"Applejack", la cançó de l'estiu?
"En el fons, és molt senzill: és una qüestió d'estómac." Aquesta és l'única fórmula que ha aplicat l'equip de publicistes d'Oriol Villar per triar la cançó "Applejack", del desconegut i amateur conjunt australià The Triangles, com la banda sonora de la nova campanya d'estiu d'Estrella Damm. En pocs dies la peça s'ha situat còmodament en el número u de vendes a Espanya de la botiga iTunes, per sobre d'artistes tan comercials com Enrique Iglesias o Shakira. Per no tenir fórmula ni teoria, els números, un altre cop, han acompanyat la tria de Villar. "És com una versió moderna d'una cançó de foc de camp, una versió més adulta d'una cançó de convivències. Em recorda 'Puf, el drac màgic'."
Parlem amb el creatiu Oriol Villar sota les arcades menorquines del Mercat des Peix de Ciutadella. Fa uns minuts han acabat de gravar una seqüència de l'espot a ses Voltes. Una hora i mitja de rodatge que servirà per a quatre segons d'anunci. Així és la publicitat. Sembla que l'equip de Villar repeteix el mateix patró de l'èxit de l'any passat amb l'espot de Formentera. Aquest cop els escenaris són Menorca i Cadaqués. Encara hi ha qui es pregunta com els suecs Billie The Vision and The Dancers van arrasar, literalment, l'estiu del 2009 amb la cançó "Summercat". La peça estava associada a un anunci, un autèntic somni per a qualsevol marca comercial, que va quedar rubricat amb el concert de la banda sueca al Festival Bam de les Festes de la Mercè davant de més de trenta mil espectadors. Va ser un fenomen gairebé inexplicable, si es té en compte que, a Suècia, l'estrofa "Tonight, tonight..." només aconseguia reunir uns centenars d'espectadors a cada concert.
Potser la clau de tot és que Oriol Villar no busca la cançó de l'estiu. Vol una banda sonora per a un anunci, o per a una història, i que desperti les emocions que ha de transmetre la història que vol explicar. Una cançó associada a unes emocions. Aplicant aquest criteri i escoltant moltes cançons, al final l'agència de publicitat Villarrosàs s'ha decantat el 2010 per "Applejack", una peça vitalista que transmet els valors de l'amistat i d'"anar tots junts". Els autors de la cançó són una formació australiana de cinc músics joves i semiprofessionals que a hores d'ara no poden ni assajar plegats perquè estan dispersats treballant i estudiant a cavall entre Londres i Melbourne. No segueixen cap dels patrons associats a l'èxit tradicional. Fa cinc anys que van gravar la peça, que apareix inclosa en l'àlbum "Magic Johnson". Gràcies a l'anunci s'han pogut tornar a ajuntar uns dies de primavera a Menorca per enregistrar dos directes per a l'espot. Estan contents: els han dit que, amb la campanya, el seu MySpace dispararà les escasses divuit mil visites que registrava el mes de maig. No cal ser un visionari per fer aquesta observació. El videoclip de la campanya, penjat a YouTube, suma més d'un milió de visionats, i només han passat set dies des del llançament.
Les comparacions entre la cançó del 2009 i la d'aquest 2010 ocupen ara moltes energies en els fòrums d'internet. Les opinions majoritàries es decanten a favor de "Summercat", però la realitat és que la mera existència del debat ja és un èxit per a Estrella Damm i l'agència de publicitat Villarrosàs. Situada al capdamunt de la via Laietana de Barcelona, la firma Villarrosàs -d'Oriol Villar i Jordi Rosàs- té per norma no acumular massa clients: Nike, Honda, Estrella Levante, Estrella Damm, l'Ajuntament de Barcelona i el Boulevard Rosa. A la seva web hi descobrim una declaració d'intencions: "No volem gestionar les necessitats diàries dels nostres clients. Això ens distrauria de la nostra autèntica missió, que és crear continguts que connectin emocionalment". Un altre cop les emocions, un element que la indústria musical ha d'interpretar amb atenció per entendre el fenomen de la cançó de l'estiu, acabi sent o no la peça "Applejack" dels simpàtics i joves músics australians.
