"Ara els 'likes" ens alimenten": la pagesia del Priorat torna a alçar la veu en un vídeo irònic

Els pagesos joves del Priorat tornen a denunciar la falta d'ajudes. Després d'aquell primer vídeo del 2023 en què la ironia era el seu millor aliat, ara tornen a carregar contra la realitat immòbil del sector agrari amb "El vídeo dels likes". 

Si l'any passat el soroll dels aplaudiments sarcàstics va ressonar a les xarxes amb més de 40.000 visualitzacions, aquest cop el que predomina és el silenci administratiu i la sequera que ofega el territori.

"Ara els 'likes' ens alimenten", diu Christian Gómez, pagès del Celler de Capçanes, mentre menja d'un plat buit. Una frase que resumeix l'efecte real de la viralitat: molta visibilitat, però pocs canvis.

Amb la ironia com a bandera, els joves pagesos han volgut fer balanç d'un any i mig de suports digitals i promeses vagues. "Amb els 'likes' hem omplert els pantans d'aigua", diu Ricard Giné des del pantà dels Guiamets, que roman sec.

El nou vídeo, que, paradoxalment, en poques hores ja ha acumulat milers de "m'agrada" a Instagram, repassa de manera crítica els reptes que continuen castigant el sector: la sequera extrema, l'abandonament de les terres, la burocràcia ofegadora i la competència deslleial dels productes importats, entre d'altres. Josep Sedó, del Celler Sedó Barceló, denuncia: 

"És totalment increïble que ens portin productes sense passar cap tipus de control, que arribin al supermercat i estiguin al costat dels d'aquí a meitat de preu."

Segons dades de la web oficial de Priorat.org, l'any 1958 destinàvem un 55% de la renda familiar a comprar aliments, el 1980 un 30% i actualment un 16%. D'altra banda, el 1958 només s'invertia un 5% de la renda familiar a l'habitatge i, ara, hi destinem entre un 35% i un 60%. Això porta aquesta associació a una reflexió:

"Com podem comprar un telèfon mòbil per 1.000 euros i després pensar que gastar-nos 1,5 euros en un enciam és car?"

Aquest segon crit de la pagesia jove recorda que l'aplaudiment massiu del 2023 no s'ha traduït en polítiques efectives. Elena Orós, de la Cooperativa Linens, descobreix la realitat darrere de les visites a les xarxes socials:

"Jo m'he sentit una mica escoltada, però de canvi, ben poc."

Les queixes del sector

El sector demana mesures concretes, com un obrador conjunt per als petits productors o un sistema de reg de suport per evitar la desertització del paisatge.

El problema s'agreuja amb el model de distribució alimentària. La web oficial de l'Associació Priorat detalla com els aliments "barats" que comprem a les grans superfícies sovint provenen de països amb costos de producció molt baixos i regulacions laborals i ambientals més laxes. 

Alerten que aquests productes ens arriben a les botigues amb un cost social, econòmic i ecològic molt alt: impacte climàtic, pèrdua de qualitat alimentària, ruïna per a la pagesia local i generació massiva de residus plàstics. 

Així mateix, la renda agrària a Catalunya ha disminuït quasi un 34% des del 2002, mentre que el preu dels aliments ha augmentat exponencialment. Tot i això, els beneficis de les grans superfícies no han fet res més que augmentar. Per exemple, Mercadona va tancar el 2023 amb 1.009 milions d'euros de benefici.

L'Associació Priorat denuncia que menys de la meitat del preu final dels aliments arriba a la pagesia; la resta es queda en mans de distribuïdors i inversors.

Acompanyant el vídeo, també han fet públic un manifest on recullen les seves reivindicacions: menys burocràcia, més suport a la incorporació de joves, preus justos per als productes locals i la garantia de supervivència per a un sector essencial. 

Per tot plegat, encoratgen la població a col·laborar amb el sector agrari i ramader de forma correcta, mentre esperen que aquest vídeo tingui una repercussió més tangible que l'anterior:

"Pregunta, compra, associa't, recomana, manifesta't, interessa't. Estima la terra de veritat."