Antiviolència obre expedient a les entitats que van fer una crida a xiular l'himne i no sanciona, per ara, Barça i Athletic
El Barça, l'Athletic de Bilbao i la RFEF hauran d'explicar les "mesures adoptades" a priori per evitar els fets
La Comissió Estatal contra la Violència, el Racisme, la Xenofòbia i la Intolerància en l'Esport ha decidit obrir un expedient informatiu a les persones i les entitats que van fer una crida a xiular l'himne espanyol en la final de Copa del Rei de dissabte passat entre el Barça i l'Athletic de Bilbao. A més, es remetran els fets a la Fiscalia General de l'Estat perquè decideixi si són constitutius de delicte i es demanarà més informació als dos clubs participants i a la policia.
La Comissió Antioviolència també ha decidit no aplicar sancions, per ara, el Barça i l'Athletic de Bilbao, tot i que no les descarta. Als dos clubs i a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) se'ls ha avisat d'un "possible incompliment del deure d'assegurar la normal celebració d'un espectacle esportiu", que podria derivar en sancions. Cardenal ha explicat els acords adoptats per tal de "depurar responsabilitat en l'àmbit esportiu", que passen per requerir documentació a la RFEF, l'Athletic i el Barça. La federació i els dos clubs hauran d'explicar les "mesures adoptades" a priori per evitar els fets.
En la roda de premsa posterior a la reunió, el secretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, ha expressat la "condemna més enèrgica de tots els incidents i molt especialment dels xiulets, ofenses verbals i gestuals" que van comportar la "utilització d'un espectacle esportiu per realitzar una ofensa intolerable, d'extrema gravetat des del punt de vista de la violència en l'esport".
Segons un comunicat de la Presidència del govern espanyol emès dissabte a la nit, la reunió d'aquest dilluns tenia per objectiu "procedir a denunciar les actuacions inconvenients i, si cal, proposar les sancions procedents, en aplicació de la legislació vigent, els principis de la qual han de ser preservats".
Els fets
La reproducció per megafonia de l'himne nacional aquest dissabte a la nit al Camp Nou abans del començament del partit, a volum elevat i durant 48 segons, va ser rebuda amb una monumental xiulada per la major part dels assistents. Era la primera final de Copa del Rei presidida per Felip VI com a monarca.
Dos precedents
En les dues anteriors finals de Copa del Rei disputades entre tots dos mateixos equips, amb Joan Carles I com a rei, la situació va ser similar, ja que es van produir xiulades a l'himne espanyol tant al Vicente Calderón, a Madrdi, el 2012, com a l'estadi de Mestalla, a València, el 2009.
La xiulada del 2009 va arribar a la justícia. Una associació en defensa de la nació espanyola la va denunciar i en va fer responsables una associació catalana i una altra de basca. El jutge Pedraz, de l'Audiència Nacional, va decidir no admetre-la. El magistrat justificava que la xiulada estava emparada per la llibertat d'expressió. I afegia que no es podia considerar "difamatòria, injuriosa o calumniosa i molt menys propugnadora d'odi nacional o ultratge a la nació". Un precedent que, pels experts, es podria repetir ara.
La mateixa associació va presentar denúncia abans del partit del 2012 per evitar la xiulada al Vicente Calderón. El jutge la va rebutjar perquè es basava en fets que encara no s'havien produït.
