Aragó, un altre joc d'equilibris per a Núñez Feijóo amb els pactes amb Vox

El PP ha tancat a l'Aragó el tercer pacte amb Vox després de les eleccions del 28M, pel qual s'atorga a l'extrema dreta la presidència de les Corts.

Els populars defensen haver complert amb una tradició a la cambra, per la qual es fa president de la mesa un diputat de la tercera força parlamentària.

L'oposició del PSOE i de la Chunta Aragonesista lamenta que s'hagi permès per primer cop l'entrada de l'extrema dreta a les institucions autonòmiques, sense que es coneguin les condicions de l'acord ni tampoc les possibles contrapartides.

I sense descartar que aquesta sigui la primera part d'un pacte més ampli, pel qual Vox donarà suport a la investidura del popular Jorge Azcón a canvi de la vicepresidència i de conselleries. És el que ja ha passat al País Valencià, amb Carlos Mazón, i podria acabar passant a les Balears amb la candidata Marga Prohens.

Tres pactes entre populars i Vox que encerclen Catalunya i que obliguen el president del PP a fer equilibris en plena campanya de les generals.

Alberto Núñez Feijóo tira d'aritmètica per explicar per què al País Valencià beneeix un govern que farà vicepresident un extorero condemnat per maltractament psicològic reiterat a la seva exdona. I la justificació és que Vox té a les Corts Valencianes quatre diputats més dels que té a Extremadura, on la candidata popular a la investidura, María Guardiola, es nega a pactar amb un partit que no condemna la violència contra les dones.

Aquests pactes són incòmodes per a un Feijóo que públicament aspira a governar en solitari si arriba a La Moncloa després del 23J. Per això, veus dins el PP reconeixen que s'intenta ajornar els acords d'investidura amb Vox més enllà de les generals. Alhora que afirmen que els pactes fins ara tancats també podrien fer que el PP guanyés els votants que no volen l'extrema dreta en posició de força dins un executiu espanyol.

Però, més enllà del que passi en el futur amb els pactes, Vox ha aconseguit una forta presència a les institucions, que li permet defensar el seu discurs d'extrema dreta cada cop amb menys embuts. Que li permet suprimir conselleries d'Igualtat, desmantellant la xarxa de protecció a les dones, i col·locar en càrrecs institucionals polítics com Marta Fernández, la nova presidenta de les Corts d'Aragó.

Fernández és obertament masclista, antiavortista, negacionista del canvi climàtic i de la covid. I fins ara feia servir les xarxes socials per atacar la premsa i proferir insults masclistes a polítiques progressistes als antípodes de les seves idees.

És el que més destaca de la seva trajectòria pública i el que qüestiona el missatge conciliador i respectuós del seu primer discurs com a presidenta.