Aprovada la política agrària de la UE, criticada per ignorar la crisi climàtica

Les bones paraules a la Unió Europea per fer front a la crisi climàtica han topat aquesta setmana amb uns interessos molt diferents a l'hora de definir la Política Agrària Comuna, la PAC, del període entre el 2021 i el 2027.

El resultat final, aprovat aquest divendres al Parlament Europeu amb més de 400 vots a favor, ha estat una PAC que no canvia excessivament les tendències de les últimes dècades.

Partides mediambientals noves

Els canvis amb contingut ambiental, aprovats després de debatre centenars d'esmenes durant la setmana, són sobretot la intenció de dedicar el 30% de les ajudes directes als pagesos que voluntàriament es dediquin a l'agricultura ecològica.

A més, el Parlament ha aprovat que un 12% vagin a "intervencions ambientals", a més d'un 4% per finançar joves agricultors.

El mateix Parlament Europeu s'ha felicitat del resultat, assegurant que "la futura política agrària de la UE serà més flexible, sostenible i resistent a les crisis":

La partida financera més gran de la UE

La PAC consta de tres plans, l'estratègic, el del mercat comú i el del finançament, i suposa la part més gran del pressupost ordinari de la Unió Europea, el 34% aquest 2020, uns 58.000 milions d'euros.

Es calcula que pel període aprovat suposarà gairebé 400.000 milions d'euros, que són els diners públics que converteixen en realitat la política agrària de la UE.

El que s'ha aprovat aquesta setmana, però, no és el que es portarà a la pràctica: ara començarà un període de negociacions de la Comissió amb el Consell d'Europa, on estan representats directament els estats membres.

De fet, els estats ja han acordat conjuntament que reclamaran que les ajudes directes a l'agricultura ecològica es rebaixin del 30% al 20%.

"Posició sòlida i equilibrada"

La nova PAC ha comptat amb el suport dels tres grans grups del Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu (PPE), els liberals de Renovar Europa i el gruix del socialdemòcrata S&D.

Tots tres han elogiat el resultat aprovat, com és el cas del PPE, per boca del seu portaveu, Herbert Dorfmann:

"Amb la votació d'avui, el Parlament ha adoptat una posició sòlida i equilibrada per un bon inici de les negociacions amb els estats membres."

Pascal Canfin, diputat de Renovar Europa, ha assegurat que és una PAC que té en compte l'emergència climàtica:

"És un bon compromís que aportar un canvi real. La PAC haurà de ser coherent amb els objectius de l'Acord de París sobre el clima i el Pacte Verd europeu."

"Falten criteris ambientals"

Però el grup Els Verds/ALE ha votat en contra per exactament el motiu contrari: consideren que "hi falten criteris ambientals", a banda d'"una distribució justa de les ajudes".

En aquest sentit han assegurat que, malgrat els canvis introduïts amb la intenció d'impedir-ho, "el 80% de les ajudes acabaran en mans del 20% de beneficiaris més afavorits".

Per això han assegurat que "malauradament la majoria ha votat en contra d'una política agrària moderna a la Unió Europea":

L'eurodiputada d'ERC Diana Riba, que forma part d'aquest grup, ha assegurat que aquesta PAC "ens pot abocar a un desastre social, econòmic i ecològic":

Part dels eurodiputats socialistes també hi han votat en contra: és el cas del belga Marc Tarabella, que ha definit el resultat de la votació de "catàstrofe":

"És una catàstrofe, recordarem que el 2020 Europa ha renacionalitzat la PAC i ha perdut la transició ambiental."

"Perpetua l'agricultura industrial i contaminant"

Des de fora del Parlament les organitzacions ambientals han deplorat els acords finals: és el cas de l'ONG jurídica Client Earth, per boca de l'advocada Lara Fornabaio:

"Després de celebrar el Pacte Verd, els eurodiputats han perdut l'oportunitat de convertir els seus objectius en una realitat jurídica vinculant, preferint dedicar els diners dels contribuents a perpetuar un sistema que afavoreix l'agricultura industrial i contaminant."

Precisament les contradiccions de la PAC aprovada amb els compromisos del Pacte Verd o Green Deal que va aprovar el mateix Parlament Europeu l'any passat és el nucli de les argumentacions dels ambientalistes.

"Convertir les paraules buides en acció"

És el que ha fet l'organització juvenil Fridays For Future que, liderada per l'activista sueca Greta Thunberg, ha llançat aquest dijous una campanya adreçada als eurodiputats amb l'etiqueta #VoteThisCAPDown, "voteu no a aquesta CAP":

"Benvolguts eurodiputats, els vostres compromisos vagues i distants sobre el clima no tindran cap significat si no voteu contra aquesta PAC i continueu donant suport als interessos dels lobbies. Aquesta és la vostra oportunitat de convertir les paraules buides en acció. Els ulls de les generacions futures estan posats sobre vosaltres. No volem més excuses."

Més poder de decisió als estats

A banda de tot això, aquesta PAC està dissenyada per donar als estats més marge que ara per decidir el destí final dels diners que els arribin, cosa que pot fer canviar molt l'aplicació país a país.

A Espanya algunes autonomies, com Catalunya o el País Valencià, temen que l'administració central aprofiti aquesta nova PAC per recentralitzar la política agrària.

En aquest sentit, el Comité Europeu de les Regions ha criticat la nova PAC perquè "tendeix a marginar" el paper de les entitats subestatals.

Per això ha demanat que en les negociacions amb els estats es reforcin les competències de les regions en l'elaboració dels plans estratègics estatals.