Ana Patricia Botín substitueix el seu pare com a presidenta del Banc Santander

La sobtada mort del banquer Emilio Botín ha obert l'interrogant sobre la seva successió al capdavant del Banc Santander, l'entitat que dirigia. La incògnita s'ha dissipat al cap de poques hores. El consell d'administració de Banc Santander ha designat per unanimitat Ana Patricia Botín com a nova presidenta de l'entitat. D'aquesta manera, el consell ratifica la decisió de la comissió de nomenaments i retribucions de l'entitat.

"En aquests moments tan difícils per a mi i la meva família, agraeixo la confiança i assumeixo amb total compromís les noves responsabilitats", ha afirmat la nova presidenta en un comunicat.

La filla del banquer, fins ara consellera delegada del Santander al Regne Unit, sortia a moltes travesses. La premsa econòmica internacional en les seves edicions digitals apostava per ella a l'espera de la reunió del consell d'administració del banc que l'ha ratificada.

El "Financial Times" destacava que es tractaria de la quarta generació de la família que assumeix el mandat de l'entitat.

En el mateix sentit, el "Wall Street Journal" recordava que sovint, en privat, Emilio Botín havia expressat la preferència per la seva filla. Tot i això, el rotatiu afegia que el capital de l'entitat està molt fragmentat i que caldrà veure si compta amb prou suport.

També apostaven per Ana Patricia Botín des d'Itàlia, on el "Milano Finanza" subratllava que l'any 2005 la revista "Forbes" va estimar el seu patrimoni net en 1.700 milions de dòlars.

Des de França, li dedicaven qualificatius d'elogi, com els que arribaven del diari econòmic "Les Echos", on diuen que era "el banquer més poderós d'Europa".

Per la seva banda, un analista del Berenberg Bank assegura que es tracta d"un personatge llegendari la mort del qual marca el final d'una era".

Filla d'una saga de banquers

Ana Patricia Botín va néixer el 1960 a Santander. És llicenciada en Ciències Econòmiques. Va ser nomenada per primera vegada consellera del Banc el 4 de febrer de 1989 i reescollida en les juntes generals del 1991, 1994, 1997, 2000, 2003, 2006 i 2014.

Fins ara era consellera delegada de la filial del Banc Santander al Regne Unit. S'hi va incorporar després de treballar set anys a JP Morgan. El 1992 va ser nomenada directora general del Banc Santander i amb posterioritat va assumir la presidència executiva del Banesto entre el 2002 i el 2010. Entre altres càrrecs rellevants, és consellera no executiva de The Coca-Cola Company.