Antiviolència, la llei en què es va emparar Interior per requisar el groc a la Copa

Primer control per accedir al Wanda Metropolitano. La policia busca elements que "posin en risc la seguretat", i es fixa especialment en el color de les samarretes que porten els aficionats. Si les samarretes són grogues i porten escrit algun missatge, la policia no deixa que s'entrin a l'estadi.

La policia també requisa cartells amb la paraula "llibertat". Tot acaba en un contenidor i tot passa sota la mirada de les càmeres de televisió.

A l'interior de l'estadi, sembla que el zel s'intensifica. A aquest aficionat se li confisca una bufanda groga, sense cap missatge escrit, tal com mostra el periodista de RAC1 Jofre Llombart:

I a la graderia, agents de seguretat demanen a un nen que els entregui un xiulet, davant de la sorpresa del seu pare i la resta d'aficionats.

Aquestes són quatre espisodis dels escorcolls al nou Metropolitano, a Madrid, on es va jugar la final de la Copa del Rei de futbol.

Notícia relacionada: Xiulada sonora a l'himne d'Espanya a la final de Copa

La llei d'antiviolència

Per aplicar aquestes restriccions, el Ministeri de l'Interior ha dit que s'empara en la Llei d'Antiviolència en l'Esport, del 2007 Ho va explicar el mateix ministre en una entrevista al diari esportiu "Marca" la mateixa setmana de la final.

En el seu article sisè es prohibeix entrar en un estadi pancartes, banderes i símbols que incitin a la violència o que serveixin per insultar un grup de persones pel seu origen racial, religiós, per la seva orientació sexual o per les seves conviccions.

És ajustada a dret aquesta interpretació?

El col·lectiu d'advocats Drets i Jutges i Jutgesses per a la Democràcia afirmen que les mesures de control practicades podrien suposar una vulneració dels drets fonamentals, com ara la llibertat d'expressió

Montserrat Comas, portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia: "S'han vulnerat drets democràtics. Esten en el seu dret de denunciar-ho. Crec que parlamentàriament seria bo que es fessin preguntes al ministeri de l'Interior que és el responsable final últim de la seguretat"

"Crec que en els pròxims dies s'haurà de donar una explicació pública de per què es van donar aquestes ordres que no tenen cap fonament legal"

Sergi Blàzquez, president de l'associació de juristes Drets: "Constatem un vulneració dels drets fonamentals, un cop més. Què és això de treure a la gent les samarretes que porten de volor groc, o les bufandes que no porten cap significat ni cap lletra. I els xiulets? Només vull recordar que poder xiular el rei o l'himne és un dret fonamental"

El col·lectiu Drets ja ha anunciat que estudiarà la requisa de samarretes grogues per denunciar els responsables. En un missatge penjat a Twitter han assegurat que estudiaran els casos concrets de l'operatiu policial:

Matèria judicial

Fa dos anys ja hi va haver polèmica per la prohibició d'entrar amb banderes estelades en la final de la Copa del Rei. Una sentència ara recorreguda per la fiscalia va determinar que les estelades no inciten a la violència, i per això, en aquesta final, en línies generals, les estelades van ser permeses.

En canvi, la xiulada a l'himne del 2015 sí que va tenir conseqüències. En aquella ocasió es va obrir una investigació judicial que ha acabat amb la condemna a pagar 7.200 euros a Santiago Espot com a presumpte impulsor de la xiulada al Camp Nou.