Erra era professora abans d'entrar a l'Ajuntament de Vic (Europa Press/Alberto Paredes)

Anna Erra, la professora que ha fet política des de la discreció

Va entrar a l'Ajuntament de Vic després de vint anys dedicada a la docència i és diputada al Parlament des del 2018

Laura Catalan AsenjoActualitzat

La diputada i alcaldessa de Vic en funcions, Anna Erra, sortia a totes les travesses de l'ala pragmàtica de Junts per ser la candidata a presidir el Parlament un cop retirat l'escó a Laura Borràs.

Erra era el nom amb més consens després d'haver anunciat fa un any la seva renúncia a presentar-se de nou per revalidar l'alcaldia de Vic.

Només calia el sí de la mateixa Borràs, presidenta del partit, que va optar per no obrir el debat entorn de l'opció de no presentar candidatura i va acabar beneint Erra, persona de confiança de Jordi Turull, el secretari general del partit.

Finalment, el ple del Parlament l'ha elegit nova presidenta de la cambra aquest divendres, gràcies al suport de Junts i ERC i el vot en blanc de la CUP.

De caràcter dialogant i compromesa amb la seva ciutat, després d'anys dedicada a la docència, Anna Erra va entrar a la política municipal a Vic de la mà de l'alcalde d'Unió Democràtica Josep Maria Vila d'Abadal, que la va nomenar regidora d'Educació, Cultura, Comerç i Turisme i responsable de l'àrea social.

Des d'aquesta responsabilitat, va impulsar el "model Vic", de repartiment equitatiu de l'alumnat als centres públics i concertats de la ciutat, plantant cara així al discurs identitari del partit ultradretà de Josep Anglada a l'oposició. Erra havia exercit de professora al col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic durant més de vint anys.


Vuit anys a l'alcaldia

A les eleccions de 2015, Vila d'Abadal la beneeix com a successora. Després d'una intensa batalla entre CDC i Unió, acaba sent la candidata a les eleccions per CiU, i guanya, de manera que es converteix en la primera alcaldessa de la ciutat.

Anna Erra, de CDC, i Josep Arimany, d'UDC, van pugnar per ser els alcaldables de CiU (ACN/Laura Busquets)

En el seu primer mandat va pactar amb el PSC, però a les eleccions del 2019 va ampliar el suport i va assolir la majoria absoluta.

Erra va ser regidora d'Educació amb Josep Maria Vila d'Abadal, a qui va acabar succeint (ACN/Xevi Ausellers)

Fidel als seus principis, Erra ha complert amb la promesa de no estar més de dos mandats seguits al capdavant de l'alcaldia i per això no s'ha presentat a un tercer en aquestes últimes eleccions.

Des del seu municipi es va destacar en la defensa de l'1-O i la lluita contra la repressió. En aquest sentit, va haver de fer front a la querella d'un advocat d'Oviedo pels missatges independentistes i de suport als presos i exiliats que durant unes setmanes es van difondre per la megafonia de l'Ajuntament l'estiu de 2018. El TSJC va acabar arxivant el cas.

Erra ha estat responsable d'Educació i alcaldessa de Vic (Ajuntament de Vic)

Erra ha compaginat l'alcaldia amb el Parlament, on va entrar de diputada el 2018 després de la renúncia de la diputada del grup de Junts per Catalunya Isabel Ferrer, que va ser nomenada directora general de Protecció Civil.

El seu pas per la cambra catalana ha deixat a l'hemeroteca un moment polèmic. Quan va demanar, en el marc de la campanya institucional "No em canviïs de llengua" per fomentar l'ús del català, que els "catalans autòctons" no es dirigissin en castellà --va dir-- a "aquelles persones que pel seu aspecte no semblen catalanes".

Unes paraules que van encendre les crítiques de l'oposició i per les quals Erra es va veure obligada a demanar disculpes.


Discreció dins de Junts

Dins de Junts, la fins ara alcaldessa de Vic ha mantingut un perfil discret. En el Congrés d'Argelers de fa un any, d'on va sortir la nova direcció formada pel tàndem Borràs-Turull, Erra va ser escollida vicepresidenta i responsable de relacions institucionals del partit obtenint 15 vots més que Borràs.

Va ser la segona que va obtenir més suports darrere del secretari general del partit, Jordi Turull.

Aquest suport intern i el fet que no s'hagi mullat en moments de tensió en el si de la formació, com va ser la sortida del govern, l'han fet la candidata amb més consens per presidir el Parlament.

ARXIVAT A:
JuntsParlament de Catalunya
Anar al contingut