Aragonès, al Senat: "L'amnistia és inevitable, com el finançament singular i el referèndum"

El Senat ha tornat a debatre l'amnistia, sense sorpreses. Al matí, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat la llei a la comissió general de comunitats autònomes, davant d'una cambra amb majoria del PP on han intervingut diversos barons populars, inclosa la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.

"L'amnistia és inevitable, com ho serà el finançament singular i el referèndum", ha dit Aragonès. Resumia així un discurs de 10 minuts en què ha defensat que la llei ha de servir "per reparar part del dolor causat per la repressió", subratllant que serà una realitat malgrat que diversos dirigents socialistes --com Miquel Iceta o Salvador Illa, ha dit- van assegurar que l'amnistia seria "impossible".

"I també és el camí que ha de permetre mirar endavant", ha afegit el president, que diu que calia anar al Senat a "defensar que votar mai pot ser un delicte i a denunciar el maltracte constant" que, diu, pateix Catalunya. "Catalunya n'està farta de ser l'ase dels cops", ha afirmat.

En aquest sentit, Aragonès ha conclòs: "Si mai volen seduir Catalunya, atreveixin-se a guanyar democràticament, no per imposició".

Tal com es preveia, a la tarda l'informe ha quedat aprovat amb 36 vots a favor --els del PP, UPN i Vox-- i 24 en contra --els del PSOE i els seus socis parlamentaris--.  Ara s'incorporarà a la tramitació de la llei d'amnistia a la cambra alta. 

El text alerta que la proposició de la llei d'aministia posa en "perill" la supervivència de les comunitats autònomes i que la seva aprovació suposaria "un cop molt dur per a l'estat constitucional, tant en termes polítics com jurídics".
 

"Un numeret del PP"

Al contrari del que va fer el 19 d'octubre, quan també va intervenir al Senat per defensar la llei quan tot just es començava a tramitar, el president Aragonès s'ha quedat fins que han acabat els altres 7 presidents autonòmics que hi han intervingut.

El govern espanyol no hi ha enviat cap representant, en considerar que és un debat interessat per part del PP. Una absència que ha criticat el senador popular Antonio Silván, que ha obert la sessió amb la presentació de l'informe en contra de la llei, que considera que és una "humiliació de l'Estat davant colpistes". Segons Silván, "Sánchez ha fet història depreciant el Senat amb la seva fugida parlamentària".

Sense ser-hi present, el ministre de Presidència, Félix Bolaños, encarregat per part dels socialistes de les negociacions de la llei, ha titllat de "numeret del PP" la sessió. Ho ha fet amb un missatge a X.

A la sessió, Esquerra, Junts i el PSOE, han acusat els populars d'ús partidista del Senat i neguen que l'amnistia afecti en res les autonomies.

"Què fem aquí?", s'ha preguntat el senador socialista Javier Remírez, encarregat de defensar la postura del seu grup. "Simplement, complint un guió ja escrit cada dilluns a la seu del PP", ha seguit, "una mostra més de la instrumentalització del Senat".

"Quan la llei sigui aprovada, no haurà servit pe res el seu filibusterisme", ha afirmat després la representant dels republicans, Sara Bailac.

En aquesta línia, Junts també ha parlat d'escenificació del PP. "El PP demostra un cop més la seva animadversió, però aquesta llei s'aprovarà sí o sí", ha dit la senadora de Junts Teresa Pallarès.

Ayuso: "Catalunya no és una nació sobirana"

Després d'Aragonès, que ha estat el primer president autonòmic a intervenir, han parlat set presidents del PP, encapçalats per Isabel Díaz Ayuso. 

La presidenta madrilenya ha afirmat que l'amnistia és "un cop davant la unitat nacional, la democràcia i de l'estat de dret, que serà imparable si no reaccionem a temps". També ha defensat que la cambra alta sí que és un espai oportú per debatre-ho.

"Catalunya no és una nació sobirana, la sobirania nacional resideix en el poble espanyol", ha afegit Ayuso, dirigint-se a Aragonès.

I també ha rebutjat la proposta de finançament singular del president, fent referència a la sequera: "Comencin per una gestió eficaç de l'aigua, perquè com ho recaptin tot igual, anem apanyats", ha dit.

També han intervingut el president de Múrcia, Fernando López Miras; el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; el d'Aragó, Jorge Azcón; la d'Extremadura, María Guardiola, i el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco. També el president de Melilla, Juan José Imbroda.

Han excusat la seva assistència adduint qüestions d'agenda el president de la Xunta de Galícia, Alfonso Rueda; el d'Andalusia, Juanma Moreno, i la de les Balears, Marga Prohens.

Tampoc hi han assistit els presidents del PSOE: ni el de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ni la de Navarra, María Chivite, ni el d'Astúries, Adrián Barbón. El lehendakari basc, Iñigo Urkullu, també ha declinat participar-hi.

A la sortida Aragonès cita Machado

Després de les intervencions dels altres presidents autonòmics, Aragonès ha marxat del ple i a fora ha dit als periodistes que aquests s'han centrat en "l'odi i el menyspreu a Catalunya".

En referència a això, ha citat el poema d'Antonio Machado que diu "Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora", i ha afegit que l'amnistia s'aprovarà:

"Hem tornat a escoltar els arguments de sempre, l'odi, el menyspreu i la falta de respecte a Catalunya, però hi ha una molt bona notícia, l'amnistia s'aprovarà i serà una realitat, malgrat els crits i els insults, s'obrirà pas, i serà una victòria dels catalans i les catalanes que volem viure amb llibertat a Catalunya i acabar amb la repressió."

Preguntat per la novetat del cas Tsunami, en el qual aquest dilluns el Suprem ha citat a declarar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, Aragonès l'ha qualificat de causa "políticament viciada".

En aquest sentit ha reiterat les denúncies a "determinada cúpula judicial" que "intervé políticament utilitzant un fet tan greu com és el terrorisme":

"La qüestió és que la causa del Tsunami està viciada políticament, que té un objectiu polític, és evident que una protesta en cap cas és terrorisme, això s'entén a tot arreu menys al Suprem i a l'Audiència Nacional."

Un requeriment al Congrés

Aquesta setmana el Senat també debatrà un requeriment inèdit: demanar al Congrés que retiri la proposició de llei d'amnistia, encara que ja l'estigui tramitant la cambra alta.

Aquest requeriment, si no és respost en el termini d'un mes pel Congrés, obriria la possibilitat d'un conflicte mai vist entre òrgans constitucionals davant del Tribunal Constitucional.