Apps per seguir el rastre de persones amb coronavirus: entre la utilitat i la privacitat

La mobilitat dels ciutadans de Barcelona era dilluns només un 5% de l'habitual, segons dades de l'aplicació City Mapper.

City Mapper és una aplicació utilitzada per calcular trajectes urbans, alternatiu a d'altres com Google Maps. Amb les dades dels seus usuaris elabora el que anomena Índex de Mobilitat.

Tot i que les dades només corresponen als que fan servir l'aplicació, pot donar una idea orientativa sobre la disminució de la mobilitat a les ciutats indexades. Fa dues setmanes, Milà encapçalava la classificació, ja que els seus ciutadans es movien només un 9% del que era habitual abans.

Aquella setmana que acabava el 14 de març, Roma era la segona ciutat, amb un 16%, i les següents ja quedaven força lluny: Seül tenia un 42% i Madrid un 46% de la mobilitat habitual. A Barcelona la mobilitat era un 61% de l'habitual.

La setmana següent, la que acabava el diumenge 22 de març, el panorama havia canviat molt. Milà es mantenia en primer lloc, amb un 4%. Però darrera ja hi havia Madrid, amb un 5%, Barcelona i Roma, amb un 6%, i Viena, amb un 7%.

Amb les últimes dades disponibles, les de dilluns, Milà es manté amb un 4%, però en segon lloc hi ha un quíntuple empat entre Madrid, Barcelona, Lió, París i Mònaco, amb un 5%. Després se situen Roma i Viena, amb un 6%.

L'índex mostra com l'extensió del coronavirus ha modificat els hàbits dels ciutadans. Així, fa dues setmanes, la mobilitat a Nova York era el 67% de l'habitual. Però la setmana passada ja era del 15% i dilluns va baixar al 8%.

Apps per seguir el virus

A part de reduir la mobilitat de les persones, com s'ha recomanat repetidament, també és important identificar els llocs on hi ha persones que poden tenir la infecció.

Una d'aquestes eines és l'app que va posar en marxa el Departament de Salut de la Generalitat. Demana el número de la targeta sanitària, el mòbil i permís per geolocalitzar. Després apareix un senzill qüestionari. Si després de respondre'l l'usuari és sospitós de ser portador del virus, apareix un qüestionari més detallat. Així s'obté un mapa de persones possiblement infectades i dels seus contactes, amb dades anonimitzades.

Per aturar l'expansió del coronavirus cal detectar el màxim de persones infectades i aïllar-les. Però moltes d'aquestes no presenten símptomes o no són prou greus com per avisar els serveis sanitaris.

La preocupació per evitar els contactes potencialment transmissors del virus ha dut a crear moltes aplicacions. Una és la que han elaborat quatre investigadors de la Universitat d'Oxford, encapçalats per l'epidemiòleg Christophe Fraser. Es tracta de traçar de manera instantània els contactes entre persones utilitzant el mòbil.

Fraser i el seu equip ressalten que el virus no es pot aturar només aïllant els individus simptomàtics. Vora la meitat de les transmissions es produeixen abans que l'individu tingui símptomes.

Han comprovat el sistema amb una simulació matemàtica i en un primer article, encara pendent de revisió per altres investigadors, afirmen que és possible controlar la transmissió traçant el contacte digital instantani.

Diversos governs asiàtics han posat en marxa mètodes que poden envair de forma flagrant la intimitat i la privacitat dels ciutadans. És el cas de la Xina, on una aplicació donava a cada ciutadà un estatus que li permetia tenir més o menys mobilitat.

Amenaces a la privacitat

A Europa i els Estats Units s'intenten desenvolupar alguns sistemes més respectuosos. En un article publicat diumenge a la revista Science, Kelly Mervick en descrivia alguns. I també aportava opinions sobre la protecció de les dades personals en temps de coronavirus.

El funcionament de les aplicacions seria, explicat de manera senzilla, aquest: els usuaris accepten que se'n faci el seguiment. Quan un dona positiu per coronavirus, els seus moviments recents són enviats a les autoritats sanitàries. Però també a altres usuaris amb qui podria haver estat en contacte, per tal que s'aïllin de forma voluntària.

Una d'aquestes aplicacions l'ha desenvolupat un equip del Massachusetts Institute of Technology encapçalat per l'informàtic Ramesh Raskar. Es diu Private Kit: Safe Paths. Guarda fins a 28 dies la localització de l'usuari, que es determina per GPS cada cinc minuts. Si l'usuari dona positiu, ell mateix pot cedir les dades a les autoritats sanitàries. Així es poden localitzar i fer públics llocs on hi ha pogut haver contacte.

Si altres usuaris reben l'avís, no poden accedir a dades personals de la persona amb el virus, com ara edat, sexe ni llocs per on s'ha mogut. Només sabran que han estat a prop d'algú amb el virus.

Un risc per a la llibertat?

Tot això comporta dos perills. Anne Liu, experta en Salut Global Pública de la Universitat de Columbia, deia en l'article de Science que pot donar una falsa sensació de seguretat. En cas que no veiem senyals que en una zona hi ha gent infectada, això no vol dir que no n'hi hagi i que puguem sortir de casa amb tota tranquil·litat.

Un altre problema és l'atac que pot significar a la privacitat. El reglament europeu de protecció de dades és estricte i les apps l'han de respectar. Però com que totes es creen amb molta rapidesa, no podem estar segurs que es miri aquest aspecte. L'objectiu bàsic és fer el seguiment del virus.

Segons David Leslie, investigador en ètica a l'Institut Alan Turing, cal sospesar tant la preservació de la intimitat com la possibilitat de salvar milions de vides. "Aquests no són temps normals", conclou.

Efectivament, no són temps normals. I per això pot ser que calgui relaxar alguns drets, però també cal ser molt curosos perquè la situació no s'aprofiti per acumular dades personals i utilitzar-les després, quan els temps ja siguin normals. O fins i tot per mantenir aquests sistemes de vigilància de la població un cop superada la pandèmia, per si el virus reapareix.