Amnistia Internacional denuncia que 17.000 persones es troben en el corredor de la mort
Castigar un delicte amb la mort és la pena més greu i més antiga de la història de la humanitat. Llargament estesa segles enrere, aquest càstig, imposat per un estat, s'ha anat abolint però encara hi ha un bon grapat de països, 95 segons dades d'Amnistia Internacional corresponents al 2009, que l'apliquen. Sense les dades de la Xina, on es creu que les víctimes d'aquesta pena poden ser milers, ni Corea del Nord, 714 persones van morir a mans de 18 països l'any passat. Aquest diumenge se celebra el Dia Mundial contra la Pena de Mort. i Amnistia ho ha aprofitat per denunciar el que consideren un assassinat premeditat i a sang freda per part dels estats. Actualment 17.000 persones esperen el seu final en els corredors de la mort.
La pena de mort va aparèixer en temps immemorables amb bones intencions: posar fi a la venjança privada. Administrant de forma institucional aquesta venjança s'evitava una excessiva subjectivitat entre individus, clans o comunitats en casos d'ofenses o agressions. Amb el temps, aquest càstig va passar a estar subjecte a unes lleis, per evitar també que la decisió quedés en mans de qui administrava la justícia.
L'evolució natural de la condemna va portar els estats a minimitzar el patiment de l'acusat, eliminant la tortura de les execucions i adoptant mètodes més ràpids i eficaços. A mesura que avançava el segle XX molts països van anar abandonant aquests mètodes per models de redempció i reinserció laboral però avui en dia encara hi ha 95 països al món on està vigent.
La Xina, al capdavant
Les estadístiques tornen a posar la Xina al capdavant del rànquing d'execucions, entre el 70 i el 90% del total mundial. Xifres aproximades, perquè la justícia no en proporciona. L'Iran ocupa la segona posició d'aquest macabre rànquing, amb almenys 388 morts durant el 2009, segons denuncia Amnistia Internacional. L'Iraq n'és tercer amb un mínim de 120 execucions per davant de l'Aràbia Saudita, que, segons les dades, va ordenar almenys 69 condemnes l'any passat.
Un dels casos més controvertits és el dels Estats Units, on a 38 dels estats la pena de mort encara és vigent. En el que portem d'any 37 persones hi han estat executades. L'any passat les víctimes van ascendir a 52.
Una condemna sense remei
La pena de mort porta l'estat a cometre el mateix delicte que la llei castiga més severament. Els que la defensen argumenten que és l'única forma exemplar de reduir els delictes i prevenir que es repeteixin, i ho consideren un càstig adequat.
Els detractors al·leguen que la seva utilitat no és superior a la d'una cadena perpètua i addueixen que és una violació dels drets humans, una discriminació per a les minories i els pobres sense recursos suficients en el sistema legal.
També hi ha la qüestió de l'error judicial, que en el cas de les execucions ja mai més es pot remeiar. Casos com el de quatre homes de Leping, a la Xina, acusats d'assassinat. Primer, condemnats a mort, i ara, amb una condemna en suspensió que equival a cadena perpètua. Un cas sense proves concloents i amb la sospita de confessions obtingudes sota tortura. En altres casos, s'ha sabut que el condemnat era la persona equivocada després de ser executat. L'any 2005, la Xina va revisar el procediment de condemna a mort. Des d'aleshores, el Tribunal Suprem té l'última paraula en casos que abans es decidien en províncies.
Els crims més execrables
La pena capital es reserva en la majoria de països retencionistes per a crims d'assassinat, espionatge i traïció en l'àmbit militar. Però en altres també són castigats amb la mort delictes sexuals com l'adulteri o la sodomia.
L'apostasia, la renúncia formal a la pròpia religió o el narcotràfic també poden ser motius d'acabar condemnat a mort en alguns països. I a la Xina, el tràfic de persones o els casos greus de corrupció política també poden acabar al corredor de la mort.
Un altre dels motius més estesos de pena de mort són els polítics. A Corea del Nord, per exemple, l'any 2007 es va executar públicament davant de 150.000 persones el director d'una empresa per haver fet trucades telefòniques a l'estranger.
La pena de mort a Espanya
La pena de mort va estar vigent a Espanya fins a l'any 1995 tot i que l'última execució portada a terme data del 17 de setembre de 1975, quan van ser afusellats dos membres d'ETA, Jon Paredes i Anjel Otaegi, i tres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena. A Catalunya, el 2 de març de 1974 van ser executats al garrot vil Salvador Puig Antich, a Barcelona, i Heinz Chez, a Tarragona.
