Aprovat el nou mercat elèctric europeu per evitar els ensurts a la factura de la llum

La reforma del mercat elèctric europeu té l'objectiu d'acabar amb els ensurts a la factura de la llum. Negociada durant mesos per les institucions europees i aprovada la matinada d'aquest dijous, la norma es va començar a gestar després de la invasió d'Ucraïna, que va provocar una espiral dels preus de l'energia; la inflació es disparava, la indústria se'n ressentia i els consumidors havien de fer front a una factura cada cop més cara.
 

Regles obsoletes, preus disparats

Els estats europeus van aprovar llavors una bateria de mesures per fer front a la crisi de preus i la Comissió, després de la insistència d'alguns països com Espanya, feia un gir de 180 graus i reconeixia que les regles del mercat elèctric europeu havien quedat obsoletes. Així ho apuntava la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, l'agost de l'any passat: "La Comissió treballa en una reforma estructural del mercat elèctric."

S'obrien així les portes a una reforma que finalment ja ha arribat.

Avui, Pedro Sánchez celebrava des de Brussel·les l'acord. "Crec que és una extraordinària notícia per a l'economia de les nostres llars, però també per a l'economia europea, particularment per a les indústries, que podran competir a l'estranger amb uns preus més barats", ha dit.

Preus menys volàtils

Un dels principals objectius de la reforma és reduir la volatilitat dels preus, i evitar els grans pics assolits durant el pitjor moment de la crisi, quan van arribar a superar els 600 euros el MW/h. L'instrument escollit són els anomenats contractes per diferència. Són contractes de compravenda a llarg termini per l'electricitat produïda a noves instal·lacions de renovables, en què s'acorda un preu entre les dues parts, els productors i l'operador del sistema, en el cas d'Espanya, l'OMIE.

Això permet, d'una banda, que el comprador tingui un horitzó més estable de preus, i de l'altra, que el venedor s'asseguri un preu fix per la seva energia, cosa que dona garanties de rendibilitat als inversors perquè continuïn apostant per les renovables.

La idea de fons és que els consumidors es puguin beneficiar cada cop de més energia al marge del mercat marginalista, on els preus els acaba marcant el preu del gas i on la resta de tecnologies, tot i ser més barates, acaben cobrant la seva energia a preu de gas.
 

Com funcionarà el nou mecanisme

Però com funcionen aquests contractes per diferència? Totes dues parts pacten un preu per l'electricitat a llarg termini. Si després el preu a què cotitza aquesta electricitat al mercat majorista és inferior, els productors no tindran pèrdues perquè ja tenen garantit un preu mínim.

Si, en canvi, el preu als mercats majoristes cotitza per sobre de la forquilla acordada, els propietaris d'aquests parcs renovables no es podrien quedar amb els diners extres que en traurien. Aquest romanent aniria destinat a reduir els costos de l'electricitat per al consumidor final. S'aconsegueix, d'aquesta manera, contenir les grans pujades. 

El sistema és molt semblant al conegut PPA, sigla de l'anglès "power purchase agreement" (acord de compra d'energia). La diferència principal és que en els PPA no intervé l'operador, sinó que són contractes bilaterals a llarg termini entre empreses privades, productors i compradors. Ara bé, els PPA només estan a l'abast de grans empreses que poden fer front a aquests grans contractes per obtenir una energia fora dels vaivens del mercat.

Amb els contractes per diferència, serà l'operador qui obrirà licitacions i, d'aquesta manera, pimes i consumidors finals també podran beneficiar-se d'una energia a un preu estable. En aquest cas, però, aquesta energia acordada sí que va al mercat majorista, i és després quan totes dues parts liquiden la diferència de preu, ja sigui a l'alça o a la baixa.

França defensa l'energia nuclear

França va lluitar fins a l'últim moment perquè la seva energia nuclear també es pogués beneficiar d'aquest esquema. Alemanya s'hi oposava: temia que la indústria francesa es beneficiés d'una electricitat més barata provinent del seu parc nuclear ja amortitzat.

Finalment, França s'ha sortit amb la seva. La nuclear podrà comptar també amb aquests contractes, però sota la lupa de Brussel·les per evitar ajudes d'estat encobertes.

L'altra gran pota de la reforma és que el Consell Europeu podrà declarar una situació de crisi energètica i, per tant, permetre als estats que aprovin mesures extraordinàries per ajudar els consumidors vulnerables.