Amb l'ajuda de Trump, els somnis de Putin es fan realitat: fissures al pla de la UE per a Ucraïna

A primera vista, la foto de família de la cimera de Londres d'aquest diumenge i el missatge que l'acompanyava era contundent: tretze països, els principals de la UE més Turquia i el Canadà, tancaven files amb Ucraïna i abraçaven el seu president vilipendiat pels Estats Units.

Al mateix temps, s'anunciava que hi hauria una coalició de països voluntaris disposats a defensar Ucraïna un cop s'acordés un alto el foc i es prometien esforços per evitar el divorci definitiu amb l'administració Trump.

Sobre el paper, és la música que tots necessitaven escoltar i, segurament, la millor que podien tocar, per bé que els esdeveniments van tan ràpid i els missatges que surten de Washington i Moscou sonen tan lluny de les necessitats dels europeus, que aquests corren el risc de quedar-se sols predicant en el desert sense acabar d'assimilar que les regles han canviat. 

Se'ls relega, a partir d'ara, al paper d'actors secundaris en una pel·lícula que només n'admet dos de principals, Putin i Trump.

Proposta fallida de treva

De fet, a mesura que s'han anat filtrant alguns dels detalls de la cimera, es comprova com l'entesa europea no hauria durat ni un dia.

Diumenge, Londres i París van anunciar una proposta per preparar el terreny per a un alto el foc definitiu a Ucraïna. Consistia en una treva prèvia d'un mes de durada que només vetaria les activitats aèries i navals.

És a dir, Rússia i Ucraïna deixarien d'atacar-se amb drons i míssils de mig abast i la guerra continuaria per terra. No es dispararia, per tant, contra ciutats allunyades del front ni contra instal·lacions energètiques.

El compliment d'aquesta treva seria una mostra de bona voluntat per veure si Ucraïna i Rússia estan disposades de veritat a negociar un alto el foc durador.

En el moment que es filtraven aquests detalls des de París, el viceministre de Defensa, Luke Pollard, ha sortit a dir que "no s'ha arribat a un acord" amb França sobre aquesta treva parcial.

Per tant, la proposta franco-britànica, que ni tan sols era per a una treva definitiva, no hauria durat ni un dia. I, si ni entre ells es posen d'acord en aquesta fase prèvia, que difícil serà convèncer Trump que els tingui en consideració a ells i a Ucraïna quan arribi una eventual negociació de veritat.

Qui s'apunta a patrullar el front ucraïnès?

De Londres també va sortir la idea que hi hauria una "coalició de països voluntaris" per enviar tropes a Ucraïna en el cas que hi hagués un alto el foc i s'hagués de desplegar una força d'interposició entre els exèrcits rus i ucraïnès. 

No es van dir noms, però França i el Regne Unit han suggerit que s'hi apuntarien i després es pressuposa que estats com Dinamarca i els Països Baixos, molt implicats militarment a ajudar Kíiv, també s'hi sumarien. 

Tant Polònia com Itàlia com Espanya han tirat pilotes fora perquè veuen un hipotètic desplegament massa llunyà, i la resta guarda silenci.

En la cimera també va quedar clar que qualsevol força europea hauria de tenir un suport tàcit dels Estats Units per ser efectiva i dissuasiva. 

Però, de nou, els europeus estan discutint escenaris futuribles quan el present els és molt advers i ningú pot apostar ni un euro que hi hagi, algun dia, una treva mínimament favorable als interessos ucraïnesos i europeus i encara menys soldats continentals sobre el terreny.

Perquè mentre els líders del Vell Continent intentaven demostrar que no tots els ponts estaven trencats amb els Estats Units i que, malgrat l'esbroncada al Despatx Oval amb Zelenski, era possible reconduir la situació, des de Washington s'enviaven missatges en direcció contrària.

Tant el secretari d'Estat, Marco Rubio, com l'assessor de seguretat nacional, Mike Waltz, exigien unes disculpes públiques i contundents de Zelenski per haver-se mostrat, segons ells, irrespectuós amb Trump i amb els Estats Units.

La disculpa encara no ha arribat i no sembla que Zelenski vulgui humiliar-se tant. De moment, es limita a agrair l'ajuda nord-americana i a dir que està preparat per firmar l'acord per cedir als EUA bona part dels recursos minerals del país en compensació per l'ajuda rebuda.

De fet, el New York Times ha publicat que, aquest dilluns, Trump estudiarà amb els seus assessors "la cancel·lació o suspensió" de l'ajuda militar a Ucraïna. És a dir, mentre a Europa intenten no perdre l'aliat nord-americà, aquest cada cop està més lluny; potser tan lluny, que no hi ha marxa enrere.

De moment, Trump ha negat haver-ne parlat. Però ha avisat Zelenski que la Casa Blanca "no tolerarà gaire temps més" les seves posicions respecte a un acord de pau amb Rússia.  

Alegria al Kremlin

L'espectacle que Occident està donant aquests dies ha de ser molt reconfortant per al Kremlin. Fixem-nos que no estem assistint a converses sobre com mediar entre Ucraïna i Rússia, sinó entre Ucraïna i els EUA o entre Europa i els EUA. S'està fent realitat el somni de Putin que, amb el temps, els aliats occidentals es cansarien de la guerra i es fragmentarien. Divideix i venceràs. 

Aquest dilluns, el portaveu del Kremlin constatava amb satisfacció la nova realitat entre els socis de l'OTAN.

"Veiem que l'Occident col·lectiu ha començat a ser menys col·lectiu. Ha començat una fragmentació de l'Occident col·lectiu, i les posicions de diferents països i grups de països són cada cop més diferents."

Mentre els països del Vell Continent discuteixen escenaris futuribles, el Kremlin ha reiterat que no acceptarà mai tropes europees d'interposició, que no pensa negociar res d'entrada amb Ucraïna i que aquesta no té més remei que cedir totes les províncies que Rússia s'ha annexionat.

També celebra que la música que surt dels Estats Units està pràcticament al mateix to que la toca el Kremlin i es deuen obrir ampolles de xampany quan comprova que més i més veus a Washington asseguren que Zelenski és un interlocutor cremat i que, com diu el Kremlin, hauria de plegar.

Els europeus ja poden anar donant idees de treves i mostres d'unitat que Trump i Putin han decidit que els termes de la pau els decidiran unilateralment ells mateixos. 

En cap moment han suspès la represa del diàleg i els seus equips continuen treballant. Per l'actual Casa Blanca, és més important restablir les relacions amb Moscou, i fer-hi negocis, que no pas assistir els aliats o continuar castigant un règim agressor com el rus.

Amb Trump, s'ha entrat en un nou món on les superpotències recuperen esferes d'influència, no hi ha normes basades en el dret internacionals i els grans "solucionen" els conflictes d'acord amb els seus interessos, ignorant els pobles i aliats afectats. És la visió de Putin, ara també la de Trump i, en general, la de molts autòcrates ansiosos de projectar poder més enllà de les seves fronteres.