Aragonès estén la mà a Junts per investir-lo en segona volta: "Reunim-nos avui mateix"

Ja se sabia abans de començar, i gairebé a les deu de la nit, s'ha materialitzat. Pere Aragonès no ha superat la primera votació del debat per investir-lo president de la Generalitat. Ha ontingut 61 vots negatius, 42 a favor i 32 abstencions. Necessitava majoria absoluta i l'abstenció de Junts ho ha impedit. Per tant, el candidat haurà d'esperar a una segona votació, previsiblement dimarts; una segona votació en què en tindria prou amb majoria simple.

Que tiri endavant aquesta segona votació --que serà dimarts que ve, a partir de les deu del matí--, però, tampoc està garantit. En el debat d'aquest divendres el portaveu de Junts, Albert Batet, ha demanat a Aragonès que renunciï a presentar-se a aquesta segona sessió per donar temps a la negociació. Aragonès, que ha instat Junts superar les desconfiances, ho ha descartat. Considera que hi ha marge per arribar a un acord.

El ple, previst a les deu del matí, s'ha retardat per les reconsideracions que han presentat PSC, Vox, Ciutadans i PP sobre la delegació del vot de Lluís Puig. La majoria independentista de la mesa les ha tombat i ha donat per vàlid el vot de l'exconseller, i Ciutadans ha anunciat que ho portarà al Constitucional.

Així, doncs, cap a tres quarts d'onze del matí ha començat el discurs d'Aragonès, un discurs de més d'una hora i mitja en què ha presentat el seu projecte de govern d'una "Generalitat republicana" que superi les "quatre crisis que viu el país": les crisis sanitària, social, econòmica i democràtica.

"Els proposo construir una nova Generalitat republicana amb una visió inequívocament progressista i d'esquerres", ha dit, i ha estès la mà a Junts i comuns després d'haver-se assegurat el suport de la CUP en la investidura.

"Un govern per avançar"

Aragonès ha explicitat la seva opció per un govern de coalició "plural i divers". A Junts, que ha decidit abstenir-se a la primera ronda, els ha volgut recordar implícitament que "ningú té majoria absoluta".

"Si optem per la comoditat del maximalisme, hem de ser conscients que només contribuïm al bloqueig del país. Aquest Parlament avui pot impulsar un govern que treballi de forma inequívoca el bé comú", ha dit.

"Un govern ampli, fort, cohesionat, plural i amb una majoria parlamentària sòlida", una referència més explícita a En Comú Podem, a qui espera convèncer avui.

El presidenciable d'ERC diu que comparteix amb els comuns "els objectius per afrontar les urgències socials, la reconstrucció econòmica del país i la resolució del conflicte amb l'Estat".

I ha agraït a la CUP "els esforços i la generositat" per l'acord per investir-lo president, l'únic suport amb què comptarà avui: "Amb l'acord amb la CUP posem la primera pedra de la nova Generalitat republicana".

Al llarg del seu discurs d'investidura, ha insistit repetides vegades en "grans consensos" per la reconstrucció del país i la resolució del conflicte amb l'Estat.

Referèndum i amnistia

El presidenciable d'ERC ha dit que l'agenda del seu govern és "resoldre políticament" la relació entre Catalunya i l'estat espanyol amb un referèndum d'autodeterminació i l'amnistia dels polítics independentistes presos i exiliats.

Aragonès segueix apostant per la taula de negociació amb l'Estat. "És cert que la taula no ha començat amb bon peu, però no hi ha excusa que valgui", ha dit, demanant la reactivació del diàleg amb Madrid.

Conscient que aquesta aposta no té prou suport en el conjunt de l'independentisme, ha demanat confiança als 74 diputats independentistes:

"Entenc la malfiança. Perquè coneixem l'Estat i l'única certesa que tenim és que serà una negociació dificilíssima. Segurament la negociació més difícil que ha fet mai la Generalitat de Catalunya. Perquè, de fet, el govern de Catalunya mai fins ara ha estat en disposició de negociar un referèndum d'autodeterminació amb el govern de l'Estat."

I també s'ha dirigit a la majoria parlamentària de 82 diputats a favor de l'autodeterminació i l'amnistia --ERC, Junts, la CUP i ECP--, per proposar-los un "acord nacional per l'amnistia i l'autodeterminació".

"Crec que és una forma simple, justa i democràtica de voler resoldre el conflicte, perquè l'alternativa que fins a dia d'avui proposa l'Estat, l'alternativa de la judicialització i la repressió, lluny de resoldre res, agreuja els dèficits i les mancances del sistema democràtic espanyol."

