Amnistia: la pilota és a la teulada de Junts, que hi veu marge, mentre que ERC té pressa
La mesa del Congrés dona quinze dies als partits per renegociar la llei, que compten a partir d'aquest dimarts mateix
Junts manté el silenci davant la proposta de Pedro Sánchez de modificar la llei d'enjudiciament criminal (LeCrim) per retallar els terminis d'instrucció dels jutges, amb la qual els vol portar una altra vegada a la negociació i sortir de l'atzucac.
Esquerra, per la seva banda, que ja no va compartir la decisió de Junts de la setmana passada de fer tornar la llei a la comissió del Congrés, veu bé la proposta del PSOE i demana als de Puigdemont que tanquin un acord amb el PSOE perquè, diuen, ''hi ha pressa''.
Fonts dels republicans asseguren que el calendari se'ls ha capgirat; comptaven amb el "filibusterisme" del PP i la possibilitat de dilatar al màxim l'aprovació de la llei, però no amb la maniobra de Junts.
Aquest dimarts comença a córrer el rellotge de la comissió de justícia i podrien estar-s'hi entre quinze dies i un mes més negociant. Per tant, no seria fins a finals de febrer o principis de març que es tornaria a convocar el ple definitiu per a l'aprovació de la llei al Congrés.
Des del govern, la portaveu, Patrícia Plaja, també insisteix:
''El que corre pressa és la llei d'amnistia. Més endavant es pot revisar la llei d'enjudiciament criminal.''
Per la seva banda, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha preferit no pronunciar-se sobre la proposta de Pedro Sánchez, però ha assegurat que queden almenys quinze dies i hi ha marge per continuar negociant.
La pilota, a la teulada de Junts
Sánchez ha mogut fitxa i ha volgut escenificar que ara és Junts qui té la pilota a la teulada per salvar la llei d'amnistia. Des del no de dimarts passat de Junts, les coses s'havien refredat però sense trencar del tot els ponts.
Junts confia en la bona relació entre el número 3 del PSOE, Santos Cerdán, i el secretari general de Junts, Jordi Turull. Les converses es reprenen a partir de l'oferta de Pedro Sánchez: canviar la llei d'enjudiciament criminal i que es limiti el temps de les instruccions dels jutges.
D'aquesta manera, casos com Tsunami i Volhov no agafarien pols a les lleixes dels jutjats, ni tindrien causes obertes de forma eterna i es donaria seguretat jurídica a les persones afectades, que ara estan amb l'espasa de Dàmocles damunt el cap durant anys fins que de cop i volta els casos es revifen.
La via més ràpida per reformar la llei d'enjudiciament criminal seria aprofitar el tràmit de la de l'amnistia, ara que torna a la comissió de justícia. Tot i això, no es pot descartar que els jutges busquin la manera d'esquivar-ne els efectes.
No seria la primera modificació de la llei. El 2015 la majoria absoluta del PP va delimitar les instruccions en plena investigació dels casos de corrupció. Avui els populars acusen Sánchez de fer una reforma a la carta. Amb tot, davant la proposta de Pedro Sánchez de limitar el temps que tenen els jutges per investigar, l'Associació de Fiscals adverteix que això pot generar impunitat davant de determinats delictes greus i complexos.
Davant del bloqueig, Sánchez busca el camí del mig
Sigui com sigui, les posicions estan enrocades. El PSOE no vol tocar ni una coma del text de la llei d'amnistia. Pedro Sánchez té l'obsessió que sigui escrupolosament constitucional perquè passi el tall del TC i de la justícia europea, i els juristes del PSOE li asseguren que serà així tal com està ara.
En canvi, Junts dimarts va tombar justament el text perquè creia que en no incloure les seves esmenes (eliminar qualsevol referència al terrorisme i els delictes d'altra traïció) deixava l'independentisme exposat a "les arbitrarietats de la cúpula judicial'', com va dir Míriam Nogueras des del faristol.
I per això torna a ser el temps de la negociació. Quan Jaume Asens va llançar la proposta de canviar el Codi Penal i tocar la definició de terrorisme, Junts i Esquerra van sortir en tromba a rebutjar-ho. Per Asens era una fórmula per desencallar l'amnistia, però aquesta qüestió ja s'havia plantejat a Junts i havia quedat rebutjada.
Pel PSOE tampoc és una via i, davant el bloqueig, Sánchez fa un pas endavant amb la modificació de la LeCrim. ERC veu la proposta de bon ull, però la diputada republicana Teresa Jordà insistia aquest dimarts a la porta del Congrés:
''Hi ha pressa, que es posin tots les piles perquè aquesta proposta l'haguessin pogut fer abans.''
I és que pels republicans hi ha pressa, entre altres coses, perquè el judici a Jové, Salvadó i Garriga està fixat pel 10 d'abril i coincidirà de ple amb el tràmit d'una llei que encara no estarà en vigor.
Si al març es convoqués el ple i s'aprovés la llei, durant l'abril el text es trobaria al Senat, on previsiblement el PP, que hi té majoria absoluta, aprofitarà tots els marges que li permet el reglament per retenir-la i esmenar-la.
Fonts republicanes asseguren que aquesta no és l'única raó, i remarquen que no és el mateix estar condemnat i haver de revertir per exemple una condemna o una inhabilitació que tenir el judici pendent o només començat.
Junts i ERC: estratègies oposades
Si l'estratègia de Junts dies enrere per preservar l'èxit de la negociació havia estat el silenci, la setmana passada va treure tota l'artillera per intentar explicar a ràdios i televisions la seva posició, per si no s'havia entès dins i fora de la formació; des de Turull, Nogueras i Josep Rius, fins a Laura Borràs, que feia dies que no concedia entrevistes. Aquest dimarts a La2 ha reiterat que la llei "no és prou robusta ni sòlida''.
Ben bé el contrari del que considera Esquerra i la mateixa secretària general, Marta Rovira, que es podria veure beneficiada d'aquesta amnistia. Ella mateixa, en una entrevista al "Més 324", assegurava: "La feina està feta i avançada i no entenc què és el que ha fet canviar l'opinió de Junts."
"Si quedo fora de la llei perquè se m'acusa de terrorisme, delicte que no he comès mai, no serà per la llei sinó per jutges i fiscals que han decidit utilitzar els tribunals per aturar un moviment democràtic. La llei d'amnistia serà molt probablement burlada, però no hi podem fer res'', hi afegia Rovira.
Per Esquerra la llei no serà un text de punt final sinó un punt de partida per resoldre en igualtat de condicions el conflicte polític tenint clar que si els jutges tenen ganes de torpedinar l'amnistia sabran com fer-ho.
- ARXIVAT A:
- Amnistia