Tornem un altre cop a Menorca. Quan acabo la conversa amb Oriol Villar me'n vaig davant la catedral de Ciutadella, on continua el rodatge de l'espot. Em trobo amb tres avis asseguts en un banc que observen el simulacre de "jaleo" de Sant Joan que han muntat per a l'anunci. "Sa publicitat és molt bona per a s'illa", m'assenyala un dels avis, "però es problema és que aquí, a Ciutadella, per Sant Joan ja no hi cap ningú." Tots tres esclaten a riure i continuen deixant passar s'horabaixa distrets veient com les càmeres agafen posicions davant del caixer major.
Parlem amb el creatiu Oriol Villar sota les arcades menorquines del Mercat des Peix de Ciutadella. Fa uns minuts han acabat de gravar una seqüència de l'espot a ses Voltes. Una hora i mitja de rodatge que servirà per a quatre segons d'anunci. Així és la publicitat. Sembla que l'equip de Villar repeteix el mateix patró de l'èxit de l'any passat amb l'espot de Formentera. Aquest cop els escenaris són Menorca i Cadaqués. Encara hi ha qui es pregunta com els suecs Billie The Vision and The Dancers van arrasar, literalment, l'estiu del 2009 amb la cançó "Summercat". La peça estava associada a un anunci, un autèntic somni per a qualsevol marca comercial, que va quedar rubricat amb el concert de la banda sueca al Festival Bam de les Festes de la Mercè davant de més de trenta mil espectadors. Va ser un fenomen gairebé inexplicable, si es té en compte que, a Suècia, l'estrofa "Tonight, tonight..." només aconseguia reunir uns centenars d'espectadors a cada concert.
Potser la clau de tot és que Oriol Villar no busca la cançó de l'estiu. Vol una banda sonora per a un anunci, o per a una història, i que desperti les emocions que ha de transmetre la història que vol explicar. Una cançó associada a unes emocions. Aplicant aquest criteri i escoltant moltes cançons, al final l'agència de publicitat Villarrosàs s'ha decantat el 2010 per "Applejack", una peça vitalista que transmet els valors de l'amistat i d'"anar tots junts". Els autors de la cançó són una formació australiana de cinc músics joves i semiprofessionals que a hores d'ara no poden ni assajar plegats perquè estan dispersats treballant i estudiant a cavall entre Londres i Melbourne. No segueixen cap dels patrons associats a l'èxit tradicional. Fa cinc anys que van gravar la peça, que apareix inclosa en l'àlbum "Magic Johnson". Gràcies a l'anunci s'han pogut tornar a ajuntar uns dies de primavera a Menorca per enregistrar dos directes per a l'espot. Estan contents: els han dit que, amb la campanya, el seu MySpace dispararà les escasses divuit mil visites que registrava el mes de maig. No cal ser un visionari per fer aquesta observació. El videoclip de la campanya, penjat a YouTube, suma més d'un milió de visionats, i només han passat set dies des del llançament.
Les comparacions entre la cançó del 2009 i la d'aquest 2010 ocupen ara moltes energies en els fòrums d'internet. Les opinions majoritàries es decanten a favor de "Summercat", però la realitat és que la mera existència del debat ja és un èxit per a Estrella Damm i l'agència de publicitat Villarrosàs. Situada al capdamunt de la via Laietana de Barcelona, la firma Villarrosàs -d'Oriol Villar i Jordi Rosàs- té per norma no acumular massa clients: Nike, Honda, Estrella Levante, Estrella Damm, l'Ajuntament de Barcelona i el Boulevard Rosa. A la seva web hi descobrim una declaració d'intencions: "No volem gestionar les necessitats diàries dels nostres clients. Això ens distrauria de la nostra autèntica missió, que és crear continguts que connectin emocionalment". Un altre cop les emocions, un element que la indústria musical ha d'interpretar amb atenció per entendre el fenomen de la cançó de l'estiu, acabi sent o no la peça "Applejack" dels simpàtics i joves músics australians.
Tornem un altre cop a Menorca. Quan acabo la conversa amb Oriol Villar me'n vaig davant la catedral de Ciutadella, on continua el rodatge de l'espot. Em trobo amb tres avis asseguts en un banc que observen el simulacre de "jaleo" de Sant Joan que han muntat per a l'anunci. "Sa publicitat és molt bona per a s'illa", m'assenyala un dels avis, "però es problema és que aquí, a Ciutadella, per Sant Joan ja no hi cap ningú." Tots tres esclaten a riure i continuen deixant passar s'horabaixa distrets veient com les càmeres agafen posicions davant del caixer major.