La pena capital només va interrompre's entre 1932 i 1934, gràcies a una reforma del Codi Penal introduïda durant la Segona República. El 1934 es va restablir per als delictes de terrorisme i bandolerisme mentre que sota la dictadura de Franco es va reincorporar plenament en entendre que la seva abolició no era compatible amb el bon funcionament d'un estat.
La Constitució del 1978 va abolir de nou aquest càstig, excepte en els casos que la legislació militar establia en temps de guerra. Una excepció que es va extingir el 1995.
L'evolució natural de la condemna va portar els estats a minimitzar el patiment de l'acusat, eliminant la tortura de les execucions i adoptant mètodes més ràpids i eficaços. A mesura que avançava el segle XX molts països van anar abandonant aquests mètodes per models de redempció i reinserció laboral però avui en dia encara hi ha 95 països al món on està vigent.
La Xina, al capdavant
Les estadístiques tornen a posar la Xina al capdavant del rànquing d'execucions, entre el 70 i el 90% del total mundial. Xifres aproximades, perquè la justícia no en proporciona. L'Iran ocupa la segona posició d'aquest macabre rànquing, amb almenys 388 morts durant el 2009, segons denuncia Amnistia Internacional. L'Iraq n'és tercer amb un mínim de 120 execucions per davant de l'Aràbia Saudita, que, segons les dades, va ordenar almenys 69 condemnes l'any passat.
Un dels casos més controvertits és el dels Estats Units, on a 38 dels estats la pena de mort encara és vigent. En el que portem d'any 37 persones hi han estat executades. L'any passat les víctimes van ascendir a 52.
Una condemna sense remei
La pena de mort porta l'estat a cometre el mateix delicte que la llei castiga més severament. Els que la defensen argumenten que és l'única forma exemplar de reduir els delictes i prevenir que es repeteixin, i ho consideren un càstig adequat.
Els detractors al·leguen que la seva utilitat no és superior a la d'una cadena perpètua i addueixen que és una violació dels drets humans, una discriminació per a les minories i els pobres sense recursos suficients en el sistema legal.
També hi ha la qüestió de l'error judicial, que en el cas de les execucions ja mai més es pot remeiar. Casos com el de quatre homes de Leping, a la Xina, acusats d'assassinat. Primer, condemnats a mort, i ara, amb una condemna en suspensió que equival a cadena perpètua. Un cas sense proves concloents i amb la sospita de confessions obtingudes sota tortura. En altres casos, s'ha sabut que el condemnat era la persona equivocada després de ser executat. L'any 2005, la Xina va revisar el procediment de condemna a mort. Des d'aleshores, el Tribunal Suprem té l'última paraula en casos que abans es decidien en províncies.
Els crims més execrables
La pena capital es reserva en la majoria de països retencionistes per a crims d'assassinat, espionatge i traïció en l'àmbit militar. Però en altres també són castigats amb la mort delictes sexuals com l'adulteri o la sodomia.
L'apostasia, la renúncia formal a la pròpia religió o el narcotràfic també poden ser motius d'acabar condemnat a mort en alguns països. I a la Xina, el tràfic de persones o els casos greus de corrupció política també poden acabar al corredor de la mort.
Un altre dels motius més estesos de pena de mort són els polítics. A Corea del Nord, per exemple, l'any 2007 es va executar públicament davant de 150.000 persones el director d'una empresa per haver fet trucades telefòniques a l'estranger.
La pena de mort a Espanya
La pena de mort va estar vigent a Espanya fins a l'any 1995 tot i que l'última execució portada a terme data del 17 de setembre de 1975, quan van ser afusellats dos membres d'ETA, Jon Paredes i Anjel Otaegi, i tres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota, José Luis Sánchez Bravo, Ramón García Sanz i Humberto Baena. A Catalunya, el 2 de març de 1974 van ser executats al garrot vil Salvador Puig Antich, a Barcelona, i Heinz Chez, a Tarragona.
La pena capital només va interrompre's entre 1932 i 1934, gràcies a una reforma del Codi Penal introduïda durant la Segona República. El 1934 es va restablir per als delictes de terrorisme i bandolerisme mentre que sota la dictadura de Franco es va reincorporar plenament en entendre que la seva abolició no era compatible amb el bon funcionament d'un estat.
La Constitució del 1978 va abolir de nou aquest càstig, excepte en els casos que la legislació militar establia en temps de guerra. Una excepció que es va extingir el 1995.
