginseng no és aconsellable per a persones nervioses o que tinguin la pressió alta perquè és un estimulant i els pot provocar taquicàrdies"

Pel que fa a la gelea, Mallén admet que pot ser beneficiosa, però subratlla que encara no hi ha prou estudis per poder assegurar que ajudi a combatre la fatiga. 

Com a resum, el missatge és tan ràpid com difícil de complir: per frenar els símptomes de l'astènia, el més recomanable és tenir uns hàbits saludables tot l'any.