Amy Lamé, la tsarina de nit de Londres, un càrrec creat per revitalitzar la vida nocturna

Londres té una tsarina de nit. No té res a veure amb els extingits Romanov, però sí que té el poder total i el control de la nit de la capital britànica. La seva jurisdicció està concentrada entre les 6 de la tarda i les 6  del matí. Després, amb la claror, desapareix com tants personatges d'històries fantàstiques.

Al Regne Unit, a la figura de l'alcalde de nit --que Barcelona vol implantar-- l'anomenen tsar de nit ("night czar"), i Londres té des que es va crear el càrrec, ara fa vuit anys, una tsarina de nit. Amy Lamé no és una figura qualsevol. És escriptora, actriu i presentadora de televisió i ràdio i no passa desapercebuda. L'alcalde de Londres la va escollir per revitalitzar les zones d'oci a la capital britànica, per vetllar per la seguretat i per mediar en tots els aspectes del Londres nocturn.

El 2016, l'equip de l'alcalde laborista de Londres, Sadiq Khan, es va adonar que la capital havia perdut en vuit anys el 50% de les seves discoteques i el 40% dels seus locals de música en directe. Llavors van activar la figura del tsar de nit, que s'ha focalitzat a defensar les empreses d'oci nocturn i les necessitats dels usuaris.

Amy Lamé ens explica que cal tenir una visió global de les ciutats, i més quan es tracta de capitals tan consolidades com Londres o Barcelona.

Lamé, que té bons amics a Catalunya, ens explica emocionada que Barcelona avançaria molt si creés aquesta figura:

 "És important mirar la nit a la ciutat des d'una perspectiva holística, tenint una visió de 360 graus. S'han de mirar tots els aspectes, tots. És de fet una feina molt seriosa, ser tsar de nit d'una ciutat global com Londres o Barcelona. Barcelona és una ciutat ideal per gaudir de la nit i té molt de sentit que tingui un tsar de nit."

Es tracta d'adoptar la idea d'una capital de 24 hores, d'una ciutat que no deixa de funcionar quan el sol es pon i que no abandona els qui hi viuen quan és fosc.

A Londres, més d'un milió i mig de persones treballen entre el vespre i la nit, és un terç de la mà d'obra. Sectors com la restauració, la sanitat o el transport, entre molts altres, continuen actius quan als carrers s'encenen els llums. Per tant, la ciutat no descansa i l'ajuntament també ha d'estar al seu costat. Aquesta és la feina de la tsarina de la nit.
 

Una figura en revisió constant

A Londres, que té més població que Catalunya, s'han de coordinar els 32 districtes que formen el Gran Londres. Cal parlar amb policia metropolitana, amb les entitats de transport, amb els ajuntaments, fer contacte amb les empreses i saber què necessiten els ciutadans. 

"Treballo amb totes les àrees de l'Ajuntament: seguretat, medi ambient, cura infantil, transport, benestar, allotjament, els drets dels treballadors, desenvolupament econòmic... Amb qualsevol petita àrea per coordinar a tothom. Qualsevol cosa que passi entre les 6 de la tarda i 6 del matí és responsabilitat meva. I a Barcelona li diria que no oblidi la gent que treballa de nit."

La figura de l'alcalde de nit està en revisió constant. Alguns col·lectius d'empresaris de l'oci nocturn n'han criticat la gestió, però per a altres ha tingut un paper determinant.

El Diego és el cuiner del Mexican, un restaurant obert fa més de sis anys en un centre d'oci de Londres. A parer seu, les coses han canviat molt a Londres en els últims anys: "Quan vam obrir ens entraven a robar molt sovint. Però fa uns anys van instal·lar llums al voltant de tot el recinte. Ara és molt diferent. No roben i nosaltres en sentim més segur. La veritat és que funciona."

També està satisfet l'Andrea Rasca, fundador del Mercato Metropolitano, on hi ha una vintena de restaurants i locals d'oci: "El model funciona. Londres és una gran metròpoli. És diferent de Barcelona. Hi fa fred, la gent està als interiors. I a més, servim uns tres torns de sopars cada dia. El gran nombre d'habitants i la gran varietat de llocs de procedència fan que Londres sigui diferent de tot i també que necessiti més atenció."

Quines competències té la tsarina de nit

Però el tsar de nit no té cap influència sobre les decisions reguladores o de llicències. No és una figura política i ara es debat si se li ha de donar més poder, o si s'ha de descartar aquest model. Altres ciutats del Regne Unit han copiat el model de Londres, sobretot després de la pandèmia, per recuperar els locals d'oci nocturn.

Els tsars de nit reforcen la idea de les ciutats de 24 hores. I tant és quin sigui el nom que se li posi: tsar de nit, alcalde de nit o conseller de nit.

L'Amy Lamé somriu quan li preguntem per què Londres va optar per dir-ne tsar. "No ho sé, ho va escollir l'alcalde". Hi ha qui diu que no volien que hi hagués confusions per les pronúncies dels mots. Perquè en anglès, alcalde de nit, "night mayor", sona igual com quan dius que tens un malson, un "nightmare". I referir-se sempre a l'alcalde com si fos un malson no seria gaire operatiu, encara que definitivament és cert que cada dia en té, de malsons, i en molts sentits.