Un agent dels Mossos dispara un projectil de foam en el marc dels aldarulls per l'empresonament de Pablo Hásel (ACN / Miquel Codolar)
Un agent dels Mossos dispara un projectil de foam en el marc dels aldarulls per l'empresonament de Pablo Hásel (ACN / Miquel Codolar)

Amnistia reclama que la policia abandoni les bales de foam i goma: "Són devastadores"

En els últims anys, a l'Estat hi ha hagut una persona morta i 24 de ferides greus com a conseqüència d'aquest armament, segons l'últim informe d'Amnistia Internacional

Amnistia Internacional demana prohibir l'ús de les bales de foam per part dels Mossos d'Esquadra i també dels projectils de goma de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L'últim informe de l'entitat assenyala que, en els últims anys, a tot l'estat espanyol hi ha hagut un mort i 24 ferits greus a conseqüència d'aquest armament, que qualifica de perillós i imprecís.

Segons Amnistia Internacional, els projectils d'impacte cinètic, com són les bales de foam i de goma, són un tipus de munició de la qual, sovint, les policies fan un ús "imprudent i desproporcionat" per dissoldre protestes pacífiques al carrer.

Amnistia denuncia que, a Espanya, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil continuen utilitzant bales de goma, que l'any 2012 van causar la mort a l'aficionat de l'Athletic de Bilbao Íñigo Cabacas. A més, han provocat 24 ferits greus, entre els quals hi ha 11 casos de lesions oculars greus i diversos traumatismes al cap.

L'organització també remarca que han pogut contribuir a la mort de persones en episodis com els del 2014 al Tarajal, on una quinzena de persones van morir quan intentaven arribar nedant a territori espanyol, o l'any passat a Melilla, en la mort de més de 30 persones en un intent de saltar la tanca.

Tres antiavalots dels Mossos amb pistoles de foam durant una mobilització contra l'empresonament del raper Pablo Hásel
Tres antiavalots dels Mossos amb pistoles de foam en una mobilització contra l'empresonament del raper Pablo Hasél (ACN / Blanca Blay)

"No pot ser que una persona vagi a una manifestació i torni sense un ull"

Policies com els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaintza van canviar les bales de goma per projectils de foam. Amnistia, però, assenyala que l'ús de projectils de foam també ha causat lesions greus a l'hora de dispersar multituds, un aspecte que prohibeixen els estàndards internacionals.

Un dels casos denunciats és el de l'Àfrica, una noia que tenia 19 anys quan va perdre un ull durant les mobilitzacions a Barcelona per l'empresonament del raper Pablo Hasél. En aquest cas hi ha tres agents dels Mossos investigats.

El pare de l'Àfrica, Èric Cuesta, ha explicat a Amnistia Internacional com ha canviat la vida de l'Àfrica des que va perdre l'ull. "Ara té molta por de qualsevol soroll, amb un petard o un clàxon; s'espanta", indica, un canvi molt gran respecte a la noia que era abans:

"Era una noia amb força vida social, que anava a moltes manifestacions, que anava a molts llocs i ara no vol anar a cap lloc on hi hagi molta gent i mira que no hi hagi manifestacions si s'ha d'acostar al centre"

"No pot ser que una persona vagi a una manifestació i torni sense un ull", assegura Èric Cuesta.


El desembre de l'any passat, el Parlament va aprovar sol·licitar la retirada urgent de la munició més lesiva, els projectils SIR-X, però va permetre continuar fent servir la resta de tipus de projectils de foam. Fins ara, la Generalitat no ha comunicat si farà cas d'aquesta petició.

Controls d'àmbit global

Amnistia denuncia que forces de seguretat d'arreu del món fan "un ús indegut, de manera habitual", de munició com les bales de goma i de plàstic, per "reprimir protestes pacífiques" i sovint causen "terribles lesions i morts".

L'informe "My Eye Exploded" ('M'ha explotat l'ull') ha estudiat l'ús de projectils d'impacte cinètic en més de 30 països durant més de cinc anys. L'estudi, elaborat per Amnistia Internacional i la fundació de recerca Omega, documenta casos de mutilacions i, en ocasions, morts per l'ús, "sovint imprudent i desproporcionat" d'armes com aquestes, "menys letals amb finalitats de compliment de la llei".

Patrick Wilcken, investigador d'Amnistia Internacional sobre afers militars, policials i de seguretat, defensa més controls sobre aquest armament:

"És necessari introduir amb urgència controls d'àmbit global i jurídicament vinculants sobre la fabricació i el comerç d'armes menys letals"

Per la seva banda, Michael Crowley, adjunt d'investigació de la fundació de recerca Omega, reclama un tractat sobre el comerç sense tortura, una reivindicació de les dues organitzacions autores de l'estudi:

"El tractat sobre el comerç sense tortura prohibiria qualsevol producció i comerç d'armes i material per al compliment de la llei intrínsecament abusiu, inclosos els projectils d'impacte cinètic"

L'informe alerta sobre "un alarmant augment" de lesions causades per projectils de goma i foam, entre les quals cita ruptures de globus oculars, despreniments de retina i pèrdua total de la visió, fractures òssies i cranials, lesions cerebrals, ruptura d'òrgans interns i hemorràgies, perforació de cor i pulmons causada per fractures de costelles, danys en genitals i trauma psicològic.

Un projectil de foam, disparat pels Mossos d'Esquadra a Lleida durant les protestes contra la sentència de l'1-O
Un projectil de foam, disparat pels mossos d'esquadra a Lleida durant les protestes contra la sentència de l'1-O (ACN)
ARXIVAT A:
PolicialGuàrdia CivilPolicia NacionalMossos d'EsquadraAmnistia Internacional
Anar al contingut