Andreu Claret guanya el Ramon Llull amb "París érem nosaltres", una obra sobre l'exili

L'escriptor i periodista Andreu Claret Serra ha guanyat el 43è  premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la "París érem nosaltres", una obra ambientada en la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial.

El premi està dotat amb 60.000 euros i la novel·la es publicarà el pròxim 1 de març en català per Columna i en castellà i portuguès per Editorial Planeta.

Al certamen, s'hi han presentat 55 obres originals i inèdites.

Superar les ferides de l'exili

"París érem nosaltres" està protagonitzada per una parella d'exiliats catalans que decideixen marxar junts a la capital francesa durant la Segona Guerra Mundial. Ell és un fill de rabassaires molt proper a Lluís Companys i molt compromès amb la República.

Un cop a França, el protagonista de l'obra gestiona el circ més gran del país, explota boscos d'Occitània sota l'ocupació de l'Alemanya nazi, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb els maquis de la Cerdanya, escapa de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que defensa la unitat.

L'autor ha reconegut, en una entrevista a TV3, que l'obra reprodueix la vida dels seus pares i que el seu procés d'escriptura ha tingut un "efecte reparador", ja que ha permès "refer ponts trencats a la família":

"És una història més personal i més íntima que narra la vida del meu pare i de la meva mare que, com milers d'exiliats, sempre van saber sortir-se'n, encara que amb dificultats i contradiccions."

L'autor assegura que durant el procés d'elaboració de la novel·la ha hagut d'afrontar aquestes "contradiccions, pors i fantasmes" familiars amb "rigor i honestedat", un fet que ha tingut, assegura, un efecte "reparador".

Com el protagonista de la novel·la, el pare d'Andreu Claret també va treballar amb Pau Casals. Després de França, la família es va traslladar a Andorra, on va seguir portant "una vida èpica", segons explica el seu fill.

"Durant la gran nevada del 1962, per exemple, el meu pare va venir amb màquines llevaneu d'Andorra per alliberar Barcelona."

Segons el jurat, la novel·la destaca per "una ambientació històrica excel·lent, amb personatges inoblidables" i per contribuir "a tancar les ferides que la guerra i l'exili van produir en moltes famílies catalanes".

L'última d'una sèrie històrica

Andreu Claret, nascut a Arcs, a França, el 1946, assegura que amb aquesta obra dona per acabada, "amb una dimensió íntima", la seva sèrie de novel·les ambientades en la Guerra Civil Espanyola que fins ara han format la trilogia "El secret del brigadista" (del 2008), "El cònsol de Barcelona" (del 2019 i premi Néstor Luján de Novel·la Històrica) i "1939. La Caiguda de Barcelona":

"He volgut cloure la meva incursió literària al període de la República, la Guerra Civil i l'exili. Ho he fet resseguint la història de la meva família i reconec que aquesta dimensió íntima de la novel·la ha estat un repte literari i un desafiament personal."

Claret va néixer en una família de republicans exiliats. Va començar a exercir la professió de periodista sota el franquisme a la revista Cambio 16 i ha col·laborat, entre d'altres mitjans de comunicació, amb "El matí de Catalunya Ràdio" d'Antoni Bassas, el programa "Aquí amb Josep Cuní" a la Ser i els diaris La Vanguardia i l'Avui.

Carles Claret també va ser director d'EFE a Catalunya i delegat d'aquesta agència a l'Àfrica Subsahariana i a l'Amèrica Central. L'autor de "Venjança" (2019), una obra ambientada en l'Alexandria dels temps d'Hipàtia, també va dirigir l'Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Egipte.

El jurat d'aquesta edició l'han format Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.

L'any passat, l'obra guanyadora va ser "Benvolguda", d'Empar Moliner.