Anticipar-se a una erupció volcànica a Europa, un projecte coordinat des de Barcelona

A l'abril del 2010, l'Eyjafjallajökull, un volcà situat a Islàndia, va entrar en erupció. La seva activitat va obligar a desplaçar centenars de persones i a tancar durant dies bona part de l'espai aeri europeu. Afortunadament no hi va haver víctimes mortals, però n'hi podia haver hagut.

A Europa queden volcans actius i cal tenir un sistema d'alertes. El projecte europeu per desenvolupar-les es presenta aquest dimecres i dijous a Barcelona en una reunió que aplega més d'una vintena d'investigadors. Pertanyen a camps molt diversos: vulcanologia física, monitorització volcànica, modelització de processos volcànics, programació, processament de dades i "machine learning".

El projecte s'anomena EVE (European Volcano Early Warning System) i té com a principal objectiu desenvolupar un Sistema d'Alerta Primerenca (EWS per les sigles en anglès) per als volcans europeus. Consistirà en un programari per millorar la comunicació entre els observatoris vulcanològics, els serveis de protecció civil europeus i la Direcció General d'Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO) durant els episodis eruptius. El coordina l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC).

Quan es detecti qualsevol símptoma de canvis en l'activitat normal d'un dels volcans monitoritzats, el nou mòdul informàtic permetrà la comunicació de la nova alerta entre els actors implicats en la gestió del procés.

El sistema s'encarregarà d'actualitzar de forma constant els escenaris eruptius més probables i els riscos associats a partir de l'evolució dels paràmetres fisicoquímics que es monitoritzen en els volcans. També tindrà en compte la informació disponible sobre passades erupcions.

Donar temps a la reacció

Un cop creat, el mòdul s'integrarà en la plataforma de programari obert Volcanbox per a l'avaluació i gestió de riscos volcànics. Va ser desenvolupada en l'anterior projecte Vetools.

El nou sistema d'alerta primerenca ampliarà Volcanbox i es posarà en pràctica en tots els observatoris volcànics i sistemes de protecció civil europeus. D'aquesta manera, explica Joan Martí, investigador l'ICTJA-CSIC i coordinador del projecte EVE, podran "prendre amb el temps necessari les decisions més adequades i minimitzar l'impacte potencial en el cas d'una erupció". Martí també espera que el sistema permeti homogeneïtzar els protocols:

"Que serveixi també per definir uns protocols d'actuació i comunicació comuns per a tots els observatoris i les proteccions civils d'Europa en matèria de seguiment de l'activitat volcànica, que són actualment molt heterogenis."

El consorci del projecte EVE està format per l'ICTJA-CSIC, l'Institut de Ciències de la Terra del CNRS d'Orleans (França), l'Institut de Ciències de la Terra de la Universitat d'Islàndia, el Laboratori de Magmes i Volcans de la Universitat Clermont-Auvèrnia (França), l'Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (Itàlia) i la Facultat de Ciències de la Universitat de Lisboa (Portugal). A més, cada institució porta associades les proteccions civils dels seus respectius països.

La durada del projecte és de dos anys i finalitzarà el desembre del 2020.

Volcans actius

Tret d'alguna com la del volcà islandès, les erupcions volcàniques més importants dels darrers anys s'han registrat fora d'Europa. El 2018 n'hi va haver una al Volcán de Fuego de Guatemala. Va provocar almenys 190 morts. la més recent és la de l'Anak Krakatoa, a Indonèsia, que al desembre va provocar un tsunami que va matar més de 400 persones.

A Europa, Islàndia, el sud d'Itàlia, Noruega, les Illes Canàries i les Açores són zones potencials on es podria posar en pràctica l'eina un cop acabada. Alguns dels més destacats són: Vesuvi, Etna i àrea de Campi Flegrei, a Itàlia; Santorini i Nisyros, a Grècia; i Ekla, Kraftla, Grimsur i Laki, a Islàndia. El sistema abastarà totes les zones que políticament pertanyen a Europa, Per això s'hi inclouen el Piton de la fournaise, a l'illa de Réunion, La soufriere, a Guadalupe, i el Mt. Pele, a Martinica.

L'erupció més recent és la que es va produir al desembre a l'Etna, a l'illa de Sicília, que no va causar danys però va obligar a tancar l'aeroport de Catània.

Preavís d'una hora

Precisament l'Etna ha servit per comprovar la fiabilitat d'un sistema d'alerta primerenca. El va desenvolupar un equip encapçalat per Maurizio Ripepe, de la Universitat de Florència, i el van descriure el mes d'octubre passat a la revista "Journal of Geophysical Research: Solid Earth".

El sistema es basa en la detecció d'ones de so de baixa freqüència, que poden viatjar pel subsòl milers de quilòmetres. Ripepe i els seus col·legues van descobrir que l'Etna produïa aquestes ones abans de l'erupció. Entre el 2010 i el 2018 van comprovar-ne la fiabilitat en 59 erupcions. El sistema va ser capaç de predir-ne 57 una hora abans que es produïssin. Un cop comprovat l'èxit, els científics van programar-lo perquè enviés automàticament correus electrònics d'alerta als serveis de protecció civil a Roma i a Catània.