Tot i no posar calendaris i terminis, ha dit que el referèndum ha de superar el percentatge del 50% dels vots.

Pla de xoc social

El candidat d'ERC ha descrit les dades socioeconòmiques actuals a Catalunya com "l'esquerda que no para d'eixamplar-se". Amb més de mig milió d'aturats, i 150.000 llars amb tots els membres a l'atur, Aragonès assegura que "és la crisi que sí que divideix Catalunya".

Per això, en els 100 primers dies de mandat, ha anunciat que mobilitzarà 700 milions d'euros per fomentar l'ocupació i fer front a la pobresa severa, dins del que considera una "agenda de prosperitat".

"L'increment de l'atur s'ha focalitzat especialment en els sectors socials que ja patien, abans de la pandèmia, nivells més alts de precarietat", ha advertit. Una taxa que en les dones és del 15%, quatre punts més que l'any passat, i en els joves s'eleva al 38,1%.

Al costat del pla de rescat social, desplegarà ajudes per als autònoms i les petites i mitjanes empreses més afectats per les restriccions.

Cada trimestre, assegura, es pactaran paquets d'ajudes a les empreses amb els agents socials.

"Des de l'inici de la pandèmia hem fet un esforç titànic posant més de 2.835 milions al servei del teixit productiu. Hem fet un esforç titànic —massa sovint, en solitari— i el continuarem fent per salvar empreses i llocs de treball."

Una altra de les mesures que ha anunciat, i que forma part de l'acord amb la CUP, és l'assaig d'una renda bàsica i universal, a més d'evitar "per llei" els desnonaments de famílies vulnerables.

"El meu govern es marca l'objectiu d'avançar decididament cap al 15% d'habitatge destinat a polítiques socials en un termini de 20 anys", amb un pressupost de 1.000 milions d'euros en polítiques habitacionals.

Crisi sanitària

El candidat a la presidència ha obert el seu discurs amb la crisi sanitària, situant-la com a desencadenant de les crisis socials, econòmiques i democràtiques del país.

Ha lloat l'esforç del personal sanitari i ha posat sobre la taula el repte d'arribar a la immunitat de grup del 70% abans de l'estiu. Com a vicepresident en funcions de l'actual govern, ha tret pit que ho tenen tot a punt per administrar fins a 500.000 vacunes per setmana, però ha esmentat que l'Estat i la UE han de resoldre els problemes amb les farmacèutiques.

"La pandèmia ha fet emergir també el bo i millor del que tenim com a país: uns professionals dels serveis essencials compromesos i que han arriscat la seva vida per nosaltres."

Situa com a prioritària millorar l'atenció primària i "l'infrafinançament crònic en salut i les condicions laborals dels professionals sanitaris". També ha fet referència a recuperar la gestió directa d'alguns centres sanitaris.

Per fer-ho, diu, calen cinc mil milions d'euros addicionals al pressupost sanitari:

"En el darrer any s'han injectat, en el marc dels fons Covid, més de 2.000 M d'euros al sistema sanitari de Catalunya per fer front a l'emergència. Ara toca consolidar-los un cop se superi la Covid-19, com a primer pas per poder arribar a l'increment dels 5.000 M d'euros."

Un estat emprenedor

Per donar suport al teixit productiu i la creació d'empresa i ocupació, el presidenciable d'ERC veu "imprescindible" convertir l'Institut Català de Finances en una banca pública "que actuï com a autèntic motor d'emprenedoria i transformació".

Ha parlat de la competitivitat de Catalunya a nivell internacional: "Hem d'incentivar la cooperació i col·laboració empresarial per tal d'agafar el múscul necessari" per continuar creixent en matèria d'exportacions.

Aragonès vol fer de Catalunya "un estat emprenedor". Això passa, diu, per aprofitar el "potencial extraordinari" dels fons europeus Next Generation per impulsar la transformació del sistema productiu a través de la digitalització, la transició a l'economia verda i l'impuls de l'economia social i cooperativa.

Per això crearà el Comissionat Next Generation: "Seria imperdonable que no aprofitem els fons europeus per fer la transició energètica. Seria catastròfic pel canvi climàtic i, en el fons, per les nostres generacions més joves".

Acompanyat, diu, d'un Pacte Nacional per la Transició Ecològica per "arribar al 100% d'energies renovables el 2050".

Feminisme

Aragonès ha denunciat la violència masclista i els "silencis còmplices" que les acompanyen. "És imprescindible comprometre'ns en el canvi cultural i econòmic que suposa incorporar el feminisme com un dels fonaments de les nostres accions i decisions polítiques".

