Aragonès acusa el CNI de mentir quan diu que dirigia els CDR: "Sembla Mortadel·lo i Filemó"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha qualificat aquest divendres de "mentida lamentable" la justificació del Centre Nacional d'Intel·ligència, el CNI, per espiar-lo amb Pegasus, atribuint-li la direcció dels CDR.

Aragonès s'ha queixat que aquest servei d'intel·ligència hagi justificat "la vulneració de drets fonamentals a partir de mentides", i ho ha qualificat d'operació Catalunya 2:

"Constatem que l'operació Catalunya ha tingut una segona part, l'espionatge massiu a persones pel nostre compromís amb la independència de Catalunya, a més incloent algunes afirmacions que estan fora de tota realitat i fora de tot sentit comú."

El president de la Generalitat ha afegit que tot plegat "seria per riure" i que "semblaria una aventura de Mortadel·lo i Filemó" si no fos per la gravetat que comporta.

És la primera reacció del president de la Generalitat després de la desclassificació ordenada pel govern espanyol de documents del CNI sobre l'espionatge de què va ser objecte entre el 2019 i el 2020 i que es van conèixer aquest dijous.

"Primera oportunitat de posar ordre i límits"

Aragonès ha lamentat que els documents estiguin incomplets, amb "pàgines senceres tacades de negre", però s'ha felicitat que s'hagin desclassificat.

En aquest sentit, ha afirmat que "és la primera vegada que hi ha l'oportunitat de posar ordre i límits" als serveis d'intel·ligència, i ha afegit que té la intenció d'aprofitar-ho:

"Anirem fins al final, perquè aquestes mentides amaguen la intencionalitat política d'espiar, de tenir accés a la nostra intimitat, a les nostres comunicacions i a tota la nostra vida per destruir un projecte polític legítim."

Pedro Sánchez n'estava al cas?

Per la seva banda, Teresa Jordà, diputada d'ERC al Congrés, ha qualificat de "gravetat extrema" que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, pogués estar al cas de l'espionatge.

Segons Jordà, aquesta possibilitat pot haver afectat les negociacions entre el PSOE i ERC, i ha afegit que tot plegat és "un despropòsit més".

El ministre de Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ho ha negat aquest divendres, i ha afirmat que el govern espanyol no en tenia coneixement.

Ho ha dit des dels Països Baixos, i ha insistit que l'espionatge s'havia engegat abans de l'arribada del PSOE al govern, i defensant que ni el CNI ni el Suprem havien d'informar-lo:

"En això també hi ha hagut un funcionament normal de l'estat de dret, perquè el que va fer el CNI és demanar autorització al jutge del Tribunal Suprem que corresponia."

El PP sobre Sánchez: "No pot al·legar ignorància"

El Partit Popular, molt a contrari, ha afirmat aquest divendres que Sánchez "no pot al·legar ignorància", perquè com a president li correspon autoritzar anualment els objectius del CNI.

En aquest sentit, fonts d'aquest partit han dit a l'agència Europa Press que la directiva de seguretat del 2019 va apuntar contra "aquells que tinguin la voluntat i la capacitat de subvertir l'ordre constitucional":

"Sánchez considerava ERC un partit perillós per a la integritat territorial i va autoritzar que fos investigat, mentre s'asseia amb els seus dirigents en una taula de diàleg bilateral per protegir el seu mandat."

També l'han acusat d'haver destituït la directora del CNI, Paz Esteban, "per exigència d'ERC", alhora que han donat suport a "qualsevol actuació desenvolupada per la intel·ligència espanyola."

Mas: "És un atemptat directe contra drets fonamentals"

Per la seva banda, l'expresident de la Generalitat Artur Mas ha qualificat "absolutament escandalós" que el CNI espiés el seu successor en el càrrec:

"És un atemptat directe contra drets fonamentals de les persones, això no és només un escàndol públic, aquí hi ha una lesió de drets, i no de qualsevol dret."

Entrevistat a Catalunya Ràdio, Mas ha considerat "un error" refiar-se del PSOE, perquè considera que, més enllà dels partits, el problema és "un estat com l'espanyol".

Sobre l'Operació Catalunya, que el va afectar directament, ha explicat que té una querella "redactada des de fa temps" i que esperarà als resultats de les comissions d'investigació per decidir què en fa.