Aragonès denuncia davant la missió europea que Espanya no investiga el Catalangate

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha reunit aquest dimarts al matí, juntament amb Meritxell Serret i Ernest Maragall, amb la comissió del Parlament Europeu que investiga l'espionatge amb Pegasus i que està en missió a Madrid.

Tots tres s'hi han entrevistat en qualitat de víctimes de l'espionatge amb Pegasus.

Tractats com a "ciutadans de segona"

Aragonès ha estat el primer a exposar els seus arguments davant la comissió: ho ha fet en castellà, fent un repàs al que ha passat des que es va conèixer l'espionatge a ell i a 64 persones més.

Ha recordat que entre aquestes persones hi ha no només ell, sinó 3 presidents de la Generalitat més, i ha afirmat que això implica tractar-los com a "ciutadans de segona".

S'ha queixat que les institucions centrals de l'estat espanyol primer van negar l'evidència, després es van negar a investigar-ho, i finalment van justificar l'espionatge.

En aquest sentit, ha dit que s'ha sabut que la directora del CNI va reconèixer davant la comissió de secrets del Congrés que s'havia espiat 18 persones, una de les quals era ell mateix:

"Davant qualsevol ciutadà que sàpiga que ha estat espiat per organismes de l'Estat, les institucions s'haurien de posar en contacte amb ell per oferir explicacions, sobretot si és el president d'un govern com el de Catalunya, però ningú, ni el defensor del poble, s'ha posat en contacte de manera oficial amb mi per donar explicacions."

"No s'ha ordenat cap diligència d'investigació"

Aragonès ha dit que li haurien d'haver explicat qui va autoritzar l'espionatge i amb quina finalitat, qui rebia els informes i quines dades s'han guardat.

S'ha queixat també que la ministra de Defensa justifiqués en seu parlamentària l'espionatge als líders independentistes precisament per tenir la independència com a objectiu.

Pel que fa a les denúncies posades als jutjats, Aragonès ha recordat que es van posar el juliol passat, i que encara està esperant algun tipus de resposta:

"No s'ha ordenat cap diligència d'investigació. Nou mesos després que es presentés la denúncia que s'havia espiat el mòbil del president de la Generalitat de Catalunya, no s'ha fet cap diligència d'investigació."

Ha criticat que el sistema judicial hagi impedit a la Generalitat de presentar-se com a acusació particular, i ha afegit que ara mateix no té cap seguretat que no el continuïn espiant:

"Si aquest escàndol queda impune, els dubtes sobre la fràgil qualitat democràtica de l'estat espanyol no pararan de créixer."

Serret diu que l'espionatge busca aïllar-los

Per la seva banda, Meritxell Serret ha exposat, en anglès, que a ella la van espiar quan era a Bèlgica i que això pot implicar que l'estat espanyol va vulnerar la sobirania d'aquell país.

Ha afirmat que aquest fet és una mostra de la necessitat de regular l'ús del programari espia a la Unió Europea, perquè és una amenaça antidemocràtica:

"L'espionatge també va posar en risc totes les persones que estaven en contacte amb mi, la seva privacitat també va ser amenaçada mentre vaig ser espiada a Brussel·les."

Segons Serret, l'objectiu de l'espionatge és aïllar els lideratges independentistes, perquè relacionar-s'hi sigui un risc:

"Des de la meva perspectiva, l'ús que s'ha fet d'aquest programari és una altra forma de la repressió que patim des de fa molt de temps."

Maragall i el "silenci clamorós" d'Espanya

Després de Serret, ha estat el torn d'Ernest Maragall que, en castellà i en anglès, ha afirmat que aquest cas d'espionatge és "profundament polític" i que ho confirma el silenci de l'estat espanyol:

"El silenci clamorós de l'estat espanyol és l'evidència més gran del caràcter profundament polític d'aquesta qüestió, és la clàssica actitud de l'estruç, que amaga el cap per no veure-hi, no sentir, no saber, però el silenci és la més evident expressió de responsabilitat pròpia."

Maragall ha afegit que el van espiar com a mínim entre l'abril i el maig del 2019, coincidint amb la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona, i ha afirmat que això confirma que l'espionatge tenia finalitat política.

Zoido, la trama russa i els CDR

Per la seva banda, l'eurodiputat del PP i exministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha intervingut per negar que a Espanya es persegueixi "a qui pensa diferent", i ha afirmat que "aquí estan permeses totes les ideologies".

