Aragonès exigeix desclassificar els documents Pegasus i ratifica al jutjat que el van espiar

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat la querella contra l'exdirectora del CNI Paz Esteban i l'empresa NSO Group per l'espionatge amb el programari Pegasus.

Aragonès ha declarat aquest dimecres davant el jutge d'instrucció Santiago García a la Ciutat de la Justícia, on ha relatat els detalls de l'espionatge que va plasmar en la querella presentada el juliol del 2022.

El president ha assegurat que l'objectiu que persegueix és el de treure a la llum "tota la veritat" del cas, i ha apuntat que "no es pot permetre que mai més cap ciutadà sigui espiat per la seva ideologia política".

"Vinc a defensar els meus drets, però també els de tota la ciutadania. Ens han espiat com a ciutadans, però també han espiat el govern del país."

Aragonès veu "imprescindible" la desclassificació de la documentació del cas."Volem accedir a tota la informació, és una obligació ètica i moral del govern espanyol", ha conclòs.

El president acusa Esteban i NSO Group dels delictes d'intrusió no autoritzada en equips informàtics, d'intercepció il·legal de comunicacions, d'espionatge informàtic i d'altres delictes contra els drets fonamentals.

Aquest dimecres també havia de declarar la mateixa Esteban, en qualitat d'investigada, però la declaració s'ha ajornat fins a finals de gener. Esteban és l'únic cessament que hi ha hagut fins ara per aquest cas.

La cita d'Aragonès al jutjat d'instrucció 29 de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia, ha provocat un canvi en l'ordre del ple del Parlament, on la sessió de control --que els dimecres sol ser al matí-- es farà a partir de les 15 hores.

Els esculls per investigar el cas Pegasus

Fa un any i mig que va esclatar el cas Pegasus d'espionatge massiu. El magistrat Santiago García ha demanat al govern espanyol que desclassifiqui els documents del cas per poder interrogar Esteban en condicions. Però, de moment, la desclassificació, que ha d'aprovar el Consell de Ministres, no arriba.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va apuntar aquest dilluns la possibilitat que es desclassifiquessin els documents, però tampoc va ser contundent. Marlaska va explicar que es farà si el jutge ho demana i si el govern espanyol entén que és "oportú i conforme a la llei".

El Tribunal Suprem també ha rebutjat facilitar al jutjat les actuacions que va avalar el CNI per fer servir Pegasus. El magistrat Pablo Lucas Murillo de la Cueva, responsable del control del CNI, ha denegat la petició perquè, diu, es tracta d'informació secreta.

L'autorització del Suprem és la que va mostrar Esteban per justificar l'espionatge.

Aragonès ja advertia a la querella que es plantejava acusar de prevaricació el jutge del Suprem si es comprovava que havia autoritzat l'atac al mòbil.

La comissió d'investigació al Parlament

Una altra pota del cas Pegasus és la comissió d'investigació creada al Parlament el setembre de l'any passat. En la primera sessió, els tres grups independentistes van aprovar sol·licitar la compareixença d'una setantena de persones, entre els quals el president Pedro Sánchez; els ministres Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska i l'expresident Mariano Rajoy.

Tots s'han negat a comparèixer-hi i, seguint el reglament, el Parlament ha traslladat les incompareixences a la Fiscalia espanyola, que finalment les ha arxivades.  

Mentrestant, el 5 desembre es va constituir, aquest cop al Congrés dels Diputats, una altra comissió d'investigació. És una de les tres comissions que va acceptar el PSOE a canvi dels vots d'Esquerra i Junts a favor de la investidura de Sánchez.