Amnistia, i ara què? Jutges i PP marquen un camí que condicionarà les eleccions catalanes

Després de rebre el vistiplau del Congrés, la llei d'amnistia posa rumb al Senat, on començarà una tramitació que es podrà allargar fins a dos mesos.

Entraria així en vigor a finals de maig, moment en què la interpretació i aplicació quedarà en mans dels jutges.

El previsible és que el ple del Senat, amb majoria absoluta del PP, veti la llei, i que el text hagi de tornar al Congrés perquè el PSOE i els seus socis aixequin aquest veto i aprovin definitivament la norma, registrada en solitari el novembre passat pel PSOE i que ha tingut nombrosos canvis aquests mesos per incorporar-hi les demandes d'ERC i Junts.

Si es compleixen els terminis, es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) en plena incertesa electoral: entre els comicis catalans, avançats al 12 de maig, i les eleccions europees del 9 de juny.

Quan i qui se'n podrà beneficiar?

La norma entrarà en vigor en el mateix moment de la seva publicació al BOE i, a partir d'aquí, començarà a comptar el rellotge de dos mesos establert per la llei perquè s'apliqui amb caràcter "preferent i urgent".

El govern espanyol calcula que seran 372 les persones implicades en processos penals que es beneficiaran de la llei, una xifra d'afectats que Junts triplica fins a assolir el miler, en sumar també els sancionats en aplicació de la llei de seguretat ciutadana, que poden recuperar les multes pagades.

En l'àmbit electoral, l'amnistia tindrà un impacte en el cas de Carles Puigdemont, però també de qualsevol altre dels independentistes que ara estan inhabilitats i que, un cop amnistiats, podrien optar a presentar-se als comicis o a ocupar càrrecs públics.

Qui ho haurà d'aplicar?

Serà cada òrgan judicial, administratiu o comptable a càrrec d'un procediment relacionat amb el procés l'encarregat d'adoptar les mesures necessàries en aplicació de la llei, "qualsevol que fos l'estat de tramitació del procediment".

Des del Tribunal Suprem fins a l'Audiència Nacional, passant pel Tribunal de Comptes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o molts jutjats d'instrucció de ciutats catalanes.

Tothom haurà d'estudiar i interpretar, cas per cas, com afecta la llei d'amnistia els procediments que tenen entre mans.

Com queden les ordres de detenció?

La llei estableix que els jutges hauran de posar en llibertat de forma immediata qui estigui a la presó i aixecar qualsevol mesura cautelar en vigor, deixant sense efecte les ordres de cerca i detenció nacionals, europees o internacionals.

Un escenari que beneficiaria l'expresident de la Generalitat catalana Carles Puigdemont, que mai no va ser jutjat pel procés en marxar  d'Espanya la tardor del 2017 i que continua tenint vigent una ordre de detenció nacional per aquell procediment.

La llei contempla la desaparició d'aquestes cautelars encara que el procediment judicial concret quedi en suspens "per qualsevol causa", com ara una consulta del jutge davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) o davant del Tribunal Constitucional si es dubta de l'adequació de la norma al dret comunitari o a la Constitució.

Són recursos que es dona per fet que plantejaran diferents magistrats i que dilatarien l'aplicació de l'amnistia en els procediments que aquests dirigeixin.

Quan serà el retorn de Puigdemont?

És l'eterna pregunta des que es va registrar la iniciativa i la resposta és difícil de concretar, tot i que la setmana que ve preveu anunciar que serà el candidat de Junts a presidir la Generalitat.

Fonts d'aquest partit recorden que, amb el calendari a la mà, Puigdemont ha de poder ser a Catalunya el dia que es constitueixi el Parlament, encara que també lamenten que, tractant-se d'Espanya, mai tindran la garantia plena que no sigui detingut.

Així, la candidatura de Puigdemont també es plantejaria com un repte cap a la justícia espanyola i al govern de Pedro Sánchez, a qui fan responsables que la llei es compleixi al peu de la lletra.

El que no podrà fer Puigdemont és campanya a Catalunya. Fonts del seu entorn denuncien que no podrà ser-hi perquè republicans i socialistes s'haurien coordinat perquè no pugui tornar abans del 12 de maig.

Les mesures cautelars que pesen sobre ell --que segons la llei haurien de ser aixecades en un termini màxim de dos mesos-- només afecten la causa del procés oberta al Suprem.

Aquest tribunal fa poc va obrir una altra investigació contra Puigdemont per un delicte de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic, que tant Junts com el PSOE sostenen que estaria coberta per l'indult.