Amnistiats 46 policies investigats per les càrregues de l'1-O a Barcelona

Aquest dimarts s'ha sabut que, amb una interlocutòria datada aquest dilluns, el jutjat número 7 de Barcelona ha amnistiat 46 policies nacionals a qui s'investigava per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona.

Es tracta d'agents que estaven pendents de judici acusats de donar cops, empentes i puntades de peu a ciutadans que volien votar al referèndum sobre la independència celebrat l'1 d'octubre del 2017. 

Alguns d'aquests agents havien demanat a través dels seus advocats acollir-se a la llei, peticions a les quals s'oposaven acusacions com Irídia, Òmnium i l'ANC, que ja han anunciat que hi presentaran recurs. 

No arriben al "llindar de gravetat necessari"

El jutge els aplica l'amnistia i arxiva la causa en considerar que els fets serien, com a molt, possibles delictes de lesions, i no arriben a superar "el llindar de gravetat necessari" per considerar-los delictes contra la integritat moral i els drets humans, una de les excepcions que contempla la llei d'amnistia:

"L'amnistia s'ha d'aplicar als investigats en el present procediment perquè les actuacions investigades van ser d'escassa durada individual, emmarcades en un objectiu policial definit i que no van continuar un cop aconseguit, sense que es prolonguessin en el temps més enllà de la mateixa maniobra policial d'entrada i sortida dels diferents col·legis electorals."
 

El sindicat policial Jupol, molt satisfet

El qui s'ha mostrat molt satisfet amb aquesta amnistia és el sindicat policial majoritari a Espanya, Jupol, que s'ha oposat "des del primer moment" a amnistiar els encausats independentistes.

En un comunicat, afirmen que defensen "l'honorabilitat i la innocència" de tots els agents que van participar en els operatius contra el referèndum:

"Van actuar en compliment de les ordres legítimes dels seus superiors en compliment d'un mandat judicial i amb l'únic objectiu de mantenir l'ordre públic i garantir la seguretat ciutadana."

Aquest sindicat ha dit que els policies van ser "objecte d'assetjament i difamació" per part dels independentistes, que els va convertir en "bocs expiatoris de la violència que ells mateixos van generar."

Les entitats hi presentaran recurs

Ben al contrari, les acusacions representades, el col·lectiu pels drets humans Irídia i les entitats independentistes Òmnium Cultural i ANC, han dit que posaran un recurs a aquesta amnistia.

En un comunicat conjunt, aquestes tres entitats han dit que al·legaran que "la brutalitat policial" de les càrregues contravé el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals:

"La llei d'amnistia no pot beneficiar, en cap cas, els responsables de la violència policial."

En aquest sentit, afirmen que amnistiar els policies vulnera el Conveni, perquè la seva actuació sí que pot representar "delictes de tortures o tractes inhumans o degradants".

Per això consideren que supera el llindar de gravetat fixat a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, cosa que l'exclou de la llei d'amnistia.

Enviats a judici per l'Audiència de Barcelona al febrer

Els 46 agents de la Policia Nacional amnistiats van participar en les càrregues contra els votants de l'1-O a diversos col·legis electorals de Barcelona.

A començaments de febrer, l'Audiència de Barcelona va validar la decisió del titular del jutjat 7 d'enviar-los a judici, perquè va considerar que la qualificació dels fets anava "més enllà dels simples delictes de lesions".

També va afirmar que hi havia prou indicis que indicaven que es podrien haver comès abusos policials contra les persones que es concentraven als llocs de votació.

Aquest juny, dos dies després de l'aprovació de la llei d'amnistia, 10 dels 46 policies ja havien demanat que els l'apliquessin en aquesta causa, petició a la qual es va oposar Irídia.