Amsterdam instal·larà plaques per recordar el paper dels transports públics en l'Holocaust

Amsterdam ha anunciat que col·locarà plaques commemoratives en les principals estacions de la ciutat per recordar el paper que GVB, l'empresa municipal de transports, va tenir en la deportació i la mort de desenes de milers de persones durant l'Holocaust.

GVB funciona des del 1900 i gestiona el tramvia, els autobusos, el metro i els ferrocarrils d'Amsterdam. L'empresa ja existia quan va començar la Segona Guerra Mundial i els seus responsables van veure com els nazis prenien el control d'Amsterdam i com detenien i deportaven els jueus.

Però des de GVB van fer alguna cosa més que observar. Ara els Països Baixos han descobert que l'operador públic de transports va col·laborar activament amb els nazis i van transportar en tramvies desenes de milers de jueus cap als trens que els portaven als camps de concentració i extermini. I, és més, també van cobrar per aquests "serveis", fins i tot anys després d'acabada la guerra.
 

63.000 jueus deportats

El 1940 vivien a Amsterdam més de 80.000 jueus. Uns 63.000 van ser deportats. L'empresa pública de transports es va encarregar del transport fins als camps de concentració d'almenys 48.000. La resta els van transportar a peu o en autobús.

L'encàrrec per transportar aquestes desenes de milers de persones fins als camps de treball o d'extermini va ser dels nazis, però el transport es va pagar amb els diners que es robava a les famílies jueves detingudes.

Els documents que demostren com l'empresa pública de transports d'Amsterdam es va lucrar a costa de la vida de desenes de milers de jueus els han tret a la llum el director de cinema Willy Lindwer i l'escriptor Guus Luijters en el documental "Lost city". Van trobar un paquet amb 23 factures guardades en un arxiu històric on consten uns 900 serveis de transport. Per cada servei de transport cobraven 80 florins.

Entre les factures, hi consta com es van enviar en tramvia, el 8 d'agost del 1944 a Anne Frank, la seva germana, els seus pares i quatre persones més des de la presó de Weteringschans fins a l'Estació Central d'Amsterdam. Des d'aquí els van enviar a Auschwitz.

Al mes de novembre a l'Anne i la seva germana les van enviar al camp de concentració de Bergen-Belsen, on totes dues van morir de tifus uns dos mesos abans de l'alliberament del camp.

Els documents dels arxius d'Amsterdam revelen que la companyia GVB va enviar factures detallades a l'Oficina Central per a l'Emigració Jueva a Viena, l'oficina de les SS que va organitzar la deportació dels jueus. Però no queda clar a qui perseguia per cobrar les factures pendents després de la guerra.
 

"Lost City", el documental que va destapar l'escàndol 

A la pel·lícula documental, titulada "Lost city", Lindwer i Luijters recorren la ciutat amb un tramvia històric, el número 8, entrevistant supervivents de l'Holocaust.

La línia del tramvia 8 va ser desballestada després de la Segona Guerra Mundial, però fins ara no hi ha hagut cap disculpa oficial de l'empresa pública de transports a la població jueva.

Tres setmanes després de l'estrena del documental "Lost City", l'empresa de transport d'Amsterdam ha anunciat que té "responsabilitat històrica i moral de donar compte de la cooperació del tramvia municipal en la deportació dels jueus d'Amsterdam".