Amnistia Internacional denuncia que la protesta pacífica està amenaçada, també a Catalunya
L'ús de bales de foam o les infiltracions de policies en moviments socials se situen en el punt de mira de l'entitat, que alerta sobre el retrocés d'aquest dret al conjunt d'Europa
Amnistia Internacional denuncia que la protesta pacífica està cada cop més amenaçada a Europa. En concret, l'organització ha analitzat la situació en 21 països europeus i ha arribat a la conclusió que aquest dret està poc protegit i massa restringit. L'informe publicat aquest dimarts considera que "a tot Europa, el dret de reunió pacífica està patint un fort atac a mesura que els Estats deslegitimen, estigmatitzen, criminalitzen i reprimeixen cada vegada més les persones que es manifesten pacíficament, imposant restriccions injustificades i punitives i recorrent a mitjans cada cop més repressius per fer callar la dissidència".
Un escenari preocupant per a Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
"Qualsevol d'aquestes lleis i polítiques, per si sola i en un sol país, ja seria preocupant. Però que hi hagi desenes d'aquestes tàctiques repressives a escala continental és simplement terrorífic."
En aquest context, AI assenyala casos específics a Catalunya i a Espanya. Destaca els nou anys de vigència de la llei mordassa, la persecució d'activistes i la impunitat dels abusos policials. I posa exemples concrets.
La situació a Catalunya
Pel que fa al cas de Catalunya, l'informe d'Amnistia alerta, especialment, sobre l'ús de bales de foam per part dels Mossos d'Esquadra entre el 2018 i el 2019.
Detalla com dos homes van perdre un ull, dues persones van patir traumatismes cranioencefàlics greus i un altre home va perdre un testicle. També recull com, el 2021, una altra manifestant va perdre el globus ocular.
Amb tot, sobre aquests fets, l'entitat també explica que el govern ha introduït millores en el protocol d'ús del foam.
L'estudi també situa Espanya com "un dels exemples d'opacitat més flagrants" per les infiltracions de policies en els moviments socials, tant a Catalunya com al País Valencià i Madrid.
En concret, denuncia que aquests "'agents d'intel·ligència' haurien accedit a domicilis, a comunicacions privades, a l'àmbit familiar i fins i tot haurien establert relacions de parella i sexoafectives amb militants dels moviments infiltrats".
Així ho ha subratllat el portaveu d'Amnistia Internacional a Catalunya, Dani Vilaró, en una entrevista a Catalunya Informació.
"El ministre Marlaska ha reconegut aquestes infiltracions, però argumenta que es fan per aconseguir informació. Parlem d'opacitat perquè no sabem ni amb quines finalitats s'estan fent ni quines garanties s'estan oferint a les persones espiades."
Tot això, apunten, "en el marc d'operacions no autoritzades judicialment, i sense que se sàpiga sota quin tipus de supervisió, especialment en relació amb l'impacte en drets humans". I, sovint, sota el paraigua d'una llei de seguretat ciutadana (coneguda com a "llei mordassa") també qüestionada per aquesta organització. Per tot plegat, Amnistia insta les autoritats a investigar-ho.
Preocupació per una deriva global
En el conjunt d'estats europeus analitzats, Amnistia adverteix sobre la "tendència alarmant" a estigmatitzar la protesta per deslegitimar-la i hi afegeix que els 21 països comparteixen un discurs nociu que qualifica de "terroristes" o "delinqüents" les persones que es manifesten (per exemple, lamenta que Espanya titlli de "terrorisme nacional" els activistes pel clima).
Vilaró avisa que això posa en joc els drets del present i del futur.
"La protesta ha de ser facilitada, no silenciada. Els drets de demà depenen de les protestes d'avui. Per tant, les autoritats han de garantir que es puguin dur a terme sense aquesta allau de restriccions i persecució."
Els països examinats són Alemanya, Àustria, Bèlgica, Txèquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, Sèrbia, Suècia, Suïssa i Turquia.
- ARXIVAT A:
- Amnistia InternacionalDrets humans