Aquest dilluns s'acaba el termini per recuperar "el prestigi perdut del Suprem"

Poques vegades la renovació del Consell General del Poder Judicial s'havia mirat tan de prop. I és que el moment és especialment difícil per a la justícia espanyola.

La renovació del Consell General del Poder Judicial i el seu president, Carlos Lesmes, també president del Tribunal Suprem, sembla que -aquest cop- s'ajustarà més als terminis que quan, amb Zapatero al govern, els populars en van bloquejar la renovació.

El personalisme de Lesmes, el judici del procés a l'horitzó i, sobretot, la polèmica actuació del Suprem amb la sentència sobre les hipoteques, posen més fàcil un acord entre partits.

El "prestigi perdut" del Suprem

Aquest dilluns s'acaba el termini perquè els partits presentin els seus candidats al Congrés. La cambra baixa elegeix 10 dels 20 vocals que formaran el nou Consell durant cinc anys.

Els altres 10 vocals els tria el Senat, que ha posat com a termini el 18 de desembre per presentar candidats. El mandat de l'actual Consell acaba el 4 de desembre, i es mantindrà de forma interina fins que s'elegeixi el nou, i prengui possessió. L'elecció dels vocals s'ha de fer per majoria qualificada i per això és imprescindible un acord entre PSOE I PP, un acord que el govern creu que hi serà, com apunta Margarita Robles, ministra de Defensa:

"L'important ara és que la renovació es faci dins del termini per sortida democràtica i el més important en aquest moment, crec, és d'alguna manera tornar el prestigi que ha perdut el Tribunal Suprem".

Amb tot, són polítics, en aquest cas PP i PSOE, els que decideixen els jutges que han de vetllar per la independència judicial. I no només els membres, també el president que, en cas d'empat, pot acabar decantant la balança a un costat o l'altre. Com va passar amb l'impost de les hipoteques.

Entre Manuel Marchena i Encarnació Roca

Encara no se sap qui substituirà Carlos Lesmes al capdavant de la presidència del Consell, i "de facto", del Tribunal Suprem. El PP proposa Manuel Marchena, jutge conservador i ponent de la sentència del judici contra els líders del procés.

El PSOE vol una dona, la jurista Encarnació Roca, actual vicepresidenta del Tribunal Constitucional.

Les crítiques d'Europa

Europa ha criticat diverses vegades aquest procediment, i ja ha avisat que s'ha de fer un sistema més transparent i despolititzat. En tot cas, caldrà esperar cinc anys, com a mínim, ja que el nom que es decideixi d'aquí unes setmanes, passi el que passi, serà president del Suprem durant el pròxim lustre.  

Les associacions de jutges

Per l'Associació Professional de la Magistratura -de caire més conservador-, haurien de ser els jutges els que n'elegissin part dels membres, com apunta Joaquín Elías Gadea, membre d'aquesta associació:

"Entenem nosaltres que s'ha de defensar un canvi de model d'elecció dels membres del Consell, no perquè posem en dubte la capacitat, el mèrit, la independència dels membres del Tribunal Suprem actualment, que entenem que són professionals de reconeguda solvència, sinó perquè entenem que com més allunyat estigui el poder polític de l'elecció dels membres del Consell, menys probabilitat hi haurà de qualsevol tipus d'influència."

En canvi, Àgora Judicial -més progressista- afirma que el sistema és adequat perquè hi participa el món judicial i també la societat a través dels representants polítics. Però demana que els alts càrrecs, com, per exemple, el president del Tribunal Suprem, s'elegeixin per mèrits, com diu Montserrat Figuera d'Àgora Judicial:

"Els membres del CGPJ són els que després nomenaran els alts càrrecs dins de la judicatura, per exemple, els que componen el Tribunal Suprem i aquí està on jo crec que s'ha de garantir que realment hi hagi aquesta imparcialitat i independència del poder judicial i que precisament accedeixin al Tribunal Suprem aquelles persones que per mèrit i capacitat siguin els qui hagin d'estar designats, és a dir, que es garanteixi aquest sistema de nomenament dels alts càrrecs de la judicatura a través del sistema de mèrit i capacitat."