Amenaçada de mort per salvar primats: el testimoni de la lluita d'Ángela Maldonado

Un equip de TV3 ha entrevistat Ángela Maldonado, primatòloga i conservacionista colombiana amenaçada de mort per denunciar el tràfic il·legal d'espècies

Georgina Pujol i Marta Jerez, enviades especials a l'AmazòniaActualitzat

Ángela Maldonado és una primatòloga i conservacionista colombiana que lluita contra el tràfic il·legal d'espècies de fauna silvestre, especialment primats. Viu a Leticia, al cor de l'Amazònia, a la triple frontera de Colòmbia, el Brasil i el Perú. Ha estat reconeguda amb premis com el Buffet de National Geographic i el Whitley Gold Award de la Gran Bretanya. Malgrat els premis, les batalles legals contra el tràfic il·legal li han suposat amenaces de mort tant a ella com a la seva família.

El tràfic il·legal d'espècies exòtiques és un greu problema de conservació. Maldonado fa més de 20 anys que hi lluita. Les seves denúncies, davant la justícia, han provocat que un famós investigador colombià de la vacuna de la malària hagués de tancar el seu laboratori. Igual que empreses turístiques que oferien experiències amb mascotes exòtiques i que ella ha denunciat. 

Lluita contra el tràfic il·legal d'espècies

La desforestació, els cultius de coca, el turisme i els laboratoris científics. Aquests són alguns dels perills amb els quals conviuen els primats de la selva amazònica. Maldonado lluita per aconseguir retornar els animals a un entorn segur: "El tràfic de fauna silvestre és el tercer problema més gran que tenim a escala mundial després del tràfic de drogues i d'armes. És un problema greu i el pitjor de tot és que és molt difícil quantificar, perquè la impunitat en aquesta zona de la trifrontera és increïble."

"La corrupció és altíssima en els tres països. Els animals, les armes i tota la resta passen molt fàcilment d'un país a un altre."

 

Durant anys ha viscut amenaça de mort. La primera amenaça va ser l'any 2012,quan va denunciar la captura il·legal de micos per a la investigació de la vacuna contra la malària. Va rebre una trucada i li van dir: "Miri, neneta, no solament perdrà el cas, sinó que pot perdre la seva vida i la de la seva família." "Llavors aquí va ser quan els vaig dir: 'Sí, com més m'amenacin, pitjor seré'", concreta. La darrera amenaça va ser el 2019 per la seva tasca contra el tràfic de fauna per a usos turístics.

Ángela Maldonado, primatòloga i directora de la Fundació Entropika
Ángela Maldonado arriba a les oficines de la Fundació Entropika a Leticia, Colòmbia (Marta Jerez/3Cat)

Durant anys ha viscut amb protecció militar i portant a sobre un botó de pànic per avisar les autoritats si es troba en perill.

Maldonado ha guanyat diversos judicis per protegir els micos de la investigació en laboratoris. I assegura que si Colòmbia donés un nou permís per a la recerca en malària, tornarà als jutjats: "Sé que guanyaré, perquè és absurd que una espècie en perill pugui ser utilitzada per a la recerca biomèdica."

El benestar dels animals en general i dels primats en particular és la seva prioritat, els rescata i els reintrodueix en entorns segurs. Una tasca que ara fa com a directora de la Fundació Entropika.

 

 

Contra el turisme de "selfies amb animals"

Maldonado explica que "el turista ha d'entendre que no pot tenir contacte amb els animals. Hi ha uns riscos de malalties zoonòtiques que es transmeten d'animals a humans però també d'humans a animals". Per exemple, durant la pandèmia, molts micos van morir perquè la gent tenia covid i la passaven als animals.

El turisme respectuós és on no tens contacte amb els animals. "No hi ha contacte físic amb els animals i els observes sense estressar-los", diu la primatòloga.  La seva tasca en aquest espai de recuperació és molt diferent, explica, al que passa a l'illa dels Micos, també a la riba de l'Amazones, què és una concessió turística. Assegura que el "turisme de selfies" amb animals emmascara el seu maltractament, ja que els han tret del seu ecosistema natural.

"Aquests animals han estat víctimes de tràfic i, normalment, per poder capturar la cria, han matat la mare. Llavors estem parlant de l'afectació a una població silvestre, estem parlant de maltractament animal perquè aquests animals queden en les comunitats en pèssimes condicions on estan mal alimentats, mal cuidats, i moren ràpid i són substituïts per una altra."

La primatòloga va treballar molts anys a la Fundació Maikuchiga, a la comunitat indígena de Mocagua, on des de fa 18 anys cinc ètnies es dediquen a la conservació dels primats que provenen del tràfic il·legal o de la caça. Una tasca que es prenen molt seriosament perquè, en les seves paraules, els primats són els regeneradors o germinadors dels boscos.

Un dels micos rescatat de la Fundació Maikuchiga
Un dels micos rescatat de la Fundació Maikuchiga (Marta Jerez/3Cat)

Des de Maikuchiga fomenten l'ecoturisme, amb visites que respecten l'entorn i on expliquen la seva tasca. Hem visitat la Fundació Maikuchiga amb Jhonny del Águila, líder ambiental de Mocagua, que ens ha explicat que ells només tenen una sola raó de ser: "Conservar i protegir el nostre territori sota els acords de la nostra comunitat."

Jhonny del Águila, líder ambiental de Mocagua
Jhonny del Águila, líder ambiental de Mocagua (Marta Jerez/3Cat)

Explica que la seva comunitat és un destí ecoturístic i ensenyen als nens, als viatgers, als turistes que arriben a la comunitat la seva tasca.

"No ho fem pel Johnny, no ho fem pels nens, no ho fem per les persones, sinó perquè el món conegui la responsabilitat que tenim de conservar i protegir el nostre territori."

 

Els animals arriben a la fundació desnodrits i ferits. Els animals passen una quarantena on se'ls alimenta i medica. Després surten amb la resta d'animals i a poc a poc s'adapten a la selva.
 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaBiodiversitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut