Anar a comprar al supermercat amb el tàper, protegit per llei per reduir plàstics

Heu anat a comprar algun aliment fresc al supermercat amb el vostre tàper i us l'han rebutjat? Doncs ara ja no podran fer-ho. Les mesures sanitàries d'emergència posades en marxa per controlar la propagació de la pandèmia van resultar un fre per a la reducció dels plàstics. Però ara, la llei de residus espanyola preveu que puguem portar el recipient per omplir-lo als taulells on es ven producte fresc sense empaquetar.

Embotits, formatges, fruites, carns o peixos es poden despatxar sense que hagin d'anar embolicats amb plàstic. De fet, el que proposa la llei és que al menys el 20% de la superfície de venda dels establiments d'alimentació de més de 400 m2 es destinin a la venda a granel.

És una mesura que va entrar en vigor a mitjans d'abril, en virtut de la llei de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Un pas de cara a la reducció progressiva dels plàstics que emboliquen els aliments frescos. Més superfície de "mercat" a la botiga. I això sí, la netedat del recipient és cosa nostra.

Els mercats com a exemple de la venda a granel

Em deia un savi comerciant d'un mercat de Barcelona: "Hi ha dos tipus de compradors, un que té pressa, va al supermercat, es dirigeix a les neveres i agafa el paquet de carn, o embotit, o pollastre, tallat en porcions i ben embolicat. Quan va a comprar no vol parlar amb ningú i el que busca és acabar aviat. És el caçador recol·lector. N'hi ha un altre interessat a tenir informació de l'aliment que compra, que vol saber com cuinar-lo, potser vol saber com pot allargar-li la vida. Va a comprar al mercat de tota la vida. És un exponent de la tribu."

Aquesta explicació antropològica del Frederic Olivella, que tenia una parada de carn al Mercat del Carmel, generalitza, és clar. Però ens fa entendre el festival de plàstics que trobem -- també-- als supermercats. Articles disposats pensant en aquest tipus de comprador pràctic. Per contra, els mercats són el paradigma de la venda de productes frescos a granel.

L'adaptació dels supermercats per reduir plàstics

Però ha arribat l'emergència climàtica i les empreses prenen mesures, abans o en paral·lel amb les lleis que venen marcades per la UE. La llei catalana de residus, en procés d'elaboració, encara trigarà un any, pel cap baix. Però no modificarà el que ha entrat en vigor.

Visitem un supermercat de 4.000 m2 on ens deixen gravar, a Sant Cugat del Vallès. Ens rep el director d'operacions del Grup Bonpreu, Joan Sabartés. També és el responsable de sostenibilitat de l'empresa. Anem al departament de la fruita i la verdura, on la majoria d'articles van envasats.

El Joan Sabartés agafa uns plàtans units per una tira de paper: "Vam treure el plàstic superflu fa un any, i l'hem canviat per aquest paper totalment compostable." Els tomacons de sucar pa van en caixetes de cartó. Els alvocats van dins d'una malla de cotó. Però al costat veiem maduixes en recipients de plàstic: "Estem treballant amb els proveïdors per veure com substituir els plàstics de les caixes de les maduixes."

El Joan Sabartés ens explica que és una feina compartida. Les neveres amb verdures i hortalisses són un bé de Déu de plàstic per embolcallar enciams, mongetes, apis, porros, pastanagues... Amb alguns proveïdors ja se n'han sortit. Ens mostra els manats d'espàrrecs, on han pogut substituir l'embolcall no compostable per paper. Hi ha algun altre exemple. Però són pocs.

"Estem mirant a veure si canvien els plàstics per cel·lofana o algun altre material que conservi l'aliment igual de bé, ja que és complex evitar el malbaratament alimentari."

A la nevera de la carn i els embotits el "caçador recol·lector" xalarà de tant assortiment, però continua el festival del plàstic. Aquí el responsable de compres de l'empresa ens parla d'un altre avantatge, que és el de garantir la seguretat alimentària. "El que intentem és que sigui plàstic reciclat, que en termes tècnics es coneix per RPET".

A granel

Tot un pany de paret del súper està dedicat a la venda en taulell de peix, d'embotits i de formatges. El que han fet aquí és substituir el paper setinat habitual per un altre que és el 100% compostable. "I si hem de dedicar el 20% de la superfície de l'establiment a zona de mercat, doncs ho farem. Però heu de pensar que nosaltres ens devem al consumidor i al que ell ens demani".

La clau del consumidor

Visitem un supermercat cooperatiu, acabat de néixer, amb l'esperit de la sostenibilitat com a nord. És un supermercat on els socis són a l'hora propietaris i treballadors. El Foodcoop és el primer establiment d'aquestes característiques a Barcelona. A Catalunya només n'hi ha un de similar a Manresa, Supercoop. Tots dos han nascut emmirallant-se en un precedent molt exitós a Nova York.

La Rosa Rovira just ha acabat el seu torn mensual de tres hores a la botiga despatxant i reposant articles, i ara compra. Veiem en un pany de paret disposats a granel tota mena de cereals, farines, pasta, fruits secs, sucre... "La gent ve amb el seu envàs de casa", ens explica "i d'aquesta manera reduïm els envasos d'un sol ús".

També tenen bosses de paper a disposició del soci comprador. Al departament de sabons i detergents tot és a granel. Pels qui no duguin envàs propi, hi ha un reguitzell d'ampolles netes, de diverses mides, que es reutilitzen un cop i un altre. La fruita i la verdura, no sempre ecològica, es ven tota a granel.

"Ens vam unir perquè creiem en un consum responsable, amb la salut de les persones i del planeta al centre, i protegir l'agricultor i l'entorn", explica la Rosa, que és una de les impulsores del supermercat cooperatiu. N'està convençuda: "Que la gent entengui que la manera com consumim és una forma d'intentar canviar les coses en un planeta tan malmès".