Aragonès i Sánchez acorden un cara a cara en la primera trobada des del Catalangate

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president de govern espanyol, Pedro Sánchez, han acordat aquest divendres mantenir una reunió cara a cara pròximament, per a la qual encara no hi ha data.

L'acord s'ha materialitzat en la primera trobada que han tingut des que va esclatar el Catalangate, quan han coincidit a Barcelona, en l'acte de cloenda de les jornades del Cercle d'Economia.

Aragonès i Sánchez han tingut ocasió de conversar durant tres minuts, mentre esperaven l'arriba de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha rebut el premi a la Construcció Europea del Cercle d'Economia.

Segons fonts de Presidència, Aragonès ha dit a Sánchez que la situació és prou greu com per tenir una trobada cara a cara i aquest hauria dit que sí a la proposta de veure's.

Fonts de La Moncloa ho han confirmat en una nota informativa en què expliquen que els dos presidents "s'han emplaçat a concertar una reunió".

També que Sánchez ha traslladat a Aragonès la necessitat de "resoldre la situació" i de "pensar en els catalans".

Aragonès convida Von der Leyen

Més enllà de la breu trobada amb Sánchez, el president de la Generalitat ha valorat molt positivament el discurs de Von der Leyen, amb la qual han parlat de temes energètics, de la transició ecològica i dels fons europeus, segons Presidència, i també d'Ucraïna i del compromís de Catalunya amb Europa.

Les mateixes fonts han explicat que Aragonès ha convidat la presidenta de la Comissió Europea i ella ha expressat el seu desig de tornar a Barcelona.

També que el discurs de Sánchez ha decebut Aragonès, perquè considera que les referències al cas Pegasus no aporten res de nou i són insuficients; per això no l'ha aplaudit.

Aragonès demana una "resposta al més alt nivell"

El breu cara a cara entre els dos presidents ha tingut lloc l'endemà que Paz Esteban, la directora del CNI va admetre que van espiar 18 persones de l'entorn independentista, entre les quals Aragonès quan era vicepresident del govern presidit per Quim Torra.

Aquest dijous, el president de la Generalitat havia reaccionat a les explicacions d'Esteban al Congrés dels Diputats amb un comunicat en què denuncia la vulneració de drets i exigeix "una resposta al més alt nivell" sobre qui va donar l'ordre i la motivació de les autoritzacions judicials.

La pilota, a la teulada de Sánchez

Aquest divendres, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Aragonès ha reiterat que "la qüestió és prou greu perquè es donin les explicacions, tant privadament com, sobretot, públicament".

Paradoxalment, però, ha confirmat que Sánchez i ell no aprofitarien la coincidència a l'acte del Cercle d'Economia per reunir-se, una possibilitat sobre la qual s'havia mostrat favorable el líder dels socialistes catalans, Salvador Illa.

Aragonès ha argumentat que "no es tracta de fer una foto, una trobada fugaç de cinc minuts", i ha recordat que "fa setmanes" que demana reunir-se amb Sánchez, que té "a la seva teulada proposar data i hora".

Més enllà de les trobades presencials, ha confirmat que "fa moltes setmanes" que no parla amb Sánchez.

El president de la Generalitat també ha dit que "la confiança està a zero", cosa que "allunya les possibilitats d'estabilitat de la legislatura espanyola".

Aquesta manca de confiança l'ha portat a preguntar-se això:

"Si fa tres anys em van espiar per independentista, avui ho segueixen fent?"

Malgrat tot, Aragonès ha defensat la taula de negociació amb el govern espanyol, que ha assegurat que "no l'abandonarem mai".

"No renunciarem a un espai que és per confrontar idees", ha argumentat, abans d'admetre que "és imprescindible que es restaurin les condicions de confiança i credibilitat".

Protesta dels espiats

Aquest matí, coincidint amb la presència de Sánchez a Barcelona, s'ha fet una concentració de protesta d'afectats pel Catalangate a pocs metres d'on es feia l'acte del Cercle d'Economia, convocada per Esquerra, Junts, la CUP i entitats independentistes.

Amb pancartes en anglès on es podia llegir "Espanya ens espia" i "Democràcia sota vigilància", han denunciat que han estat espiats per la seva condició d'independentistes.