Aprovat el Pla Nacional de Salut Mental: eixos principals d'una estratègia de país

Els fruits del Pacte Nacional de Salut Mental, el PNSM, engegat fa tres anys pel Parlament de Catalunya, s'han concretat aquest dimarts amb l'aprovació per part del govern del Pla Nacional de Salut Mental.

És un pla a 8 anys vista que vol organitzar més eficaçment l'atenció a les persones diagnosticades amb trastorns mentals i, en general, millorar el benestar emocional de la població, especialment dels joves.

Es calcula que hi ha un milió de persones a Catalunya que pateixen trastorns mentals, el 13% de la població, i fa anys que hi ha consens que l'atenció que reben és molt millorable.

Mostra d'això és el malestar emocional que declaren patir un de cada quatre adolescents de 15 anys, i també que el suïcidi sigui la primera causa de mort entre aquesta edat i els 44 anys.

Detecció precoç i lluita contra l'estigma

El pla s'ha definit en 6 línies i 25 objectius estratègics que es concreten en 89 objectius operatius desenvolupats en un document de 78 pàgines, que és el fruit més palpable d'aquests tres anys de feina.

Les línies estratègiques volen enfocar l'atenció a la salut mental des de la perspectiva de les persones, per protegir i promoure el seu benestar emocional a través de reorganitzar l'oferta de serveis:

• Drets

Participació i empoderament per assolir un enfocament des de la perspectiva de qui pateix un problema de salut mental.

• Prevenció

Protecció i promoció del benestar emocional en totes les edats de la vida i transicions de la persona. Això passa per la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions, un enfocament sectorial i social de la salut mental i la contribució del sector de la salut mental a la gestió i l'abordatge de l'impacte dels determinants estructurals i socials que afecten la salut mental i el benestar emocional.

• Accés als serveis

Accés, qualitat i orientació al valor, amb serveis de salut mental equitatius, accessibles i de qualitat.

• Finançament

Lideratge i governança eficaços en l'àmbit de la salut mental.

• Recerca

Orientació al futur, amb l'enfortiment dels sistemes d'informació, les dades científiques, la innovació i la recerca sobre la salut mental.

• Atenció comunitària

Serveis integrals, integrats, multisectorials i adaptables en entorns comunitaris, a més d'una cartera de serveis o ofertes que doni resposta a les necessitats d'una manera efectiva i eficient.

L'objectiu és millorar la prevenció i la detecció precoç dels trastorns, i també promoure'n el coneixement per poder lluitar contra els estigmes que arrosseguen, i fer-ho de manera molt transversal.

"Ara no està definit qui fa què"

En aquest sentit, la consellera de Salut, Olga Pané, destaca que la implantació del pla no es limitarà a la seva conselleria, sinó que bona part del govern estarà involucrat en l'objectiu de limitar els casos:

"Per aconseguir que aquests casos no vagin a més, necessitem no treballar només des de salut, cal treballar també des d'educació, des d'habitatge, des de l'àmbit del treball, cal treballar des de molts àmbits."

Això implica que les conselleries d'Educació, Treball, Justícia, Habitatge i, sobretot, Drets Socials, hi tinguin força paper, i també la de Presidència, que serà l'encarregada de coordinar-ho.

Magda Casamitjana, directora del PNSM des del 2022, remarca que cal fer aquest abordament integral per definir com ha de ser l'atenció, cosa que afirma que està pendent de fer:

"S'ha de fer des de la salut, des de la pediatria, des de l'escola, des de la família, s'ha de fer des de les activitats extraescolars que fan aquests nanos, perquè ara no està definit qui fa què per aconseguir que la persona estigui ben atesa des de tots els punts de vista."

Formació dels professionals i reorganització dels serveis

Un dels objectius estratègics és fer arribar a tots els professionals i sectors afectats els materials i les formacions del programa QualityRights de l'Organització Mundial de la Salut, dedicat a promoure l'atenció i els drets en salut mental.

Un altre és abordar la problemàtica del suïcidi de manera transversal, per exemple revisant els protocols i els criteris de risc i elaborant programes de prevenció i detecció precoç en menors i joves.

Bona part dels objectius estratègics i operatius estaran dedicats a reorganitzar els serveis d'atenció per coordinar-los de manera que tots tinguin el mateix objectiu i les feines ben definides per aconseguir-ho.

En les dues legislatures que es preveu que es vagi desplegant el pla, es calcula que s'hi destinaran uns 180 milions d'euros, 20 dels quals es volen pressupostar per al primer any.

Fa un any, el govern presidit per Pere Aragonès ja va anunciar que preveia destinar 20 milions d'euros al desplegament del PNSM, alhora que es van explicar algunes de les mesures de les quals constaria. 

"Necessitem que passin coses reals"

La directora de la Federació Salut Mental Catalunya, Marta Poll, que ha participat en la Taula de representació que s'ha encarregat de definir el PNSM, espera que aquest generi canvis com més aviat millor:

"Necessitem que passin coses reals, mesurables, accions concretes, que puguem explicar coses concretes que estan orientades a la millora de l'atenció a la salut mental i a les addiccions, i que les persones les puguin percebre com a millores."

Poll valora positivament l'estratègia que marca el document, però reclama que es posi en marxa de manera decidida i també que se'n faci un seguiment per verificar que s'està duent a terme correctament.

En aquest sentit, afirma que s'han fet intents similars abans que no han arribat a quallar, i espera que no passi ara, i que les intencions es converteixin en realitat i arribin a tots els àmbits que han d'arribar:

"Si no som capaços d'impregnar en tots aquests àmbits d'accions concretes, mesurables, que aportin realment solucions reals a les persones, realment això serà una decepció."

Gairebé 3 anys de feina

Tot va començar el 14 de desembre del 2021, fa gairebé 3 anys, quan el Parlament va aprovar una resolució signada per cinc grups demanant al govern que promogués un Pla Nacional de Salut Mental.

El govern, llavors en mans d'ERC i de Junts, va engegar un programa per elaborar el PNSM, amb una Taula amb participació de representants de l'àmbit de la salut mental i un grup de treball del govern.

Un equip d'assessors experts va acompanyar la feina dels dos organismes, i el resultat és el document de 78 pàgines presentat aquest dimarts, que s'ha elaborat des del 2022 fins ara.

La Taula s'ha reunit quatre vegades, el juny del 2022, el gener i el desembre del 2023 i el 5 de juliol del 2024, que és quan es va presentar, debatre i consensuar el document.

Arrenca així un pla que vol produir un canvi de paradigma en l'atenció a la salut mental, perquè aquesta es basi en la prevenció, la detecció precoç i la recuperació biopsicosocial de les persones afectades.