Amb Rússia o sense Rússia: el debat sobre el futur polític a Armènia

La ciutat de Yerevan, la capital d'Armènia, dissimula entre cotxes i cafeteries l'arribada de desenes de refugiats de l'Alt Karabakh que, a simple vista, s'han fet fonedissos entre edificis de construcció soviètica. Però és una percepció superficial, perquè tot i la normalitat aparent tothom parla de l'Alt Karabakh.

Als estudis de Radio Van, una de les més escoltades del país, tot són cares de cansament. Diumenge va ser el seu primer dia de descans després de dues setmanes cobrint la crisi a l'Alt Karabakh.

Arriben les últimes notícies. El flux de refugiats ha cessat i a la capital de l'Alt Karabakh, Stepanakert, ja gairebé no hi queda ningú. Mentrestant, el Ministeri de Defensa Armeni informa que les forces àzeris han disparat contra un cotxe que portava menjar a posicions armènies a la frontera i hi ha almenys un mort i dos ferits.

A la cuina de la mateixa emissora preparen cafè mentre comença una discussió sobre el futur d'Armènia, i això passa per la relació que haurien de tenir amb Rússia, ara molt deteriorada.

Ja fa temps que discuteixen aquest assumpte entre el personal de Radio Van. Després de la rendició d'Armènia durant la darrera guerra amb l'Azerbaidjan, l'any 2020, van acordar que si la discussió s'escalfava més del compte s'aixecarien i sortirien de la sala.

No tarden a mencionar la revolució armènia del 2018, que buscava allunyar-se de la influència russa. L'actual primer ministre, Nikol Pashinyan, va ser un dels líders de la revolució i des que ostenta el poder no ha deixat de fer passos per allunyar-se de Rússia, com explica el periodista de TV3 Noel Rodríguez en aquest article.

"Volem tirar endavant i decidir el nostre futur, Rússia porta trenta anys amenaçant-nos amb el conflicte de l'Alt Karabakh", apunta una de les periodistes, que vol guardar l'anonimat.

Els implicats en la conversa veuen te i cafè armeni i afirmen que és clar que l'allunyament de Rússia els ha portat a la situació actual, perquè el president rus, Vladímir Putin, ha castigat cadascun dels passos que ha fet Armènia per sortir de l'esfera russa.

Un oligarca rus a l'Alt Karabakh

Aquest dilluns, el presentador de ràdio i col·laborador a diversos mitjans, Egor Glumoff, hi és gravant un dels seus programes. Conegut per les seves posicions patriòtiques i per haver lluitat a la guerra del 2020, aquests dies Glumoff acull a casa seva familiars que vivien a l'Alt Karabakh i dissabte va participar a la manifestació per l'alliberament de Ruben Vardanyan, detingut per les forces àzeris durant l'èxode armeni.

Vardanyan és una de les figures més rellevants vinculades a la República d'Artsakh: un home de negocis d'origen armeni que durant molts anys va viure a Rússia, on va teixir un vincle amb Vladímir Putin. Especialment a Armènia i a l'Alt Karabakh se'l coneix per haver invertit centenars de milions en diversos projectes, cosa que aixeca l'admiració de molts armenis.

Sense anar més lluny, Vardanyan és qui va construir un telefèric per accedir al monestir de Tatev, al sud d'Armènia, que té fins i tot un rècord mundial, és el de recorregut més llarg del planeta.

La figura de Vardanyan va guanyar notorietat política quan ara fa un any va anar a viure a l'Alt Karabakh per convertir-se en el cap d'estat i va renunciar a la nacionalitat russa. Però la seva posició va durar només quatre mesos.

"L'Azerbaidjan i Armènia van veure que amb Vardanyan hi havia massa bons resultats. Molta gent el considera un sant", explica Glumoff, que és conegut entre els seus companys per admirar aquest home de negocis, que coneix personalment.

Vardanyan va deixar el govern d'Artsakh davant el compromís de l'Azerbaidjan d'obrir el corredor de Lachin, l'accés de l'Alt Karabakh a Armènia bloquejat durant deu mesos, si renunciava al càrrec. Un compromís que no es va complir i una dimissió que, de fet, tampoc ha pogut evitar l'èxode de la darrera setmana.

L'admiració per Vardanyan no convenç a tothom. En tot cas, tothom a la cuina està d'acord que l'Azerbaidjan no hauria d'haver empresonat Vardanyan ni d'altres detinguts durant l'èxode vinculats al govern de l'autoproclamada República d'Artsakh.

Retrets a Armènia

El fet que més de 100.000 armenis hagin hagut de fugir de l'Alt Karabakh provocant un nou èxode armeni i posant de nou sobre la taula paraules com "neteja ètnica" o "genocidi" no ajuda a la popularitat de l'actual primer ministre armeni.

"Armènia ens ha traït", apuntava una jove refugiada aquest dimecres al poble de Kornidzor just a la frontera. El 2020 Armènia va signar l'alto el foc i va retirar les forces que tenia al Karabakh i aquest mes de setembre no va intervenir quan l'Azerbaidjan va atacar Stepanakert, la capital de l'Alt Karabakh.

Durant les últimes setmanes l'oposició pro-russa ha organitzat diverses manifestacions antigovernamentals. Possiblement, les pròximes eleccions previstes pel 2026 estaran marcades per la dissolució d'Artsakh.

Per Glumoff, no caldrà esperar a les eleccions per veure quina és l'opinió dels armenis: apunta que se sabrà molt abans, quan se sàpiga què s'ha decidit en la reunió entre el primer ministre armeni, Nikol Pashinian, i el president àzeri, Ilham Alíev, prevista per aquest dijous a Granada.