Amnistia denuncia "la hipocresia" d'Occident: "Condemnen Rússia, però no Egipte o Israel"

Amnistia Internacional (AI) celebra la reacció "modèlica" dels països occidentals davant la crisi d'Ucraïna, denunciant la invasió russa, imposant sancions a Moscou, facilitant la investigació d'atrocitats i col·locant l'èmfasi en la protecció de drets i la justícia.

Al mateix temps, en el seu informe del 2022 critica que "també s'ha posat de manifest la hipocresia dels estats occidentals" que no mostren gens d'interès davant "les greus violacions que cometen alguns aliats". I cita especialment el silenci respecte a l'historial de drets humans de l'Aràbia Saudita o Egipte així com la negativa a enfrontar-se "al sistema d'apartheid d'Israel contra la població palestina".

De fet, segons l'organització, la inacció davant les violacions de drets a altres indrets del món, o també els comesos per Rússia a Síria o Txetxènia, "han reforçat la inestabilitat i la impunitat" i han afavorit que dirigents com Putin no tinguin por d'incomplir el dret internacional. Així ho ha dit la secretària general d'AI, Agnès Callamard, en una entrevista a TV3:

"Ucraïna demostra que, si hi ha voluntat, es pot respondre de forma eficaç a les crítiques, però s'ha de respondre així a totes les crisis. El poble palestí, l'etíop o l'egipci també necessiten aquesta solidaritat. Rebutgem aquesta doble moral. Necessitem menys hipocresia, menys cinisme i una acció de tots els estats que sigui més coherent i més basada en uns principis i valors per tothom i per tot arreu."

L'organització, fundada a Londres el 1962 i que treballa a 150 països, també posa sobre la taula la contradicció que els països de la Unió Europea o els Estats Units hagin obert les portes als refugiats ucraïnesos i, en canvi, les tanquin als d'origen sirià, afganès, africà o llatinoamericà.

Una reforma del Consell de Seguretat de l'ONU

Callamard denuncia que el Consell de Seguretat de l'ONU, l'òrgan ideat per respondre a les crisis de pau i de seguretat del món, "és un instrument paralitzat i que paralitza". Durant el 2022 va ser incapaç de prendre cap posicionament sobre Ucraïna per culpa del veto rus, ni cap a Birmània pel veto xinès o, amb anterioritat, contra Israel a causa del veto nord-americà.

Per tot això, Amnistia, coincidint que aquest 2023 es commemora el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, reclama una reforma i actualització del Consell de Seguretat per respondre a un "nou ordre mundial basat en valors universals".

Al llarg de la seva història, s'han proposat nombroses reformes del consell i sempre han fracassat, l'última important, el 2005, sota la batuta del llavors secretari general, Kofi Annan.

Els països amb dret a veto ni volen renunciar-hi, ni es posen d'acord sobre com ampliar-lo i entre uns i altres mantenen l'organisme igual que al final de la Segona Guerra Mundial i sense presència de nous membres permanents com podrien ser l'Índia, Nigèria o el Brasil.

Retrocés del dret a manifestació i repressió a la dissidència

L'informe d'Amnistia també alerta del retrocés que es viu a molts països del món de drets tan fonamentals com el de reunió i manifestació. A Rússia, Sri Lanka, Indonèsia o l'Índia s'han imposat lleis que els restringeixen o directament els eliminen, però és que a països occidentals com Austràlia o el Regne Unit també s'han fet passos en aquesta perillosa direcció.

En el cas britànic, es denuncia la llei de la policia, delinqüència, imposició de penes i tribunals aprovada pel govern conservador, que augmenta els poders policials per "limitar encara més el dret a la llibertat de reunió pacífica". La llei té, segons AI, un caràcter "repressiu".

Les dones, més víctimes

El 2022 les dones també van veure restringits els seus drets, tant en països amb règims autoritaris com en democràtics. A l'Iran, moltes han pagat molt car el seu desafiament als aiatol·làs arran de la revolta contra el vel i la mort a mans de la policia de Jina Mahsa Amini.

A l'Afganistan, el règim talibà ha deixat les dones i les nenes sense drets tan bàsics com el de l'educació, el treball o l'accés als espais públics.

Amnistia també valora molt negativament la sentència del Tribunal Suprem dels EUA que va derogar el dret a l'avortament després de 50 anys de vigència, la qual cosa també "posa en perill l'exercici d'altres drets humans, com el de la vida, a la salut o a la intimitat".

O a Polònia, on s'ha jutjat i condemnat a activistes per ajudar dones a aconseguir píndoles abortives.

L'estat dels drets humans a Espanya

Pel que fa a Espanya, Amnistia Internacional constata que s'ha agreujat el clima d'impunitat i l'absència de rendició de comptes en alguns àmbits de drets humans.

Amnistia censura la utilització del programari Pegasus, que ha estat utilitzat per espiar polítics independentistes i líders socials a Catalunya, així com l'ús desproporcionat de la força per part de les forces policials per reprimir manifestacions a l'empara de la llei mordassa.