També ha dit que només es persegueix "la comissió de fets delictius", i ha recuperat les informacions que atribuïen a Carles Puigdemont contactes secrets amb el govern de Rússia:

"Puigdemont es va reunir amb emissaris de Putin per explorar el seu suport a la independència, i se li va arribar a oferir el desembarcament de 10.000 soldats russos. Creu que aquesta mena de contactes justifica sobradament l'interès dels serveis d'intel·ligència, no ja espanyols, sinó de qualsevol estat membre de l'Aliança Atlàntica?"

Per justificar l'espionatge, Zoido també ha donat per provat que els membres dels CDR detinguts el 2019 "constituïen una organització terrorista", i els ha relacionat amb Quim Torra quan era president, que també va ser espiat.

Catalunya, un país en un "país de països"

També ha intervingut l'eurodiputat del PSOE Ibán García del Blanco, que ha fet un "preàmbul inevitable" en la mateixa línia de Zoido, afirmant que "a Espanya no es persegueixen idees, sinó delictes".

Ha assegurat que la prova d'això és que un partit que es declara independentista s'encarrega del govern d'una comunitat autònoma:

"Si no, vostès no estarien gestionant un territori autònom com Catalunya, un dels països més rics d'Europa, en un país de països, i amb un nivell de competències que no tenen ni en sistemes federals."

García ha qüestionat algunes de les afirmacions que han fet Aragonès, Serret i Maragall, i ha preguntat si els Mossos no fan servir programes espia semblants al Pegasus.

"La presidència de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat?"

Aragonès ha respost als eurodiputats, especialment a Zoido, dient que no té contactes amb Rússia i queixant-se que se li estenguin les sospites que ha mencionat sobre Puigdemont, Torra i els CDR.

En aquest sentit, ha preguntat "quines evidències hi ha que justifiquin" que els serveis d'intel·ligència espanyols l'espiïn:

"La presidència de la Generalitat és una presumpció de culpabilitat? Ser president de la Generalitat de Catalunya i ser independentista justifica que pugui ser espiat? Llavors necessitem mecanismes de garantia, que no existeixen."

"Per què no al Congrés o al Senat?"

Abans d'entrar a la reunió, el president Pere Aragonès s'ha preguntat retòricament per què a Espanya no s'està investigant l'espionatge als lideratges independentistes:

"Algú hauria de pensar per què hem de comparèixer davant d'una comissió del Parlament Europeu i no ho fem davant d'una comissió del Congrés dels Diputats o del Senat."

El president de la Generalitat ha afirmat que "l'estat espanyol ha desemparat els responsables polítics pel simple fet de defensar la independència de Catalunya".

Aragonès ha afegit que "encara queden moltes preguntes per respondre", com qui va ordenar l'espionatge, quina informació s'ha aconseguit i també el perquè de l'espionatge.

La jornada de la comissió d'aquest dilluns

Aquest dilluns la comissió sobre Pegasus del Parlament català s'ha reunit amb la missió europea i ha denunciat el que al seu parer és una actitud de bloqueig per part del govern espanyol a la investigació.

Els representants d'Esquerra, Junts, la CUP i els Comuns van denunciar la vulneració de drets dels espiats. Els socialistes i el PP, en canvi, van posar en dubte les acusacions i van insistir que Espanya és una democràcia plena.

Durant la tarda, els europarlamentaris també es van reunir amb representants d'organitzacions com Amnistia Internacional.

Entre les reunions per investigar quin ús ha fet el govern espanyol del programari espia, l'agenda no inclou cap reunió amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap ministre.

La Moncloa la considera una visita tècnica, i només els ha rebut Pascual Navarro, secretari d'estat d'Afers Europeus. Segons l'independentisme, l'executiu espanyol ha maniobrat els últims dies per dificultar l'acció dels europarlamentaris.

La delegació la componen nou diputats del Parlament Europeu (entre ells Diana Riba, d'ERC, i l'exministre de l'Interior Juan Ignacio Zoido, del PP) que tenen com a missió investigar si el govern espanyol està darrere l'espionatge a 65 independentistes.

La delegació també es reunirà amb Andrés Jiménez Rodríguez, membre de l'equip d'Ángel Gabilondo, com a defensor del poble, i amb el comitè de Defensa del Congrés, abans de marxar a primera hora de la tarda.