Amnistia: el jutge de la trama russa vol imputar ara Puigdemont per malversació i traïció

El jutge del cas Volhov, la coneguda trama russa del procés, obre una altra investigació contra els expresidents Puigdemont i Mas, el diputat Francesc de Dalmases, l'advocat Gonzalo Boye, Elsa Artadi i Víctor Terradellas, el cap de l'oficina de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, o els periodistes Natàlia Boronat i Carles Porta, entre d'altres.

En total són tretze persones investigades per malversació de diners públics i traïció, un delicte no emparat per l'amnistia, si es produeix "tant una amenaça efectiva i real com un ús efectiu de la força en contra de la integritat territorial o de la independència política d'Espanya", d'acord amb la legislació internacional. Així ho diu l'article 2 de la llei.

El jutge demanarà al Tribunal Suprem que assumeixi aquesta causa en relació amb l'expresident Puigdemont i Dalmases, que estan aforats perquè són diputats al Parlament.

La seva tesi és que els investigats van buscar suport polític i fins i tot militar de Rússia per aconseguir la independència de Catalunya.

Ara no aporta cap nova prova rellevant, més enllà de les converses ja conegudes de l'exresponsable de Convergència Víctor Terradellas sobre les dues trobades amb dos suposats emissaris russos. El jutge imputa Elsa Artadi perquè va assistir a aquestes reunions; l'expresident Mas perquè entre el 2011 i el 2017 la Generalitat va obrir delegacions a l'estranger, i el periodista Porta perquè hauria ofert un compte corrent per rebre diners dels russos.

Segons Aguirre, "per a la política russa, el procés era una eina perfecta que el podria ajudar a avançar en els seus objectius estratègics contra Occident". I apunta: "En el pitjor dels casos, si el procés de secessió de Catalunya fracassava, com va passar, la simple existència del conflicte i la consegüent desestabilització d'un país membre de l'OTAN ja representaven una victòria notable per als interessos de Rússia".

Una nova peça per no tancar el cas

La maniobra del jutge d'instrucció 1 de Barcelona que investiga el cas Volhov, Joaquin Aguirre, arriba poc després de l'entrada en vigor de la llei i poques setmanes després que l'Audiència de Barcelona li ordenés enllestir la investigació per les suposades connexions russes amb el referèndum.

També l'obligava a anul·lar les investigacions fetes des de l'agost. Aguirre les va reactivar al gener i va acusar Puigdemont i el seu entorn de mantenir "estretes relacions personals" amb polítics d'extrema dreta alemanya i italiana i amb Rússia.

L'Audiència argumentava que si bé la causa comporta "una certa complexitat", no es podia afirmar que "el seu estudi sigui inabordable en el període transcorregut", gairebé quatre anys des que es va obrir.

Aguirre justifica ara que l'obertura d'una nova peça es deu al fet que no ha pogut avançar en la investigació en els últims sis mesos perquè diu que estava pendent que es resolgués la petició que se l'apartés de la causa, que havia presentat l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. Una petició que ha estat rebutjada aquest mes de juny.

Aquest divendres, i després d'aquest nou moviment del magistrat, Boye ha afirmat que és un "deliri" fruit del consum de "psicotròpics" a certes "edats i hores".

En una entrevista al "Més 324", Boye ha anunciat una querella contra el jutge Aguirre per "prevaricació". 

"L'única trama russa que s'investigarà és la del jutge Aguirre i les persones que l'estan ajudant per aquest delicte de prevaricació en concurs amb un delicte de malversació"

L'Advocacia de l'Estat, a favor d'amnistiar tots els delictes

Paral·lelament, l'Advocacia de l'Estat ha presentat els informes en què demana al Tribunal Suprem que apliqui la llei d'amnistia als líders del procés.

En el seu escrit, l'Advocacia rebutja que cap d'ells s'enriquís personalment amb el procés i la consulta de l'1-O i que s'hagi posat en perill els interessos financers de la Unió Europea. D'aquesta manera, descarta la malversació i demana que s'aixequin les ordres de detenció contra ells.

En un altre informe, els advocats de l'Estat també demanen que s'apliqui l'amnistia als cinc guàrdies civils encausats per la seva actuació a la Ràpita.

En contra d'amnistiar policies

En contra del criteri de l'Advocacia de l'Estat i de la fiscalia hi ha Òmnium, l'ANC  i el col·lectiu Irídia de defensa dels drets humans.

Les tres entitats van exercir d'acusació en la causa contra els policies de l'1-O a Barcelona i han presentat al·legacions en contra que se'ls amnistiï. Han presentat un escrit al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona exigint la no aplicació de l'amnistia pels 46 policies nacionals que van agredir votants durant el referèndum de l'1 d'octubre de 2017.

Volen evitar, argumenten, que la violència quedi impune. Asseguren que la llei d'amnistia no pot beneficiar els responsables de la "brutalitat policial" exercida contra la ciutadania, ja que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. 

També denuncien la lentitud dels processos judicials contra els agents.

La fiscalia encarregada d'aquest procediment s'ha posicionat a favor de l'aplicació de l'amnistia pels agents de policia investigats.

Almenys una desena dels policies encausats en diverses causes ja van anunciar que demanarien l'amnistia.