Anna Gabriel: "Els judicis han de servir perquè nosaltres jutgem els tribunals"

L'exdiputada de la CUP Anna Gabriel torna a parlar des del seu exili a Ginebra, a través d'una entrevista de Laia Altarriba al diari digital "La Jornada".

Gabriel considera "absolutament vigents" les raons polítiques que la van portar a marxar a Suïssa i que la internacionalització del conflicte contribueix a impugnar el procés judicial.

"Cada dia que passem a l'exili demostrem que passa un dia més sense que el conflicte polític s'hagi resolt."

Anna Gabriel: "Cada dia que passem a l'exili demostrem que el conflicte polític no s'ha resolt." https://t.co/QGuhoK38iE

— Jornada (@DiariJornada) 7 de setembre del 2018

Pel que fa als judicis als presos, Anna Gabriel considera que el focus no s'ha de posar en la duresa de les sentències, sinó a trobar un nou "momentum".

"No hauríem de perdre massa temps a analitzar la major o menor duresa que puguin tenir les penes. O a dipositar esperances en què hi hagi una sentència justa. El judici ha de servir perquè siguem nosaltres els qui jutgem els tribunals i l'estat espanyol. I ho hem d'aprofitar per mobilitzar-nos i per si trobem un altre 'momentum'."

Anna Gabriel va marxar a Ginebra quan, juntament amb la formació cupaire, va decidir no presentar-se a la citació del Tribunal Suprem per treballar per la seva defensa i per a la internacionalització del conflicte català.

"S'havia d'aprofitar per impugnar tot aquest procés judicial i l'exili també hi contribueix. Presos i preses, exiliats i exiliades i tota la mobilització popular és el trident que ajuda a visualitzar aquesta impugnació."

Ginebra i Suïssa va ser el destí triat, per la seva tradició d'acollida, pel fet que és seu d'organitzacions internacionals i perquè el país té una profunda cultura democràtica.

"Quan la CUP va decidir que marxés a l'exili, vam escollir Ginebra per la ciutat, però també per Suïssa. Ginebra, perquè és una ciutat internacional que té molta tradició en l'acollida de refugiats, perquè és una ciutat en què hi ha institucions internacionals, però també societat civil organitzada i moltes ONG. I Suïssa, perquè és una confederació que s'organitza a partir de la lliure adhesió dels seus estats i, a més a més, entenen que no s'ha de posar cap límit perquè la ciutadania decideixi sobre tot, i fan referèndums de manera quasi permanent."

Gabriel explica quina visió tenen a Suïssa de la monarquia i l'Estat espanyol.

"És molt fàcil trobar gent a Suïssa que tingui una opinió sobre la monarquia espanyola o sobre com l'estat espanyol és incapaç de resoldre els seus conflictes per la via política."

A l'entrevista, Gabriel explica quina feina fa a l'exterior i assegura que, als plens del 6 i 7 de setembre de l'any passat, ja es va poder entreveure quina seria la reacció de l'Estat espanyol durant la tardor.

"En aquell ple ja es va entreveure quina seria la reacció de l'estat espanyol davant l'exercici del dret a l'autodeterminació. El to, les amenaces i el llenguatge que van utilitzar els partits partidaris de la unitat d'Espanya per la imposició de la força ja feia entreveure cap on aniria la reacció de l'Estat."

Aquest és un extracte de l'entrevista que es publica íntegrament a les edicions de paper de "La Jornada", aquest dissabte i diumenge.