Amnistia Internacional acusa Europa de perseguir les ONG que ajuden migrants

Amnistia Internacional critica amb duresa el paper d'Europa en relació amb els migrants. Diu que criminalitza la solidaritat. En un informe difós aquest dimarts, l'organització acusa les autoritats europees de "processar i assetjar defensors dels drets humans que ajuden persones refugiades, sol·licitants d'asil i migrants". L'ONG fa públic aquest document coincidint amb l'actual crisi a la frontera entre Grècia i Turquia.

L'informe "Castigant la compassió: la solidaritat a judici a l'Europa fortalesa" constata la falta de mesures dels estats europeus per atendre les necessitats bàsiques dels migrants. Això ha provocat que, sovint, la societat civil agafi les regnes a l'hora d'oferir suport i serveis essencials. Reclama als líders europeus una nova política migratòria que "no comprometi" els drets humans.

María Serrano, responsable sobre migració d'Europa a Amnistia Internacional, és molt crítica amb la situació a la frontera greco-turca:

"El que ha fet el govern grec és suspendre durant un mes el registre de peticions d'asil. I això constitueix una violació flagrant del dret internacional"

"Les persones que busquen asil no poden ser tractades com criminals" 

Amnistia Internacional afirma que les persones que busquen asil "han de rebre assistència, i no ser tractades com criminals o una amenaça a la seguretat". Totes les persones tenen dret a buscar asil i protecció internacional. I a fer-ho sense posar la seva vida en risc.

Un guia de muntanya francès, un pastor a Suïssa o diverses ONG a Croàcia, Itàlia i Espanya són alguns dels casos que s'examinen al document. Casos on, segons afirmen, s'ha fet un ús indegut de recursos judicials i policials, com ara aplicar mesures de lluita contra el terrorisme per restringir la defensa dels drets humans.

L'organització critica que es deixi en mans "de gent corrent" l'assistència a migrants, refugiats i sol·licitants d'asil:

"Quan castiguen qui s'ofereix per pal·liar les mancances existents, els governs europeus estan fent que les persones en moviment s'exposin a més perills (···) El qüestionament públic i sovint abusiu per part de polítics, representants d'institucions i comentaristes a nivell nacional i europeu ha soscavat la noció de solidaritat."

Amnistia Internacional recorda que són els estats els que haurien de "garantir un entorn segur i propici" a migrants i refugiats.

"És vergonyós que els defensors i defensores dels drets humans estiguin sent acusats per autoritats insensibles que s'entesten a tancar fronteres costi el que costi, vides humanes incloses."

Segons l'ONG, cal "obrir vies segures i legals a Europa", "oferir un nombre significatiu de places de reassentament i alternatives per protegir els refugiats que estan actualment a Líbia, Turquia i altres països veïns".

L'informe també demana permetre el lliure moviment dels refugiats per la Unió Europea i l'espai Schengen, i també "assegurar un nombre adequat de vaixells de rescat" al Mediterrani.
 

Una frontera militaritzada 

Grècia, mentrestant, té militaritzada la frontera terrestre i marítima perquè no entri ningú a territori europeu. El govern d'Atenes ha suspès el dret d'asil i ha donat llum verda a maniobres amb foc real al mar Egeu. El primer ministre grec, el conservador Mitsotakis, ha acompanyat a la frontera amb Turquia els màxims dirigents comunitaris, que fan costat a l'executiu hel·lè.

La comitiva l'encapçala la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Layen. De Brussel·les no n'ha sortit cap crítica cap a la decisió grega de blindar-se. Aquest mateix matí, el canceller austríac, el també conservador Sebastian Kurz, ha censurat Turquia per permetre el pas als refugiats.

Les xifres canvien segons qui n'informi, però almenys 10.000 persones, i en condicions molt difícils, esperen al costat turc per creuar.

La situació és molt complicada perquè, a més, els combats entre Turquia i Síria continuen. Síria ha acusat Turquia de fer caure un dels seus avions a Idlib. I un bombardeig del règim a la zona ha causat la mort de 9 civils, inclosos cinc nens.

Recordem que el president Erdogan va obrir les portes als refugiats fa cinc dies per pressionar la Unió Europea perquè s'impliqui més en la guerra de Síria. Aquest dimarts, el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, comença una visita de dos dies a Turquia.