Amnistia carrega contra Espanya per la violència de l'1-O i la presó dels Jordis

En el capítol sobre Espanya del seu informe anual, Amnistia Internacional constata atacs al dret a la llibertat d'expressió i al dret de reunió pacífica, tant en l'àmbit legislatiu com, en alguns casos, en la pràctica policial.

En el marc de la situació política a Catalunya, l'organització critica l'ús "excessiu" de la força per part dels cossos policials l'1 d'octubre i també la "desproporcionada" presó provisional dels líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L'informe afirma que Espanya "ha estat vulnerant els drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica" amb les prohibicions de debats sobre el referèndum i també amb les càrregues policials per part de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

"Pebre, pilotes de goma i porra al coll van contra el dret internacional."

En aquest sentit, Amnistia demana al govern espanyol que identifiqui els policies que van actuar saltant-se els criteris normatius "i apliqui sancions i no pas condecoracions". També demana que es retirin els càrrecs contra Sànchez i Cuixart, i que se'ls deixi en llibertat.

L'informe també alerta que, a Espanya, "alçar la veu, fins i tot a través de les xarxes socials, s'ha tornat cada vegada més perillós", arran de les reformes de la llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana i del Codi Penal, per les quals creu que "s'emmordassa l'exercici dels drets de reunió pacífica i de llibertat d'expressió i es malmet el dret a la informació".

"Fracàs" de les polítiques migratòries

L'informe denuncia que les persones refugiades no han rebut "la protecció adequada a què tenen dret" i apunta que ha quedat palès el "fracàs en les polítiques migratòries per part de les autoritats espanyoles". Amnistia critica que el govern espanyol hagi "incomplert el seu compromís de portar 17.337 persones refugiades" i que el desembre del 2017 només s'hagués arribat a un 15% d'aquesta xifra: menys de 3.000 persones.

A més, l'informe alerta dels atacs a immigrants, especialment a la frontera sud.

"S'han seguit cometent violacions i abusos de drets humans contra persones migrants i refugiades."

El dret a l'habitatge, "en perill"

En el terreny econòmic, Amnistia Internacional assenyala que les mesures d'austeritat aprovades per lluitar contra la crisi econòmica han deixat desenes de milers de persones "desemparades".

"Situen en risc l'accés a la salut i la qualitat del Sistema Nacional de Salut, especialment per a persones discriminades, com migrants en situació irregular i altres col·lectius."

L'organització també denuncia que en els primers nou mesos del 2017 es van produir 43.459 desnonaments, per la qual cosa conclou que "el dret a l'habitatge està en perill a Espanya". En aquest sentit, alerta que les mares solteres i les dones víctimes de violència de gènere "han estat un dels col·lectius més afectats per una crisi d'habitatge que no s'ha acabat".