Amnistia denuncia que es vulneren els drets humans a les residències arran de la Covid

Les residències d'avis van ser les grans afectades en la primera onada de la pandèmia. I, en aquest sentit, Amnistia Internacional (AI) denuncia que durant la pandèmia s'han vulnerat els drets dels seus usuaris. L'organització critica que moltes persones grans no van ser ateses adequadament i es va atemptar contra el seu dret a la salut i també a poder tenir una mort digna. Alerta que la situació continua sent alarmant.

A Espanya, segons dades oficials, hi ha hagut més de 45.000 morts per Covid, la gran majoria, prop del 70%, a les residències. A Catalunya, han mort 7.045 persones grans que vivien en residències, gairebé la meitat, un 46,9% del total de defuncions a Catalunya per Covid-19.

Amb el títol "Abandonats a la seva sort" l'informe analitza la situació de les residències per a les persones grans a Catalunya i Madrid i en denuncia la desprotecció i discriminació que van patir durant la primera onada de la pandèmia de la Covid-19.

"La immensa majoria de persones grans que vivien en residències de Catalunya i Madrid no van ser ateses adequadament, ni derivades a hospitals quan ho precisaven; es van veure aïllades a les seves habitacions, de vegades durant setmanes, sense contacte amb els seus familiars i algunes ni tan sols van poder morir dignament."

Tot i que en aquests mesos s'han millorat determinats aspectes, s'alerta que la situació continua sent alarmant ja que en molts casos no es deriven els residents a l'hospital, no es garanteixen les visites de familiars, ni s'ha reforçat prou el personal. I assegura que les disposicions que ho regulen encara no han estat modificades i segueixen vigents.

Dret a ser atès en un hospital

La mare de Daniel Martínez va morir al març de Covid en una residència de Barcelona.

"Arriba un moment en què realment ho necessiten i pel fet de tenir una edat ja no els tracten. Diuen: 'A partir d'una edat X,  ja no els tractarem, que es morin'."

L'ONG demana que no es discrimini els avis per raons d'edat a l'hora de portar-los a l'hospital. Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya, reclama que no torni a passar.

"Pel fet de viure en una residència es denegava la possibilitat d'anar a un hospital i això suposa una vulneració del dret a no patir discriminació que durant aquesta segona onada hem d'assegurar que no es produeixi."

I proposa que l'atenció mèdica a les residències es prengui segons avaluacions individualitzades.

Cinc drets humans vulnerats

La investigació considera que s'han vulnerat almenys 5 drets humans: el dret a la salut, a la vida, a la no discriminació de les persones grans, a la vida privada i familiar i el dret a tenir una mort digna.

"A les residències s'ha violat el dret a la salut, a la vida i a la no discriminació de les persones grans. A més, les decisions de les autoritats han impactat també en el dret a la vida privada i familiar i en el dret a tenir una mort digna."

Diu el director d'AI a Espanya, Esteban Beltrán, que responsabilitza les autoritats per les decisions que es van prendre i per les mesures d'austeritat i l'infrafinançament del sistema de salut pública afeblit per una dècada de les retallades sanitàries i socials que considera que ha deteriorat l'accés, l'assequibilitat i la qualitat de l'atenció sanitària.

Es denuncia que a Catalunya i a la Comunitat de Madrid les mesures es van implementar de manera incoherent, mentre el personal de les residències no tenia prou mitjans per fer-hi front ni la protecció necessària.

Tot i amb això destaca que la situació de molts residents va ser més humana precisament per l'esforç i la dedicació del personal sanitari i de les residències malgrat, diuen, la manca de resposta de les autoritats i de recursos.