Aragonès denuncia a Brussel·les la gestió del cas Pegasus per part del govern espanyol

Pere Aragonès s'ha reunit aquest dijous amb el comissari de Justícia, Didier Reynders. L'afer Pegasus ha estat el motiu que un president de la Generalitat hagi tornat a reunir-se amb un comissari de la Comissió Europea. Fa set anys, des del 2015, que no passava.

Aragonès, ha traslladat a l'eurocomissari la "preocupació" de l'executiu català "per com les autoritats de l'estat espanyol estan gestionant" el Catalangate.

El president ha explicat a Reynders que la carpeta del cas Pegasus no està tancada ni judicialment ni institucionalment. Per això volia saber de primera mà què estan fent les institucions de la Unió Europea.

Diu Aragonès que un cas de l'abast de Pegasus no pot existir en una democràcia:

"Hem pogut constatar que compartim preocupació, que també les institucions europees estan preocupades per aquesta qüestió. S'han fet requeriments d'informació a les autoritats espanyoles i, per tant, continuaran fent seguiment d'aquesta qüestió, com també ho està fent el Parlament Europeu."

Segons ha explicat Reynders a Twitter, durant la trobada han parlat "de la importància d'assegurar la plena aplicació de les sentències judicials i el compliment de les normes de seguretat nacional amb la llei de la UE".

Good meeting w/@perearagones, President of the Catalan Government. We exchanged views on the findings of #RuleOfLaw report in Spain. We also discussed about the importance of ensuring the full application of Court rulings and the compliance of national security rules with EU law. pic.twitter.com/GzYYeungtU

— Didier Reynders (@dreynders) October 20, 2022

El comissari també afirma que ha estat una "bona reunió" en què s'ha parlat de les conclusions de l'informe Rule of Law en relació amb Espanya.

En la trobada, Reynders s'hauria interessat per la situació de la llengua a l'escola, coneixedor que hi ha recursos judicials pendents. Segons el govern, el comissari no ha entrat en el contingut, i ha demanat fer-ne un seguiment i actuar d'acord amb la llei, "tal com ja s'està fent", remarca la Generalitat.

Durant el matí, el president i la nova consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, s'han reunit amb el nou delegat de la Generalitat davant de la Unió Europea.

És Ignasi Centelles, que fa més de 15 anys que treballa en projectes al voltant de les institucions europees. Amb Centelles s'acaba la remodelació del Departament d'Exteriors després de la marxa de Junts.

Aquest divendres el president té una altra reunió, en aquest cas amb el comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, per parlar del paper que pot jugar Catalunya en àmbits com la tecnologia digital o la sobirania energètica.

Brussel·les aixeca el veto

L'últim president de la Generalitat que va trepitjar la Comissió Europea va ser Artur Mas el 2015. En aquell viatge només es va trobar amb la comissària de Transport, però anteriorment havia mantingut altres trobades d'alt nivell com una reunió el 2011 amb el llavors president de l'executiu comunitari, Durao Barroso.

En ple auge del moviment independentista, el president Carles Puigdemont va viatjar a Brussel·les el 2017 per explicar el referèndum en un acte al Parlament Europeu, però no va ser rebut a la seu de la CE.

Tampoc va traspassar les portes de l'edifici Berlaymont el president Quim Torra, que va governar durant una legislatura marcada pel judici del procés i la pandèmia.

Amb l'aposta per la taula de diàleg, la desjudicialització del conflicte i governant en solitari, a Aragonès se li obren les portes del Berlaymont, tot i que encara se li resisteix una trobada oficial de màxim nivell amb la presidenta de la CE, Ursula Von der Leyen, amb qui va coincidir en unes jornades de Cercle d'Economia.

El líder del PSC al Parlament i cap de l'oposició, Salvador Illa, ha tingut més facilitats que Aragonès per accedir a Brussel·les, i es va reunir amb diversos eurocomissaris ara fa un any.