Antifrau supera el rècord de denúncies i demana reforços i més capacitat sancionadora

L'Oficina Antifrau de Catalunya, l'OAC, va rebre 554 denúncies durant el 2022 i va resoldre encara més expedients, 577, unes xifres molt més altes que el 2021.

L'entitat dedicada a la lluita contra la corrupció destaca que, malgrat l'augment de denúncies, per primera vegada ha aconseguit tancar més actuacions que les que ha obert.

En aquest sentit, a 31 de desembre estava treballant amb 295 expedients oberts, 10 menys que un any abans, i dels expedients resolts 80 eren investigacions.

Més del 60% de les denúncies són anònimes

L'OAC ha fet públiques aquest dijous les dades de l'exercici del 2022, i detalla que, del total de denúncies, 355 van ser anònimes, 103 de particulars i 49 de representants de forces polítiques.

També hi va haver 42 denúncies de funcionaris o treballadors públics, i 3 de sindicats. La majoria de denúncies, 258, van ser contra ajuntaments, i 140 contra entitats o empreses privades.

Un centenar de les denúncies es referien a la Generalitat, 12 a consells comarcals, 3 a diputacions, una vintena a universitats, i la resta, una vintena més, a altres entitats o administracions.

En la roda de premsa de la presentació de la memòria del 2022, el director de l'OAC, Miguel Ángel Gimeno, ha dit que estan rebent moltes més denúncies, i que calculen que a finals d'any fregaran les 800.

Amb totes aquestes xifres, Gimeno ha assegurat que l'organisme ha recuperat la confiança de la ciutadania, que la bústia anònima de denúncies funciona i que Antifrau treballa de forma eficient.

Reclama més recursos i capacitat sancionadora

Així, el 2017 un total d'onze tècnics d'Antifrau van resoldre 260 denúncies, mentre que l'any passat les 577 resolucions les van fer entre només 14 tècnics. "Estem arribant al límit", ha dit. 

A més, defensa que els recursos públics que reben no són gaire elevats en comparació a organismes similars. Així, mentre que l'OAC rep 1,07 euros per cada 10.000 euros de pressupost de la Generalitat, les oficines equivalents de les Balears i el País Valencià reben 1,44 i 1,34 euros respectivament, i la de la Unió Europea, 3,4.

Per tot això, demana més recursos personals i més eines legislatives, entre les quals de sancionadores i coactives. Finalment, també ha destacat que són l'única institució a Espanya amb competències per protegir els informants i alertadors:

Només el 15% van generar investigacions de l'OAC

La majoria de denúncies del 2022, el 84%, no van superar la fase d'avaluació de versemblança, és a dir, l'OAC no hi va trobar una base racional de veracitat, i va arxivar-les, i només un 15% van generar investigacions.

Durant el 2022 es van tancar 80 investigacions, 25 de les quals van acabar arxivades, i de la resta, 29 es van tancar amb informes raonats i 5 amb recomanacions.

36 de les investigacions van generar comunicacions als responsables de les administracions denunciades, i 8 van comunicar-se a la Fiscalia.

63 mesures derivades de les denúncies i les investigacions

Pel que fa als efectes de tot això, durant el 2022 les entitats denunciades van adoptar 63 mesures derivades de les investigacions de l'OAC, la xifra més alta des que existeix.

En la memòria l'OAC destaca la posada en marxa, a finals del 2022, de DialÈtic, que defineix com un canal d'assessorament adreçat a treballadors públics per ajudar-los a resoldre dubtes.

Un altre punt que destaca és la posada en marxa d'una base de dades amb informació del sector públic català rellevant per combatre la corrupció i el frau.

També explica que al llarg de l'any va fer 56 formacions en les quals van participar més de 3.500 persones.

El punt d'inflexió del 2016 i l'Operació Catalunya

L'OAC es va crear el 2009, i fins al 2018 el nombre de denúncies anuals rebudes no va superar les 200. Des de llavors, la xifra ha anat pujant: 262 el 2019, 335 el 2020 i 430 el 2021.

El 2016 va ser motiu d'escàndol polític pel descobriment de les maquinacions relacionades amb l'Operació Catalunya del director de llavors, Daniel de Alfonso, amb el ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz.

El juny del 2016 el Parlament va destituir De Alfonso amb només els vots en contra del PP, i tres mesos després va nomenar el jurista Miguel Ángel Gimeno com a substitut, que continua al capdavant de l'Oficina.