Anna Gabriel portarà el Catalangate a la justícia suïssa

La defensa d'Anna Gabriel presentarà accions legals a Suïssa per demanar que s'investigui l'atac amb Pegasus contra el mòbil de l'exdiputada a la CUP. Es demanarà al Ministeri Públic de la Confederació que obri una investigació a partir de la nova informació de l'informe Citizen Lab sobre el Catalangate i el possible espionatge del CNI a dirigents independentistes a l'estranger.

Segons ha avançat Vilaweb i ha pogut confirmar TV3, els advocats d'Anna Gabriel apunten que a Suïssa no es pot fer una investigació d'aquestes característiques sense autorització judicial perquè suposaria un delicte contra l'Estat, la seguretat nacional i el poder públic suís.

Es vol esclarir si l'espionatge del qual ella ha estat víctima, com a resident al país helvètic, constitueix un d'aquests delictes per possible intromissió en la sobirania nacional.

A Suïssa hi ha dues persones més que també haurien estat víctimes de Pegasus: la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i l'informàtic Jordi Baylina.

Una estratègia per denunciar l'espionatge

La denuncia de Gabriel és un pas més de les defenses en la seva estratègia per denunciar el Catalangate. Divendres, els advocats dels espiats d'ERC, l'ANC, Junts, la CUP i Òmnium van explicar per on passarien les línies mestres de la seva resposta.

Van explicar que es querellaran contra l'empresa NSO, propietària de Pegasus, i contra el CNI, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

L'objectiu és denunciar l'espionatge a tots els nivells. Els eurodiputats també han portat el cas a les institucions europees. Carles Puigdemont ha ha fet aquest dissabte en una conferència a Estrasburg, on ha dit que els softwares com Pegasus són una profunda amenaça per a la democràcia europea i que els estats vulneren la vida privada d'advocats i dissidents.

Les conseqüències d'espiar advocats

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, també ha estat espiat, juntament amb Andreu Van den Eynde, l'advocat d'Oriol Junqueras, i Raül Romeva. Aquest fet podria tenir conseqüències judicials.

Van den Eynde recorda que la intimitat "no es pot violar en el cas de la defensa". El Consell de l'Advocacia Catalana considera que l'espionatge pot haver vulnerat el dret de defensa dels seus clients.

Des del Consell exigeixen explicacions i que s'aclareixi, per exemple, si els autors de l'espionatge tenien una autorització judicial.

El president de la comissió Relacions amb l'Administració, David Casellas, apunta que si les escoltes les ha fet el CNi, calia una autorització d'un magistrat del Tribunal Suprem "per temps molt limitat i finalitats molt concretes". Fins i tot en aquest cas, però, troba "molt greu" que afectin advocats i advocades en exercici de les seves funcions.

L'espionatge podria fer anul·lar judicis o algun tràmit? Segons Casellas, la violació del secret de comunicacions entre un advocat i el seu client "pot tenir com a conseqüència la nul·litat d'un procediment". Abans, però, caldria que les parts afectades al·leguessin vulneracions en el dret de defensa.