Haumea, un dels objectes més estranys del sistema solar, s'ha fet visible aquest dimarts

És, segurament, un dels mons més peculiars i difícils de veure, amagat als confins del sistema solar. I, tanmateix, aquest dimarts a la nit hi ha hagut una oportunitat excepcional per observar-lo des de la major part de Catalunya.

Situat més enllà de l'òrbita de Neptú, 2003 EL61 o Haumea, com es va anomenar, és un dels quatre planetes nans oficialment reconeguts per la Unió Internacional Astronòmica, com Plutó.

Es va descobrir el 2003 --tot i que hi ha una controvèrsia entre dos grups d'astrònoms diferents que reclamen haver-lo descobert, un d'ells espanyol, de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia-- i té una forma gens habitual, ovalada, com de pilota de rugbi. I és l'objecte conegut de més de 100 km que gira més de pressa de tot el sistema solar: amb un diàmetre de 1.240 quilòmetres --una setena part de la mida de la Terra--, triga només quatre hores a fer un gir complet sobre si mateix i 285 anys a completar una volta al Sol.

Aquestes no són, però, les úniques singularitats de Haumea, anomenada així en honor a una deessa hawaiana de la fertilitat. El petit món rocós i gelat compta amb dues llunes, una d'externa, Hi'iaka, i una d'interna, Namaka, ambdues descobertes el 2005 i anomenades com les filles mitològiques de Haumea.

A més, aquest astre està envoltat per un anell. I és el primer objecte que es descobreix al cinturó de Kuiper, la regió del sistema solar més enllà de l'òrbita de Neptú, amb aquesta característica.

Un objecte transneptunià

Haumea forma part d'un nombrós grup d'objectes que orbiten al cinturó de Kuiper i que es van formar a l'inici de la història del sistema solar, fa 4.500 milions d'anys. Tot i que no se sap pràcticament res de la seva superfície, els astrònoms creuen que es tracta d'un objecte rocós recobert d'una capa d'aigua gelada.

Que s'hagi pogut veure aquest dimarts és perquè estarà en oposició, és a dir, al mateix costat del Sol que la Terra, i això farà que reflecteixi la llum solar i sigui una mica més visible. Kike Herrero, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i director de l'Observatori Astronòmic del Montsec, ho explica així al 324.cat:

"Està en oposició, això vol dir en direcció oposada al Sol, el que farà que des de la Terra sigui visible tota la nit. Coincideix també que és el moment en què es veu més a prop de la Terra."

Això sí, matisa, com que és un objecte molt petit ubicat a 51 unitats astronòmiques, és a dir, 51 vegades més allunyat del Sol que no pas la Terra, tot i que estigui alineat i en oposició no el farà molt més brillant. Per tant, caldrà un telescopi amateur avançat, d'almenys 25 centímetres de diàmetre, per poder-lo observar.

Aquesta nit, el cel s'espera que estigui ennuvolat i bastant tapat a les comarques de Girona i de Barcelona, mentre que a les de Lleida i Tarragona s'anirà aclarint a mesura que avanci la nit. En aquesta part de Catalunya es podrà buscar aquest petit objecte a prop d'Arcturus, la quarta estrella més brillant del cel nocturn, a la constel·lació del Bover. I el millor moment serà al voltant de la mitjanit.