Per això, constituirà un govern 100% paritari si surt investit: "És una manera de governar de forma més representativa, sí. Però sobretot és una forma de governar millor".

Crear la Conselleria de Feminismes per eradicar la violència i fer polítiques integrals de gènere. I ha fet referència a la proposta d'equitat menstrual, basada en la gratuïtat de tots els productes d'higiene necessaris.

"Hem de garantir els drets de totes les persones: la igualtat i la fi de la discriminació ens porta també a un clar compromís amb les polítiques contra la lesbofòbia, l'homofòbia i la transfòbia, i contra totes les discriminacions per raó de com et sents o com estimes. Cal seguir treballant, conjuntament amb l'antiracisme, i entre moltes altres mesures, amb el desenvolupament de la llei per la igualtat de tracte i no-discriminació".

La rèplica dels grups

Al torn de rèpliques dels grups parlamentaris, el primer ha estat el candidat del PSC-Units per Avançar, Salvador Illa. Durant el seu discurs al ple d'investidura, ha qualificat el pla de govern del presidenciable com a "decebedor, un catàleg exhaustiu del que no s'ha fet en els últims 10 anys". El socialista ha assegurat que treballarà per fer "un projecte de govern alternatiu", però, si Aragonès surt investit, s'ofereix per a un pacte de salut i facilitar la taula de diàleg amb l'Estat. Sobre l'anunci del presidenciable de sotmetre's a una qüestió de confiança a l'equador de la legislatura, Illa li ha advertit que "no dona confiança ni seguretat jurídica al país".

Per Junts per Catalunya, Albert Batet ha fet una proposta insòlita a Pere Aragonès: que no se sotmetés a la segona votació d'aquest debat d'investidura, que es farà previsiblement dimarts. L'objectiu dels de Carles Puigdemont és "amb voluntat ferma i compromís polític de trobar bon acord", ha assegurat Batet, però Aragonès ho ha descartat en considerar que "som a temps de poder conformar un govern".

En el seu discurs, Batet ha apel·lat als resultats del 14 de febrer. "És una oportunitat que no podem desaprofitar i una responsabilitat que no podem defugir". "No vam ser capaços de donar una resposta unitària a la repressió", ha dit, i ha afegit que és per això que "estenem la mà i volem un bon acord".

Quan ha arribat el torn d'intervenir del líder del partit d'extrema dreta Vox, molts diputats del PSC, ERC, Junts, la CUP-G i els comuns han marxat de la sala. Són les formacions que han format el pacte contra l'extrema dreta del Parlament. Només s'hi han quedat els portaveus i alguns altres diputats.

Quan Ignacio Garriga ha acabat la intervenció, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha denunciat que en el seu discurs "s'han produït discriminacions per raó de raça, afirmacions injurioses, infundades i lesives que vulneren drets com la presumpció d'innocència". La rèplica d'Aragonès ha consistit a llegir un fragment del llibre "Contra l'odi", de Carolin Emcke, periodista i filòsofa alemanya, i una cita de Neus Català.

La intervenció de la cap de llista de la CUP-G, Dolors Sabater, ha estat per assegurar que la gent està "molt cansada de batalles internes", que "la crisi és molt greu" i s'ha d'evitar el retrocés" de la legislatura passada. Sabater també ha volgut remarcar que aquest cop han estat "els primers de fer els deures", una afirmació que s'ha aplaudits dels dels seients dels republicans.

"Amb nosaltres, demà mateix hi hauria govern": aquesta ha estat l'arrencada del discurs de la portaveu dels comuns. Jéssica Albiach s'ha ofert com a alternativa a Junts per governar amb ERC. "És gravíssim repetir les dinàmiques, inèrcies i picabaralles que hem vist aquests anys", ha dit. Per Albiach, l'acord entre republicans i cupaires és "desigual", però amb "propostes interessants". Aragonès, per la seva banda, li ha estès la mà a sumar-se a l'acord "sense exclusions".

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, li ha etzibat a Aragonès que "no poden declarar la independència amb la meitat de la meitat dels catalans", li ha retret la gestió de la seguretat pública i ha assegurat que exigiran al pròxim govern que respecti les lleis. "S'avorriran de sentir-nos", ha dit, i ha afegit que aniran als tribunals tants cops com faci falta.

Pel PP, Alejandro Fernández ha retret a Aragonès que "vostès han governat tres anys i la seva gestió ha estat nefasta". També ha dit que "només tres, però no renunciarem a defensar la llibertat del pares i mares per elegir escola, ni la propietat privada". I ha lamentat que Catalunya està "en mans de la CUP" des de fa sis anys.

Recupera el minut a minut d'aquesta sessió del debat d'investidura