Anar de vacances una setmana a l'any és impossible per al 30% de catalans, segons l'Idescat

Un 30,9% dels catalans no es van poder permetre fer una setmana de vacances fora de casa l'any passat, segons mostra l'Enquesta de condicions de vida de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). La dada és una mica més alta que l'any anterior, que era del 27,8%.

El que també va créixer l'any passat van ser les famílies que no podien pagar les despeses de casa, incloses les hipoteques. Si el 2019 eren un 8,2%, l'any passat pràcticament es van doblar, tot i que els tipus d'interès encara no s'havien enfilat.

Una altra dada que va en augment són les persones que diuen no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros, el 34,8% el 2022 enfront del 32,9% de l'any anterior.

Pel que fa als indicadors del nivell de privació de les llars (que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida), la privació que ha experimentat l'augment més gran ha estat la relativa a la capacitat de mantenir la casa a una temperatura adequada. Un 19,2% de la població catalana afirma que no ho pot fer, una xifra superior a la del 2021 (15,9%).

La taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya és del 24,7% el 2022, i baixa 1,2 punts respecte al 2021 (25,9%). En aquest sentit, l'enquesta recull que el 19,9% de població es troba en risc de pobresa.

Cal tenir en compte que l'enquesta recull les condicions de vida en el moment de l'entrevista, mentre que la informació sobre els ingressos o les prestacions socials fa referència al 2021.

Més ingressos a les llars

Els resultats mostren que els ingressos mitjans nets de les llars catalanes són de 36.163 euros i de 14.692 euros per persona el 2021, dada que suposa un augment del 3,4% i del 3,8% respectivament respecte de l'any anterior.

El nombre de persones que viuen en llars i que declaren arribar a final de mes amb molta dificultat és del 8% el 2022, mentre que el 2021 era del 8,8%. El nombre de persones que declaren arribar a final de mes amb molta facilitat és del 2,7% el 2022, 3,8% el 2021.

Les dades han millorat, en part, per la inclusió el 2021 del lloguer imputat entès com el component no monetari de la renda de la llar que estima el valor de l'ús que la unitat familiar fa de l'habitatge quan és de propietat. Això ha representat un increment d'un 13,9% en els ingressos mitjans de les llars catalanes. 

Prestacions socials al 67% de llars

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 36,2% el 2021, mentre que l'any anterior ho van fer en un 42,7%.

El 67,3% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars o malaltia amb invalidesa, entre d'altres.

Del total de llars que va rebre prestacions el 2021, un 52,5% eren per vellesa i supervivència (45,9% el 2020); un 39,3% per atur (52,6% el 2020) i un 30,7% han estat beneficiaris d'algun altre subsidi o prestació (29,6% el 2020).

En aquest sentit, cal destacar que les prestacions per atur que incloïen els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la covid-19 són les que han disminuït en grau més alt, amb una baixada de 13,4 punts percentuals respecte del 2020.

Pel que fa als indicadors sobre la desigualtat, les dades mostren com s'ha reduït: el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,1 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l'any anterior era del 5,4.