Els drons, utilitzats per fer entrar droga als centres penintenciaris (Jordi Marsal / ACN)

"Ara entren la droga amb drons": es dispara la quantitat de cànnabis requisat a les presons

Per abordar aquesta situació que cada cop va a més, el Departament de Justícia prepara un pla pilot amb inhibidors de drons a la presó de Brians 2
Lluís Freixes, Marta Planellas i Maria Núria Revetlle
TEMA:
Presons

Ni amagada entre la roba ni llençada al pati des del carrer. Ara, la droga arriba a les presons des del cel. Els sindicats dels centres penitenciaris catalans alerten que és cada vegada més habitual veure drons sobrevolant les presons.

Montse Balaguer, portaveu de presons de la UGT, explica a TV3 que els farcellets "venen amb drons que poden fer arribar fins a la finestra d'una cel·la", la qual cosa fa que els petits traficants no se l'hagin de jugar amagant-la per passar els filtres de seguretat establerts.

Per abordar aquests casos, el Departament de Justícia farà un pla pilot amb inhibidors de drons a la presó de Brians 2 durant el 2025.

La redacció d'informatius de 3Cat ha rebut, a través d'una petició d'accés a la informació pública, dades sobre la quantitat de droga requisada a tots els centres penitenciaris de Catalunya des de 2019. Les xifres són contundents: les intervencions de cànnabis i els seus derivats s'han disparat i desbanquen --i de molt-- l'haixix.

 

 

En paral·lel a la tecnificació de la picaresca, els sindicats constaten que la droga també se segueix introduint als centres amb l'estratègia clàssica: la d'amagar-la en l'entrada de familiars o de treballadors.

L'any passat, per exemple, es van requisar prop de 16 quilos de cànnabis als centres penitenciaris catalans. També s'aprecia un repunt, tot i que molt menor, d'intervencions de medicaments com les benzodiazepines, sobretot d'ençà de la pandèmia.

A Brians 2 i Quatre Camins és on més intervencions de droga es fan i a la presó de dones de Wad Ras és on se'n fan menys(3Cat)

L'Imma, educadora social de Lledoners i delegada d'IAC-CATAC, explica a Catalunya Ràdio que el consum representa "un problema a la presó, igual que ho és a la societat", amb l'agreujant que, a dins dels centres, la droga obstaculitza la convivència i l'aplicació dels programes de rehabilitació:

"La persona que està en consum actiu en cap moment acceptarà la intervenció i estarà tota l'estona buscant la forma d'aconseguir aquesta droga. Això genera conflictes, baralles i endeutaments". 

Les dues professionals remarquen que hi ha un gruix important d'interns que són drogoaddictes i creuen que l'administració té un repte important per aconseguir fer de la presó "un espai segur".

De fet, els familiars dels presos reclamen més recursos per tractar les addicions. Gràcia Amo, portaveu de l'Associació de Familiars de Presos de Catalunya, lamenta la manca de personal. "Hi hauria d'haver més tallers i més psicòlegs perquè, en mòduls amb 180 o 200 presos, normalment hi ha dos psicòlegs", apunta.

"Molts surten consumint el que consumien abans i, a sobre, amb noves addiccions". 

Des de 2023 s'han anat incorporant 500 treballadors més a les presons, un procés que es va accelerar arran de les protestes al març per l'assassinat de la cuinera al centre de Mas d'Enric a mans d'un intern.

ARXIVAT A:
Drogues Presons
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut