"Ànim de lucre", el concepte clau per reformular el delicte de malversació

El president Pere Aragonès ha obert un altre front després de la proposta de reforma de la sedició: la malversació. I des del govern espanyol apunten que hi ha disponibilitat per fer-ho.

Com es faria? Aragonès ha dit que voldria recuperar el redactat d'abans de la reforma del PP, el 2015.

2015, un abans i un després en la malversació

Abans d'aquesta reforma del Partit Popular del 2015, el Codi Penal deixava ben clar que per cometre un delicte de malversació s'havia de donar ànim de lucre. És a dir, voluntat d'enriquir-se de forma il·legal, un mateix o una tercera persona.

El redactat és clar: "L'autoritat o funcionari públic que, amb ànim de lucre, sostragués o consentís que un tercer, amb el mateix ànim, sostragui cabals o efecte públics..."

En canvi, després del 2015, l'ànim de lucre desapareix. Ara es parla de qualsevol "administració deslleial" de diners públics.

Aquest és el redactat actual: "L'autoritat o funcionari públic que cometés el delicte de l'article 252 sobre el patrimoni públic...". L'article 252 correspon al tipus d'administració deslleial que marca que els acusats han de "causar un perjudici al patrimoni administrat".

El concepte d'administració deslleial és molt més ampli i que permet moltíssimes més interpretacions per part dels jutges.

Un canvi després de la consulta del 9N

El PP introdueix aquests canvis en el delicte de malversació el 2015. Una mica abans, el 2014, s'havia fet la consulta del 9N. Amb l'antiga descripció de la malversació --amb l'ànim de lucre necessari--, al 9N les condemnes van ser per desobediència, no pas per malversació.

En canvi, amb la nova definició del delicte més general, per l'1 d'octubre sí que hi va haver condemnes per malversació.

Per tant, queda clara la importància de la definició concreta del delicte en les condemnes. Les futures... i les que es podrien revisar. Perquè si la malversació torna a necessitar, d'alguna manera, ànim de lucre els condemnats pels ERO d'Andalusia, com l'expresident socialista Griñán, també se'n podrien beneficiar. Ells sempre han sostingut --concepte clau-- que no hi va haver ànim de lucre, és a dir, que no es van quedar els diners públics desviats.

Els afectats per la malversació: més enllà dels líders

Ara mateix, la justícia espanyola voldria jutjar per malversació l'expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, exiliats a Bèlgica.

També estan pendents de judici per aquest delicte, amb possibles penes de presó, una vintena d'alts càrrecs del govern de l'1 d'octubre, entre els quals hi ha els diputats d'Esquerra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i els antics responsables del Diplocat, com Albert Royo.

El Suprem va condemnar per sedició i també per malversació quatre presos polítics ara indultats, però encara inhabilitats: Junqueras, Turull, Romeva i Bassa.