Amnistia Internacional reclama a Espanya mesures urgents per buscar els "nens robats"

Amnistia Internacional (AI) reclama que l'estat espanyol aprovi una llei sobre nadons robats que aclareixi els casos de milers de nadons desapareguts entre la Guerra Civil i els anys 90 i que doni suport a les víctimes.

Els robatoris de nadons podien passar en presons, hospitals, maternitats o cases de beneficència, i la majoria de les víctimes eren dones d'origen humil, mares joves o mares solteres.

Després del part, els deien que el nadó havia mort i no el podien veure, i que l'hospital s'encarregava d'enterrar-lo. Són casos com el de la Ruth, una dona que el 1993, quan tenia 19 anys, va donar llum a una criatura en una clínica de Bilbao i no la va veure mai més:

"Abans de sortir ni tan sols el cap del nen el metge va començar a fer escarafalls dient: 'Deu meu que és això?' No em van ensenyar el nadó però jo sí que el vaig veure. I vaig veure un nen normal. El van tapar amb un llençol quirúrgic i jo veia que es movia."

A l'informe "Temps de Veritat i de Justícia" que ha fet l'organització pro drets humans, denuncia els obstacles per investigar aquests casos que s'haurien produït durant més de 50 anys, i apunta que milers de persones podrien haver estat objecte de desaparició forçada, de sostracció o de substitució d'identitats quan acabaven de néixer.

La majoria de les investigacions obertes per la fiscalia s'han acabat tancant amb molt poca investigació i argumentant la prescripció dels delictes.

Amnistia Internacional ha constatat que hi va haver nadons que van arribar a ser lliurats a famílies de Mèxic o Xile, registrats com a fills i filles biològics. La ideologia de gènere franquista que va posar el focus en el control de les dones, la seva sexualitat i la seva maternitat, va imposar la creació de lleis, algunes vigents fins a finals dels 90, que van permetre emparar la sostracció il·legal de nadons, assegura l'organització pro drets humans.

La investigació d'AI s'ha dut a terme a Catalunya, País Valencià, Andalusia, Madrid i el País Basc perquè concentren més del 80% de les diligències d'investigació empreses per la fiscalia des del 2011.

Amnistia afirma que, encara que en els últims anys s'han posat en marxa alguns recursos per abordar aquest tema - com el Servei d'Afectats del Ministeri de Justícia, - no compten amb els mitjans suficients, no fan acompanyament a les víctimes, i no proporcionen suport psicològic, ni orientació jurídica.